Wendy Hall: "La manera en què els governs regulin la intel·ligència artificial determinarà completament el nostre futur"

La doctora en Matemàtiques i catedràtica de Ciència Computacional Wendy Hall ha estat investida doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) aquest dijous, 2 de març, en reconeixement de la seva trajectòria acadèmica en els àmbits de la intel·ligència artificial, el web semàntic i la ciència del web, i per la seva visió inclusiva de la tecnologia, entesa com un recurs al servei del benestar de les persones, i per ser un referent en la lluita per la igualtat de gènere en la tecnologia i la reducció de la segregació horitzontal en aquest camp. El rector de la UOC, Josep A. Planell, ha presidit una cerimònia en la qual també han participat el director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), David Megías, i el director dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, Daniel Riera. L'acte s'ha dut a terme a l'auditori del campus UOC i s'ha pogut seguir en directe per internet.

En el seu discurs, Hall ha repassat la seva trajectòria acadèmica i professional, així com alguns dels reptes que ha hagut d'afrontar. El primer, ha explicat, va ser la desigualtat de gènere: "jo volia estudiar Medicina, però la directora de la meva escola no em va deixar. Era l'any 1969 i em va dir que la Medicina no era una carrera per a dones". Va ser així com va començar una carrera en Matemàtiques, "el meu talent natural", just en el moment en què començava a produir-se el punt àlgid de la revolució informàtica. "Odiava la informàtica a la universitat", ha confessat entre riures, i ha admès que va estudiar programació a contracor. Però, malgrat no haver gaudit mai de programar, ha explicat com, gràcies a haver estudiat un doctorat purament de Matemàtiques, va aprendre a pensar de manera abstracta, una habilitat que més endavant va aplicar a la computació. "Alguns programadors s'enfoquen massa en el detall i els costa veure el context. Una part de la meva destresa és que hi entenc prou per saber què podem fer avui, però em puc abstraure per comprendre cap a on ens pot conduir demà".

Sobre la seva intuïció per poder preveure els camins de la innovació tecnològica, Hall ha explicat com, a partir de la seva experiència amb vídeos educatius del llenguatge de programació Pascal, es va adonar, abans que existís el concepte de multimèdia, que es podria arribar a tenir text, imatges, vídeo i so a la pantalla d'un ordinador i interactuar-hi. "En aquells temps —principis dels anys noranta—, allò era ciència-ficció", ha assegurat. Així que, utilitzant els sistemes d'hipermèdia inventats per Ted Nelson, el seu equip i ella van començar a desenvolupar el Microcosm, "un sistema que, tot i que tenia alguns problemes, era molt millor que el World Wide Web!", ha bromejat l'experta. Però, alhora que es desenvolupava Microcosm, Sir Timothy Berners-Lee, —justament investit doctor honoris causa per la UOC l'any 2008— posava en marxa el World Wide Web, un sistema obert, universal i molt més simple que es va enlairar ràpidament. "Ara convivim amb aquesta decisió, i el fet que sigui obert també és la llavor dels problemes que tenim avui i com els gestionem", ha manifestat.

Hall també ha volgut fer un apunt sobre la interdisciplinarietat, un dels pilars de la seva feina: "Quan ets una acadèmica i comences una cosa nova, no hi ha revistes científiques ni conferències on publicar o anar a exposar, les has de crear de zero. És per això que ens diuen pioners", ha explicat, i ha destacat el risc de tot plegat. També s'ha referit als comentaris que li feien els seus professors a la Universitat de Southampton (Regne Unit), quan li asseguraven que no tindria cap futur com a enginyera informàtica "si no deixava de jugar amb els vídeos". "Ha estat un camí difícil", s'ha sincerat.

