7/9/23 · Justícia

Estudien l'agricultura del Maresme per contribuir a millorar les polítiques de reducció de pesticides

Investigadors de la UOC destaquen la necessitat d'un enfocament més regional i el paper clau dels tècnics
La recerca ha comptat amb la participació de quinze horticultors
L'estudi reivindica el gran coneixement dels tècnics i tècniques sobre les dinàmiques de les zones en les quals treballen. (Foto: Kindel Media/Pexels)

L'estudi reivindica el gran coneixement dels tècnics i tècniques sobre les dinàmiques de les zones en les quals treballen. (Foto: Kindel Media/Pexels)

Per aconseguir un sistema alimentari més sostenible, la Comissió Europea ha dissenyat l'estratègia Farm2Fork, que proposa reduir en un 50 % l'ús de productes fitosanitaris entre 2020 i 2030. L'estratègia reflecteix la preocupació sobre els possibles efectes perjudicials d'aquests productes en la biodiversitat i en la salut humana. També anomenats pesticides, inclouen una gamma àmplia de substàncies, tant per combatre plagues com per eliminar les males herbes. Fins avui, l'efecte de l'estratègia europea no és clar i això té a veure amb la manca de dades sobre l'ús de pesticides i amb la necessitat d'actuar des d'una perspectiva més local.

Ho explica Lucía Argüelles, investigadora del grup Turba Lab de l'IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i autora principal d'un estudi que aporta una mirada des de la geografia humana amb un enfocament posthumanista a l'ús d'herbicides per eliminar la vegetació espontània, coneguda popularment com a mala herba. L'estudi se centra en quinze explotacions d'horticultura, convencionals o orgàniques, de la comarca catalana del Maresme, on la gestió de la vegetació espontània representa un dels principals costos i una de les màximes preocupacions.

Entre el gener i l'octubre del 2021, l'autora va fer diverses entrevistes en profunditat als horticultors, tretze homes i dues dones, i també a quatre equips de tècnics agrícoles que els assessoren. Aquests agricultors estan vivint una creixent prohibició dels herbicides que s'empren habitualment i també estan afectats pel canvi climàtic, els preus baixos, la urbanització i l'especulació sobre la terra. Tot això incideix en com es decideixen les pràctiques agrícoles del futur.

L'estudi reivindica el gran coneixement dels tècnics i tècniques sobre les dinàmiques de les zones en les quals treballen, i convida a convertir-los en actors clau per a l'assoliment de les estratègies europees amb una mirada regional. Així mateix, proposa reduir l'obsessió per eliminar costi el que costi les plagues i la vegetació espontània i incorporar una perspectiva més holística que valori en quins moments es pot treballar al seu costat en lloc de combatre-les. Per començar, "s'ha de suprimir de l'imaginari col·lectiu la idea de 'camps nets o bruts' per referir-se a la quantitat de vegetació espontània. Se sap que és beneficiosa per al sòl i per atreure fauna auxiliar", reclama l'autora.

Una mirada més complexa

La recerca, que Argüelles ha dut a terme juntament amb el catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Hug March, s'ha publicat fa poc en obert a la revista científica Journal of Rural Studies. Amb el títol "A relational approach to pesticide use: Farmers, herbicides, nutsedge, and the weedy path to pesticide use reduction objectives", planteja una mirada posthumanista i relacional a l'ús de pesticides. "Es tracta d'entendre les relacions que s'estableixen entre diversos actors en comptes d'intentar comprendre per què un únic actor, el pagès, fa una cosa o deixa de fer-la. Les relacions no són unidireccionals i les motivacions dels pagesos no són tan sols econòmiques. Ampliem la mirada i observem que les relacions són múltiples i canviants. Per exemple, hi ha 'males herbes' que no es veuen afectades pels herbicides. També hi ha herbicides que perjudiquen els conreus de manera accidental", detalla l'experta.

Centrant-se en el cas del Maresme, els autors van traçar com la castanyola (Cyperus rotundus), una herba que es reprodueix a través d'uns petits tubercles, "ha provocat canvis importants en la gestió de la vegetació espontània, ja que, a partir de la prohibició el 2005 d'un pesticida anomenat bromur de metil, és un dels principals maldecaps dels horticultors", detalla Argüelles.

Fins ara, afegeix, a l'hora de regular, s'han mirat els agricultors d'una manera estàtica, considerant que tots prenen decisions similars i que, al seu torn, aquestes decisions no varien entre conreus o èpoques de l'any. "Hem d'escoltar-los i entendre les seves històries, que tenen relació amb la zona on treballen, amb el seu passat familiar, amb l'ecologia de les seves granges, amb la seva economia, però també amb les emocions", insisteix.

