La UOC reuneix representants de 150 universitats de tot el món per debatre sobre el futur de les tecnologies i els sistemes d'informació

Més de 400 investigadors de 150 universitats de tot el món participaran en el 18è. Congrés iConference de les Information Schools (iSchools), la xarxa acadèmica de referència internacional sobre la informació. Amb el lema "Normality, Virtuality, Physicality, Inclusivity", els assistents reflexionaran des d'un punt de vista multidisciplinari sobre l'impacte que han tingut els canvis tecnològics impulsats durant la pandèmia de la COVID-19 i els reptes que la nova ciència de dades i la intel·ligència artificial plantegen a la societat. El congrés és un esdeveniment híbrid, amb una part presencial que se celebrarà a Barcelona del 27 al 29 de març, i està organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Monash (Austràlia) i la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (Estats Units).

"La pandèmia ho ha canviat tot: ens ha obligat a transformar la forma com treballem, ens comuniquem amb els altres i interactuem amb la informació. La iConference és l'entorn perfecte per reflexionar sobre quins canvis seran rellevants i quins s'han de modificar, i per això reuneix les universitats i els acadèmics més rellevants en l'estudi de les tecnologies i els sistemes d'informació i de la ciència de dades", expliquen Josep Cobarsí i Jordi Conesa, professors dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, que formen part del comitè organitzador de l'esdeveniment.

A més, el congrés opta per una visió multidisciplinària única, amb un enfocament que integra tant la tecnologia com les seves implicacions socials i ètiques. "A diferència d'altres trobades en què es tracten molts temes, però des del punt de vista d'un tipus d'experts determinat, en aquest cas es reuneix una representació molt àmplia de disciplines, des d'informàtics i tecnòlegs a bibliotecaris o investigadors de les ciències socials i del comportament. Una varietat que també permet que hi hagi una gran riquesa en els punts de vista i en les interaccions", subratlla Jordi Conesa.

Fins on podem i volem arribar amb la intel·ligència artificial?

El programa de la conferència, que inclourà des d'activitats interactives i simposis fins a pòsters, serà en si mateix un reflex de la temàtica central del congrés d'enguany, ja que incorpora activitats presencials, virtuals i també mixtes (amb gent que hi accedirà tant virtualment com presencialment). Així, l'assistència a les sessions que tindran lloc a la Casa de Convalescència de Barcelona serà sobretot presencial, tot i que també hi ha sessions dissenyades perquè persones en local i en remot puguin interactuar i reflexionar juntes. A més a més, el congrés afegeix un programa totalment virtual del 13 al 17 de març.

Entre els reptes que s'analitzaran en aquestes sessions s'abordaran temes clau i de gran actualitat com l'impacte dels grans conjunts de dades i les noves tècniques d'intel·ligència artificial, com ara el processament del llenguatge natural, en la societat. "Les dades poden canviar la nostra manera de veure el món. En la forma tradicional de fer ciència, la recerca era més lenta i amb menys dades, però la intervenció humana quedava més clara a l'hora de plantejar hipòtesis, lleis o models. Amb l'ús intensiu de les dades massives, les màquines poden suggerir patrons i fins i tot models, per això és important decidir fins on podem arribar i, sobretot, fins on volem arribar per no trobar-nos amb situacions en què no estiguem ajudant les persones, sinó substituint-les", explica Josep Cobarsí.

Aquest serà el tema central de la conferència inaugural d'Agustí Canals Parera, professor dels Estudis d'Economia i Empresa i director del màster universitari de Gestió Estratègica de la Informació i el Coneixement en les Organitzacions  de la UOC, que versarà sobre el rol de les dades massives, la intel·ligència artificial i la computació quàntica en la manera com es du a terme la recerca científica en l'actualitat.

El segon dia de congrés, els assistents tindran l'oportunitat d'escoltar Lynn Connaway, directora executiva de Recerca de l'organització mundial de biblioteques OCLC, qui analitzarà com està canviant el paper i el perfil del professional de la informació en la societat i en la comunitat acadèmica, cada vegada més centrat en les necessitats i expectatives dels usuaris i usuàries de les col·leccions, sistemes i serveis bibliotecaris.

Integrar la pluralitat de llengües en la tecnologia

Tal com indica el lema del congrés, un altre dels eixos és la inclusivitat dels sistemes digitals. En aquest sentit, una de les temàtiques que es tractaran serà la importància d'integrar plenament la pluralitat de llengües en el desenvolupament tecnològic. "La majoria dels sistemes digitals que tenim, tant programari com cercadors d'internet o sistemes de dades, estan pensats en anglès. Això fa que el funcionament d'aquests sistemes no sigui òptim per treballar amb documents o bases de dades en altres llengües, de manera que es pot acabar convertint en un obstacle per a la compartició de coneixement", precisa Josep Cobarsí.

En aquest sentit, els experts Tatsuya Amano, de la Universitat de Queensland (Austràlia), i Fiorella Foscarini, de la Universitat de Toronto (Canadà), analitzaran en la conferència plenària en línia aquestes conseqüències i d'altres per a la comunitat científica, derivades de l'ús exclusiu de l'anglès com a llengua franca.

D'altra banda, també s'abordarà una problemàtica clau en l'actualitat digital com és la preservació de la memòria digital. "Amb el desenvolupament de la societat digital, cada vegada hi ha més continguts en línia i la manera de preservar aquesta informació és un repte per a la societat, tant per a la recerca futura com per a la memòria històrica", subratlla Josep Cobarsí.

Altres temes destacats seran el comportament i la interacció digital en xarxes socials i en altres comunitats virtuals, així com una línia temàtica sobre sostenibilitat de la informació.

La UOC, membre d'iSchools des del 2013

La xarxa iSchools agrupa actualment unes 130 facultats d'arreu del món, entre les més prestigioses en tecnologies i sistemes d'informació i en ciència de dades. L'objectiu de la xarxa és enfortir qualsevol aspecte de la recerca i l'ensenyament sobre totes les formes d'informació i les seves implicacions per a la nostra societat.

La UOC s'hi va afiliar el 2013 i des de llavors ha col·laborat en l'organització de les diferents edicions del Congrés iConference i en les activitats de la xarxa europea de les iSchools. En aquest sentit, el professor Josep Cobarsí n'ha estat membre de la junta europea durant el període 2018-2020 i actualment forma part de la junta mundial.