Les competències digitals, clau per estendre l'ús educatiu de la xarxa

Com cada any, el 17 de maig se celebra el Dia d'Internet, una jornada que servirà novament per fer balanç de la situació sobre els diversos impactes que té la xarxa en la vida de les persones. En aquest sentit, cal tenir en compte el grau de connectivitat de la societat per tal de poder avaluar l'impacte que pot tenir Internet, però també per saber què diuen les enquestes sobre el usos a què es destinen les tecnologies de la informació i la comunicació a les llars.

Les dades més recents, recopilades a l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars (INE), indiquen que un 10,6 % de la població de l'Estat espanyol d'entre 16 i 74 anys ha fet servir Internet per fer algun curs en línia. Pel que fa al gènere, de les persones que han fet cursos en línia, un 7,3 % són homes i un 3,3 % són dones. A més, segons aquesta mateixa enquesta, un 12,7 % de la població de l'Estat d'entre 16 i 74 anys ha fet servir Internet per utilitzar material d'aprenentatge en línia tot i no fer cap curs completament en línia.

L'ús d'Internet amb objectius educatius obliga l'educació a integrar aquesta realitat, apunta Nati Cabrera, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, experta en aprenentatge en línia. Una manera d'integrar aquesta realitat és fer que Internet sigui "objecte d'aprenentatge", de manera que és essencial, destaca, promoure "el desenvolupament de la competència digital de les persones". L'augment d'aquestes competències podria fer que s'ampliï el volum de persones que utilitzen les tecnologies de la informació amb propòsits educatius.

Les competències digitals, un aspecte clau per estendre l'ús educatiu d'Internet

"Que l'ús d'Internet augmenti és natural, és el que es pot esperar com a conseqüència de l'evolució social, tecnològica i fins i tot cultural". Però per aquesta experta en aprenentatge en línia, la dada més interessant seria "la competència digital" que tenen els usuaris d'Internet. "És aquí on tenim una gran oportunitat o una gran font de problemàtiques si no l'abordem adequadament", avisa. Pel que fa a l'augment progressiu d'Internet per cursar estudis o aprendre en general, en opinió de Cabrera, també és "una conseqüència natural de la transformació digital de la societat i de les nostres formes de vida".

L'experta considera que aquesta tendència anirà en augment "de manera progressiva", però avisa que per estendre aquest ús cal "polítiques sòlides que promoguin la transformació digital de les organitzacions educatives, acompanyades dels recursos adequats per materialitzar aquesta transformació". Segons Cabrera, els escenaris d'aprenentatge futurs consistiran en "ecologies d'aprenentatge complexes i variades que integraran tota mena de formats, recursos, espais de comunicació -virtuals i presencials- en funció de les necessitats i objectius de cada moment o subjecte".

"La informació és informació, no coneixement"

Jornades com el Dia d'Internet també ofereixen una oportunitat per plantejar preguntes sobre l'eina. Competeix Internet amb les propostes educatives per la quantitat d'informació que posa a l'abast de les persones? Nati Cabrera creu que "la informació és informació, no coneixement" i recorda que els processos per aprendre "tenen lloc sobretot a partir de la interacció entre subjectes, de la reflexió, de relacionar conceptes, d'intentar aplicar-los, entre moltes altres estratègies". Per tant, l'experta opina que aquí és "on una proposta formativa en línia de qualitat marca la diferència: no es tracta d'accedir a continguts, sinó d'assolir coneixements i desenvolupar competències". "Els continguts són un recurs que s'utilitza, però, per se, no provoquen necessàriament un aprenentatge", subratlla.

La bretxa de gènere es manté pel que fa als usos d'Internet

Les dades sobre l'ús d'Internet com a recurs educatiu també mostren una bretxa de gènere. "Atès que l'ús d'Internet i el teletreball s'ha fet extensiu durant la pandèmia, el fet que les tasques de les cures hagin recaigut més en les dones que en els homes ha pogut contribuir a que les dones hagin tingut menys possibilitats de trobar temps per poder millorar la seva formació amb cursos o programes de formació en línia", comenta la directora del grup de recerca GENTIC de la UOC, Milagros Sainz.

Les dades de l'INE, però, no deixen de sorprendre l'experta, perquè recorda que tradicionalment les dones utilitzaven Internet per accedir a formació i educació amb més freqüència que els homes". Per Sainz, caldria analitzar "quina tipologia de formació i cursos en línia fan les dones i els homes, segons la seva edat i altres característiques personals". Altrament, també creu que "seria important conèixer quines motivacions tenen homes i dones segons diferents característiques per seguir aquesta formació". A més, afegeix, "també caldria comprovar les condicions en què homes i dones fan aquesta formació".

Milagros Sainz comparteix l'opinió de Nati Cabrera, i també aposta per aprofundir en les competències digitals de les persones: "És crucial que les dones, les joves i de col·lectius vulnerables, adquireixin competències digitals, però també que desenvolupin competències personals d'una altra índole (no compartir dades o informació personals amb persones desconegudes, adoptar una mirada crítica respecte al gran volum d'informació que trobem a Internet i les xarxes socials) per donar resposta a aquests reptes". L'experta també avisa que "moltes desigualtats tradicionals de la vida entre homes i dones s'han traslladat a l'àmbit digital; per això, és important fomentar la corresponsabilitat entre homes i dones per aprofitar totes les possibilitats que la vida ofereix en línia i fora de línia".