Una fotografia actual de la ciència oberta: el canvi necessita polítiques comunes

Fa una mica més de vint anys, una reunió a Budapest va donar el tret de sortida al germen del que ara es coneix com a ciència oberta, una nova manera d'investigar que busca fer-la millor, més col·laborativa i transparent. Tanmateix, i malgrat múltiples avenços, encara queda camí per completar aquesta transició. Un nou estudi, publicat en obert, en què han participat Candela Ollé i Alexandre López Borrull, professors i investigadors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), juntament amb investigadores de les universitats de València, Barcelona i Navarra, ha analitzat els principals factors facilitadors i les barreres percebudes en aquest moment per implantar-la a Espanya. 

Segons López Borrull, que també és membre del grup Aprenentatges, Mitjans de comunicació i Entreteniment (GAME), "abans les preguntes sobre ciència oberta començaven amb un per què o un per a què; ara tenen a veure sobretot amb el com". El treball ha recollit les opinions de diferents actors del sistema científic al voltant de diversos pilars de la ciència oberta. En conjunt, sembla que el canvi només s'aconseguirà si s'organitza un marc polític clar i comú que ordeni el sistema d'avaluació i si es dota el sistema del finançament necessari per donar-hi suport. En l'actualitat, tant les noves lleis de la ciència com la d'universitats inclouen la "ciència oberta". Caldrà esperar a veure fins a quin punt el desplegament d'aquestes normes la promocionarà realment en el sistema acadèmic.

Més incentius

Organitzat a través d'entrevistes i enquestes, l'estudi ha recollit la visió d'investigadors, agents avaluadors, editors de revistes, vicerectors d'universitats i personal bibliotecari. Els treballs d'aquest tipus se solen basar únicament en l'opinió dels primers i generalment només a través d'enquestes, però, segons Ollé, "un mèrit de l'article és que té en compte la perspectiva dels cinc agents clau; els va a buscar i després n'extreu una visió global amb cadascuna de les aportacions". En concret, i respecte a l'accés obert de les publicacions i la publicació en repositoris, es reconeixen com un factor positiu que en pot augmentar l'impacte i la visibilitat. No obstant això, es troben a faltar polítiques institucionals de foment o obligatorietat, i es demanen incentius curriculars i econòmics que permetin impulsar-les. Una dada esclaridora del camí que cal recórrer és que, malgrat que la Llei de la ciència de 2011 obliga a compartir en obert els documents resultants de convocatòries finançades amb fons públics, només un 58 % de les recerques els havien aportat dos anys després que la llei entrés en vigor.

Una cosa semblant succeeix en relació amb l'ús de dades obertes en recerca. Hi ha una percepció clara del seu benefici, però es troben a faltar polítiques o estratègies globals. Per a Ollé, "cada universitat té les seves pròpies maneres d'actuar, i hi ha moltes diferències entre elles pel que fa a l'estructura i l'aposta". "Necessitem regles del joc compartides, tenint en compte, a més, que el panorama és complex, sobretot per als investigadors joves", afirma. Aquests investigadors, que depenen en gran manera de les seves publicacions per continuar la carrera acadèmica, expressen més reticències a l'hora de compartir unes dades que els ha portat molta feina aconseguir i que sovint volen rendibilitzar durant els anys següents.

Una de les claus per avançar en la ciència oberta és l'avaluació de la recerca. Ara mateix conviuen un sistema tradicional basat en el factor d'impacte de les revistes en què es publiquen les recerques —"que no va ser dissenyat per al seu ús actual", segons Ollé— i altres sistemes alternatius, més d'acord amb els principis de la ciència oberta. Tanmateix, diferents actors recalquen que aquests últims segueixen sense tenir unes directrius clares, cosa que en dificulta la implantació. Així, per afavorir el canvi, tant la Unió Europea com l'Associació Europea d'Universitats i més de 350 entitats de tot Europa —‍incloent-hi la UOC—, advoquen per introduir aspectes qualitatius en l'avaluació científica i deixar de fer un ús inapropiat dels indicadors bibliomètrics en aquest àmbit.

Optimisme

"La ciència oberta s'ha convertit en una idea mainstream. Anar-hi en contra ja es percep com una cosa políticament incorrecta, i això ha estat un gran assoliment de la comunicació en aquests anys", explica López Borrull. Les opinions que recull el nou treball permeten concloure que el moment és propici per avançar en la implantació de la ciència oberta, però que el canvi només es podrà completar si hi ha una clara voluntat institucional.

"El nostre estudi mostra una fotografia actual de les barreres i dels factors que facilitarien el camí cap a la ciència oberta. És una recerca que aporta coneixement útil i aplicable que hauria d'ajudar a implantar noves polítiques, perquè són aquestes les que marquen el que fa la gent", afegeix el professor i investigador de la UOC. O, tal com acaba l'article mateix, "quan hi ha estructura i incentius, els investigadors compleixen".

Un canvi en marxa

Tot i que el sistema actual d'avaluació científica fa prevaldre la quantitat respecte de la qualitat —la realitat coneguda com a publish or perish—, Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, afirma que el canvi està en marxa. "A Europa s'està creant una coalició d'organitzacions per implantar una avaluació que faci prevaldre la qualitat i la diversitat de la recerca, amb la protecció de la Comissió Europea", detalla la vicerectora, prèviament a la Setmana Internacional de l’Accés Obert, la qual tindrà lloc del 24 al 30 d’octubre.

"La coalició veurà la llum enguany, formada per les entitats que signin els compromisos consensuats en un acord col·laboratiu, publicat al juliol", afegeix. "Des de la UOC hem estat presents en els debats i hem obert el debat intern per decidir si ens sumem a aquesta coalició", conclou.

La UOC aposta pel coneixement obert

La UOC, a més de crear recentment un nou grup operatiu de Ciència oberta, dins de la seva Vicegerència de Recerca i Innovació, és una universitat amb una aposta decidida pel coneixement obert, una dimensió integral més enllà de la ciència, que inclou els recursos d'aprenentatge o els processos d'innovació oberta. "Hem creat estructures institucionals per incentivar el canvi, com la política institucional aprovada l'any passat, o la nostra adhesió a DORA —la Declaració Internacional de San Francisco per la ciència oberta—, que vam signar el 2019. La nostra estratègia es recull en el Pla d'acció de coneixement obert de la UOC, dissenyat i executat de manera participativa per equips acadèmics i de gestió de la Universitat", detalla Pastora Martínez Samper.

Des que es va aprovar aquest pla, "el nostre repositori institucional en obert —‍l'O2 Repositori UOC— té més del doble d'articles acadèmics", afegeix la vicerectora, que detalla que, a més, tant el nombre de recursos d'aprenentatge com la quantitat de treballs finals de l'estudiantat disponibles en obert han augmentat gairebé un 40 %.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat.

 

Article de referència

Aurora González Teruel; Alexandre López Borrull; Gema Santos Hermosa; Francisca Abad García; Candela Ollé; Rocío Serrano Vicente. Drivers and barriers in the transition to open science: the perspective of stakeholders in the Spanish scientific community. Profesional de la Información. 2022, maig. DOI: 10.3145/epi.2022.may.05.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC