No culpabilitzar les dones, clau per augmentar la seva presència en professions tecnològiques

Les dones representen només el 34 % dels graduats de la Unió Europea (UE) en àmbits de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM, per la sigla en anglès). El percentatge és encara menor en els sectors STEM que no tenen una connexió directa amb les cures. La veritat és que les nenes són allunyades d'aquestes disciplines de manera sistemàtica al llarg de la trajectòria educativa, la qual cosa limita les oportunitats que tenen per introduir-se en aquests camps com a adultes.

Posar fi a aquesta realitat és un dels objectius principals d'ONU Dones. L'entitat, que es fonamenta en la visió d'experts en diferents àrees de coneixement, va comptar amb la participació de Milagros Sáinz, investigadora líder del grup de Gènere i TIC (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Sáinz va ser convidada a contribuir en la Comissió sobre l'Estatus de les Dones de les Nacions Unides amb l'article How to Address Stereotypes and Practices Limiting Access to STEM-Related Education for Women and Girls. A més, la investigadora ja va participar com a oradora convidada en l'expert group meeting celebrat per ONU Dones. En el seu treball, analitza les causes i les conseqüències de les barreres que impedeixen la igualtat en STEM, i aporta diferents recomanacions per destruir els estereotips i aconseguir l'equitat.

Les dones, relegades en les disciplines STEM

En la majoria dels països occidentals, les nenes i les dones estan infrarepresentades en el sector STEM. A conseqüència d'això, no participen en el desenvolupament d'avenços científics i tecnològics en igualtat de condicions que els seus companys, i les seves necessitats i problemàtiques no són plantejades en el disseny i la producció de serveis i productes.

A més, com que no disposen de representació en aquest àmbit, obtenen menys reconeixement. Tot això contribueix a consolidar la idea que les carreres STEM, lligades sovint a sous més alts i més lideratge que les carreres amb més implicació femenina, pertanyen a un camp predominantment masculí.

Aquesta desigualtat té l'origen en fenòmens socials i culturals complexos, influïts tant per factors personals (les mateixes dones perceben que no són vàlides en alguns camps), de l'entorn (basats en estereotips) com de l'educació (l'actitud dels professors o les polítiques educatives poden allunyar les nenes de les disciplines STEM).

Els estereotips cobren una importància especial, ja que influeixen en la tria d'itineraris educatius de les nenes. La idea que les dones tenen menys talent que els homes en alguns àmbits es repeteix en molts entorns familiars, els models educatius, els mitjans de comunicació, les xarxes socials o els videojocs, entre molts altres exemples.

Per això, a l'hora de buscar solucions, és important que la responsabilitat de derrocar el sexisme i la desigualtat en l'educació i el treball no recaigui en les nenes i les dones. "És imprescindible no responsabilitzar-les per l'existència d'una bretxa de gènere en l'àmbit educatiu, de manera que sembli que el problema que no hi hagi dones en alguns sectors de la ciència i la tecnologia els concerneix exclusivament a elles", assenyala Sáinz.

"Vivim en una societat masclista, fonamentada en fortes creences sexistes, que ha privilegiat els homes. Aquests han estat situats sistemàticament en millors condicions personals i professionals que les dones, mentre que aquestes han estat desproveïdes d'aquests privilegis. Això s'ha de canviar i els canvis s'han de produir en tots els àmbits, implicant-hi tots els agents socialitzadors i la societat en el seu conjunt."

Recomanacions per al canvi

Idealment, les mesures i iniciatives per erradicar el sexisme en l'educació s'han de centrar en diferents aspectes: aquells que tenen a veure amb la personalitat dels estudiants (com les seves capacitats i les seves actituds), amb aspectes socials (com els rols o els estereotips) i amb el paper que tenen altres agents (com les famílies i els professors).

Algunes estratègies impliquen que les famílies entenguin que educar les nenes en STEM és un avantatge i una oportunitat. D'altres comporten formar el professorat en matèries d'igualtat i crear models educatius amb materials didàctics no sexistes i dones com a referents. Per assolir aquests objectius, la investigadora lidera el nou projecte HORIGESTEM, de finançament estatal, que analitza la influència de dones referents en àmbits STEM a l'hora d'inspirar l'interès de les joves pels àmbits STEM. És important, també, fomentar la igualtat en estudis avançats. Per a això, el grup GenTIC coordina INSPIRE, un nou projecte europeu que busca promoure la igualtat de gènere en la recerca i en la innovació científica.

"És fonamental situar les dones al centre dels avenços científics i tecnològics. És a dir, no només com a beneficiàries d'aquests avenços, sinó també com les seves dissenyadores i productores", assenyala Sáinz. "Ja n'hi ha prou d'infravalorar les seves competències, les seves capacitats, els seus interessos i les seves inquietuds. Així mateix, ja és hora de fer valdre les diferents contribucions de les dones als diversos camps del saber i d'enaltir el seu gran paper en l'exercici de les cures, tant en l'àmbit familiar com social, i la seva importància en la innovació vinculada a aquestes."

D'acord amb la investigadora, és essencial transmetre que la igualtat d'oportunitats entre homes i dones no s'assolirà íntegrament fins que els diferents agents socials no s'alineïn i remin en la mateixa direcció. Aconseguir-ho i situar les dones al centre dels avenços científics i tecnològics contribuiria en gran manera a afrontar els enormes reptes del present, com la injustícia social o el canvi climàtic.

La recerca del grup GenTIC de la UOC afavoreix la consecució de l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 5, d'igualtat de gènere.

Article relacionat

SÁINZ, Milagros. How to Address Stereotypes and Practices Limiting Access to STEM-Related Education for Women and Girls, ONU Dones. Disponible en aquest enllaç. 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.