Els darrers temps, i després d'una trucada el 2017 per part del Govern britànic, s'ha dedicat a treballar en temes relacionats amb la intel·ligència artificial. "Estic entusiasmada amb el document de regulació de la IA que sortirà aquest mes. Veurem com es relaciona amb la Llei d'intel·ligència artificial desenvolupada per la Unió Europea. Ambdues tenen coses bones i coses dolentes", ha valorat. Hall s'ha declarat encara una apassionada de tots aquests temes i ha conclòs el seu discurs amb una mirada cap al futur. Coincidint amb els cinquanta anys d'internet que es compliran el 2024, la professora ha assenyalat que hem de pensar en els propers cinquanta anys. "El futur d'internet i el futur del món amb la intel·ligència artificial estan completament entrellaçats", ha assegurat, i ha apuntat que les seves reflexions sobre la geopolítica d'internet també són vàlides quan ens referim a la IA. "La manera en què els governs regulin la intel·ligència artificial determinarà completament el nostre futur, i aquesta regulació serà molt diferent de la dels Estats Units, Europa, la Xina i altres nacions emergents". Per últim, Hall ha remarcat que "necessitem desesperadament la diversitat. Ens calen habilitats i coneixements interdisciplinaris, i aquestes són dues de les coses que veig que floreixen aquí, a la UOC".

Passió, coneixement i lideratge

El director dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT), Daniel Riera, ha estat l'encarregat de dur a terme la primera laudatio de la cerimònia, en la qual ha presentat la trajectòria i els mèrits de Hall. El professor ha citat un estudi del Fòrum Econòmic Mundial que calcula que l'any 2133 la bretxa en les vocacions tecnològiques entre dones i homes desapareixerà. Encara calen 110 anys, segons aquest organisme, per assolir la igualtat, però per arribar a tenir més diversitat en l'entorn de la computació, ha dit Riera, "necessitem referents com la professora Wendy Hall". Quina és la recepta per convertir-se en un exemple a seguir en matèria acadèmica? "En primer lloc, cal una motivació elevada al nivell de passió", ha assenyalat Riera, que ha explicat com Hall es va convertir en una apassionada de la computació quan es va adonar, als anys vuitanta i abans que internet fos d'ús majoritari, de tot el seu potencial. "El segon ingredient és el coneixement", ha apuntat el professor, i ha destacat la llicenciatura i el doctorat de Matemàtiques, a més d'un màster d'Informàtica, com els fonaments de la carrera de la professora Wendy Hall. "La tercera clau és el lideratge", ha conclòs el director dels EIMT, i ha citat alguns dels projectes més importants que Hall ha liderat: actualment és catedràtica de Ciència Computacional, vicerectora adjunta de Compromís Internacional de la Universitat de Southampton, directora executiva del Web Science Institute i directora gerent del Web Science Trust.

L'acte ha continuat amb una segona laudatio, pronunciada pel director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), David Megías, que s'ha centrat a ressaltar algunes de les contribucions més rellevants de la professora Hall a la ciència en general i a la computació en particular. Megías ha destacat com la investigació interdisciplinària "és essencial per afrontar els principals reptes del nostre temps", com ara les qüestions mundials relacionades amb la salut, l'energia i el medi ambient. "Aquests reptes són massa complexos i massa urgents per ser considerats en l'àmbit d'una sola disciplina", ha dit, i ha destacat que l'habilitat per treballar de manera interdisciplinària que té la professora Hall és mereixedora d'un gran elogi, ja que gràcies a ella "forja nous camins i aprofita diverses perspectives per aconseguir avenços pioners en la investigació i la innovació".

Recollint el fil de les laudatios, i seguint la trajectòria de Hall, el rector de la UOC, Josep A. Planell, s'ha referit en les seves paraules de clausura de l'acte a tres trets que, al seu parer, caracteritzen i caracteritzaran la bona recerca. "En primer lloc, l'assumpció que la xarxa, entesa com les relacions entre nodes de creació, generació, difusió i intercanvi de coneixement, té un efecte multiplicador del coneixement". En segon lloc, ha continuat el rector, "voldria destacar la necessitat d'aprendre: no per les respostes d'avui, sinó per les preguntes de demà", i ha citat les paraules del filòsof escocès Alasdair MacIntyre, que va establir que l'educació s'ha de projectar al futur i s'ha de valorar en funció del seu impacte posterior. El tercer i darrer tret, ha conclòs Planell, serà "incorporar una mirada política" que es comprometi amb "un món digital més democràtic, segur i obert, per així treballar per al progrés, l'equitat i la capacitació".