Precisament, Argüelles destaca les relacions ambivalents dels agricultors amb els pesticides i fins i tot amb els tècnics i tècniques que els assessoren en qüestions agronòmiques: "Per exemple, el bromur de metil era molt efectiu, molts tècnics el recomanaven, però també destrossava la terra. Els pagesos van confiar en els tècnics que el van recomanar, la qual cosa ha pogut crear reticències, tot i que ara aquests tenen molta més consciència de l'impacte dels pesticides."

Una mirada més local

En la mateixa línia, l'autora principal de l'estudi recorda que cada realitat local és molt diferent, per això els plans de reducció de pesticides s'han d'adaptar a cada regió. I aquí, diu, el paper dels tècnics, contractats per les administracions, és crucial: "Els tècnics i tècniques tenen un coneixement profund sobre les dinàmiques locals i són aquí per ajudar la pagesia i millorar la sostenibilitat de l'agricultura. Crec que haurien d'estar molt més involucrats a l'hora de pensar com es desenvolupen aquests plans a cada regió."

Una mirada més àmplia

Així mateix, Argüelles subratlla que l'ús de pesticides no és una activitat aïllada i que no es pot resoldre de manera independent, sinó que s'ha d'actuar conjuntament sobre altres problemes relacionats que afecten l'agricultura: "L'ús de pesticides s'ha d'entendre com a part d'un sistema agrícola precari en què els pagesos tenen, en general, poc poder de decisió sobre els seus negocis."

Les institucions públiques, adverteix, encara han de treballar molt per facilitar el canvi a una agricultura sense pesticides i deixar de subsidiar indirectament la indústria dels pesticides. "No és fàcil per a la pagesia canviar de clients o de maquinària, però què passaria si s'establís una norma que indiqués que totes les escoles han de menjar productes orgànics? O, què passaria si el consell comarcal de cada regió posés a la disposició dels pagesos sistemes mecànics de desherbatge?", il·lustra Argüelles.

De la platja al camp, una idea original

En aquest sentit, l'experta posa com a exemple una iniciativa de treball conjunt entre pagesos i tècnics. "Va ser una idea que va sorgir d'una Agrupació de Defensa Vegetal (ADV). Se'ls va acudir que la màquina que s'empra per netejar la sorra de la platja, que funciona com un tamís, podria servir per filtrar els tubercles de la castanyola. Quan vaig fer les entrevistes, uns quants pagesos convencionals l'havien provat i els feia el pes. Aquesta iniciativa demostra que la pagesia està oberta i veu la necessitat de provar mètodes nous més enllà dels productes químics", ressalta.

Els riscos d'un futur incert

Durant les entrevistes, la investigadora va recollir l'estat d'ànim dels horticultors: "Se senten abandonats, pateixen precarietat econòmica i veuen molt difícil la gestió de les males herbes, tot plegat acaba influint en com miren les administracions, la tecnologia o els tècnics. Estan preocupats per la manca de relleu generacional."

Tot això, remarca Argüelles, comporta riscos importants: "Si tota aquesta gent es jubila sense relleu, qui comprarà o llogarà les terres? Probablement, grans empreses. Això té implicacions socials, ambientals, en la biodiversitat... Els pagesos estan mantenint el paisatge i fent conreus molt diversos. Vist des d'una lògica purament econòmica, tal vegada no és el més eficient. Potser és més rendible treballar moltes hectàrees amb el mateix cultiu. Però, com més homogeni és el cultiu, més necessites els pesticides."

La investigadora tem que, amb la marxa d'aquests horticultors, es perdi un patrimoni cultural i de coneixement fonamental, cosa que no ajudarà a afrontar el canvi climàtic. "Aquests pagesos saben quines varietats utilitzar i com canviar-les, perquè ells ja s'han hagut d'adaptar. Perdre aquest coneixement per falta de relleu generacional posa en risc el que vingui després. Amb el canvi climàtic, aquest coneixement local encara és més important", conclou. Aquest és, precisament, el focus d'un nou projecte de recerca de la UOC, finançat fa poc per la Fundació La Caixa, i del qual Argüelles és la investigadora principal.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar; 13, acció pel clima i 15, vida d'ecosistemes terrestres.

 

Article de referència

Lucía Argüelles, Hug March. A relational approach to pesticide use: Farmers, herbicides, nutsedge, and the weedy path to pesticide use reduction objectives, Journal of Rural Studies, Volume 101, 2023, 103046, ISSN 0743-0167, https://doi.org/10.1016/j.jrurstud.2023.103046

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Justícia