Els pacients perceben la teràpia psicològica en línia de manera positiva perquè té menys cost i dona més accés a professionals

"En un context en què cada vegada s'utilitzen més les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), és important saber amb quines limitacions ens podem trobar com a professionals de la psicologia a l'hora de fer teràpia psicològica en línia, a fi de poder adaptar la psicoteràpia a les necessitats i preferències de cada pacient", expliquen Beatriz Sora, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili, i Rubén Nieto, Adrián Montesano i Manuel Armayones, investigadors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i de l'eHealth Center de la UOC, autors de l'article "Usage patterns of telepsychology and face-to-face psychotherapy: clients' profiles and perceptions". La base de la recerca han estat 514 enquestes fetes a persones més grans de divuit anys que es van reclutar mitjançant publicitat a internet.

La situació creada per la pandèmia de la COVID-19, que ha comportat una acceleració important de la digitalització en tots els àmbits, inclòs el de la teràpia psicològica, ha permès a moltes persones descobrir les possibilitats que ofereix el tractament psicològic en línia i, d'aquesta manera, considerar aquesta opció com a vàlida, a banda de la psicoteràpia presencial habitual. De fet, la base d'aquests dos tipus de tractament és la mateixa, explica Beatriz Sora. "La psicologia disposa d'una sèrie d'eines, aproximacions i tècniques validades científicament per abordar els diferents problemes de les persones, i aquestes es poden aplicar independentment de si la teràpia es fa en línia o de manera presencial", assegura.

L'experiència prèvia en salut digital, un factor determinant per a l'acceptació

L'estudi revela que la telepsicologia és percebuda amb una sèrie d'avantatges en comparació amb la psicoteràpia presencial, com ara el fet que tingui un cost econòmic inferior, la possibilitat de fer la teràpia des de casa i l'accés a tractament especialitzat no disponible en la ubicació geogràfica de la persona. Malgrat tot, també s'hi dibuixen alguns obstacles: "la dificultat d'expressar emocions o sentiments, la dificultat de captar correctament el llenguatge no verbal, el fet de no tenir un contacte proper amb el psicoterapeuta o les dificultats tècniques són factors que poden fer que el pacient rebutgi les sessions en línia, segons hem vist a l'estudi", explica Sora.

L'estudi ha mostrat que hi ha un perfil de persona més predisposada a acceptar sessions de psicoteràpia en línia. Segons Rubén Nieto, "l'experiència prèvia en salut digital (e-health) i les competències o habilitats en aquest àmbit són determinants a l'hora d'acceptar la telepsicologia". Per la seva banda, Adrián Montesano apunta que "també hi influeixen factors com ara el gènere, l'edat, l'educació i l'estatus econòmic. Concretament, s'ha vist que les dones grans amb un nivell educatiu més baix i menys recursos econòmics tendeixen a utilitzar més serveis de psicoteràpia presencial, en comparació amb homes més joves, amb més educació i recursos econòmics, que tendeixen a assistir a sessions de tractament psicològic amb menys freqüència".

També hi influeix la percepció de gravetat del problema psicològic, atès que les persones consideren eficaç la psicoteràpia en línia sempre que sigui per a una patologia menor, mentre que per a trastorns greus prefereixen el tractament presencial. Segons Armayones, "és probable que per a cada col·lectiu calgui un abordatge diferent i, atès el nivell de personalització que permet la teràpia psicològica, professional i pacient poden fer els ajustos necessaris per fixar la intervenció que s'adapti més a les necessitats del pacient".

Telepsicologia i sostenibilitat del sistema sanitari

El repte que suposa atendre la salut mental de la població —especialment en època postpandèmica— pot ser, en part, abordat per la telepsicologia, ja que cada vegada hi ha més persones obertes a rebre tractament en línia. Segons els autors de l'estudi, "la tecnologia pot contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari si se'n fa un ús adequat tant en diagnòstic com en intervenció. Però, òbviament, calen canvis organitzatius i, especialment, cal contractar més personal de psicologia clínica i sanitària per donar resposta a les necessitats creixents d'atenció psicològica especialitzada de la població".