L'anomenat "tercer mestre" es converteix en una figura clau per a l'aprenentatge a l'era digital

És possible fomentar l'aprenentatge i el benestar físic i psicològic redissenyant les aules tradicionals? L'evidència científica diu que sí. Les aules tradicionals, organitzades generalment en files i columnes de cadires i taules davant de la taula del professorat i la pissarra, ja no responen a les expectatives i necessitats educatives actuals. L'era digital demana nous dissenys d'espai per a l'aprenentatge. Tant que aquests espais innovadors es poden considerar el "tercer mestre", una figura clau que influeix en l'experiència de l'aprenentatge de l'estudiantat. El grup de recerca Smart Classroom Project, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), analitza ara, mitjançant un projecte de recerca finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, la relació entre els espais escolars innovadors i les pràctiques docents.

"Volem veure com aquestes pràctiques s'hi desenvolupen i com afecten els resultats d'aprenentatge", explica Guillermo Bautista, investigador del projecte El tercer mestre a l'era digital: anàlisi de la relació entre espais escolars innovadors, pràctiques docents i resultats d'aprenentatge. Tant estudis anteriors del grup de la UOC com els d'altres grups a escala internacional ja han definit models d'espais que ajuden a aprendre millor, "però cal aprofundir a obtenir evidències sobre com afecten aquests espais a factors tan importants per a l'aprenentatge com l'actuació del professor o professora, l'aprenentatge col·laboratiu, la motivació, la proactivitat durant l'aprenentatge i l'engagement, entre d'altres, així com processos cognitius com ara la memòria o l'atenció", afirma Bautista.

Laboratori "en viu"

Si el mobiliari té rodes i es pot plegar fàcilment, ajuda a aconseguir un espai més flexible i a canviar l'activitat d'aprenentatge durant la mateixa sessió o oferir diferents disposicions segons l'activitat. Igual que les taules circulars fomenten la comunicació i la interacció col·laborativa entre grups petits. Són exemples de com influeix la disposició i el mobiliari de l'aula al benestar i l'aprenentatge. El grup de recerca Smart Classroom Project ho ha pogut comprovar a més de vint centres educatius on ha renovat aules en els darrers quatre anys i que serveixen com a "laboratori en viu" per a aquest projecte.

Fins ara, les impressions del personal docent són positives. A les avaluacions realitzades mitjançant instruments validats, els resultats conclouen que els espais, segons el personal docent, "són realment molt millors en tots els factors mesurats que els de les aules ordinàries en què han treballat abans", indica Anna Escofet, professora de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i també investigadora en aquest projecte, i afegeix que aquestes avaluacions validen tant el procés com el model d'espai obtingut i permeten extreure unes primeres conclusions. Per exemple, que no hi ha un model d'aula únic aplicable a totes les escoles, espais i projectes educatius.

Tres mestres

Com explica Escofet, el de tercer mestre és un concepte que procedeix de les idees de Loris Malaguzzi, inspirador de les escoles de Reggio Emilia i la seva metodologia. El docent, mitjançant la seva actuació i la creació d'un escenari educatiu configurat per la metodologia i els recursos, jugaria el paper de primer mestre. La família, amb la seva indubtable influència educativa, seria el segon mestre. Sota aquest enfocament, a l'espai, tenint en compte els resultats de les investigacions sobre la seva influència en l'aprenentatge, se l'ha anomenat tercer mestre pel paper que pot arribar a tenir en el procés d'ensenyament i aprenentatge.

La seva influència no es limita només a les etapes d'infantil i primària, en què sovint la disposició del mobiliari ha estat una mica més flexible. Segons els experts, tots els nivells educatius requereixen repensar el disseny de l'aula per millorar les pràctiques docents. "A mesura que progressa el nivell educatiu, els canvis metodològics i a l'espai resulten una mica més complicats perquè cobra força la idea que una disposició i un mètode tradicional assegura els aprenentatges. Això no s'ha demostrat científicament, però està arrelat en un bon percentatge de docents. No obstant això, totes les etapes tenen necessitat de repensar els espais d'acord amb els elements esmentats", afirma Bautista.

Els avenços en aquest camp permeten millorar l'experiència de l'aprenentatge des de tots els angles. Tot i això, segons el personal investigador, encara queda molt camí per recórrer. "Calen estudis transversals que mesurin una determinada actuació o modificació de l'espai i l'aprenentatge immediat, però també estudis més transversals basats en resultats i percepcions de l'estudiantat i el professorat. Aquests estudis es poden enfocar de moltes maneres i posant l'atenció en diferents factors que poden tenir a veure amb l'ambient, la pedagogia i la tecnologia o amb dues o tres d'aquestes dimensions conjuntament", assenyala l'investigador del grup Smart Classroom Project que està fent el projecte, en què participa personal investigador de la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Aquest projecte de recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat, i 10, reducció de les desigualtats.

Projecte de referència:

Bautista Pérez, G., Escofet Roig, A. El tercer maestro en la era digital. Análisis de la relación entre espacios escolares innovadores, prácticas docentes y resultados de aprendizaje (SMART-UP).

Contacte per a premsa

Sònia Armengou Casanovas
sarmengouc@uoc.edu
+34 619 413 823

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.