Les universitats poden fer més per donar suport als estudiants amb discapacitat

En les últimes dècades, el nombre d'estudiants universitaris que presenten algun tipus de discapacitat ha anat augmentant de manera progressiva, afavorit pel context social. Malgrat els avenços, aquests alumnes encara s'enfronten a nombrosos reptes en l'entorn acadèmic.

Ara, un treball elaborat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), publicat en obert a l’International Journal of Educational Research,  ha explorat l'experiència de l'alumnat amb discapacitat en una universitat en línia, com la UOC, per descobrir les potencialitats i les possibles deficiències d'aquest model educatiu.

"La revelació de la discapacitat en l'àmbit de l'educació superior és un pas previ i necessari per poder accedir a les adaptacions acadèmiques a què aquest grup d'estudiants té dret segons la legislació, i aquest és un procés que la literatura científica ha identificat com a clau per aconseguir una igualtat efectiva d'oportunitats per a aquest col·lectiu en desavantatge", apunten els autors d'aquesta recerca, Efrem Melián, doctorand d'Educació i TIC (E-learning) de la UOC, i Julio Meneses, professor agregat de metodologia de la recerca dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, director de Learning Analytics de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i investigador del grup Gènere i TIC (GenTIC) de l'IN3.

Amb un model educatiu completament en línia, la UOC concentra una part significativa de l'alumnat amb discapacitat a Espanya. A les universitats del país, més de 23.000 persones són alumnes que presenten algun tipus de discapacitat. En concret, a la UOC hi estudien prop de 2.000 alumnes amb alguna discapacitat, fet que representa una de les ràtios més elevades dels centres educatius superiors. "La UOC és la segona universitat espanyola amb més alumnat amb discapacitat, només darrere de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). Per tant, és un col·lectiu molt nombrós que presenta necessitats molt diverses, fet que comporta que la complexitat de l'acompanyament a aquests estudiants sovint provoqui una certa tensió en els serveis d'atenció", ressalta Melián.

El dilema de la revelació

En aquest context, les persones amb discapacitat han de fer front a un dilema constant al llarg de la seva trajectòria educativa, ja que han de revelar la seva discapacitat a la universitat per obtenir una experiència acadèmica adaptada, però també s'enfronten a un risc de caràcter emocional. D'aquesta manera, la decisió de revelar la discapacitat suposa una negociació recurrent cada semestre, a cada assignatura, amb agents diversos com el personal de suport de la universitat i el professorat. "Tal com ens l'han relatat els estudiants, no és un procés àgil ni sol acabar amb resultats previsibles. És més, sovint comporta una barrera per a la comunicació de la discapacitat", detallen els experts.

A més, cal tenir en compte que hi ha múltiples tipus de discapacitats, algunes de visibles, com les físiques i les sensorials, i d'altres d'ocultes, com les psíquiques o les relacionades amb l'aprenentatge. "Cada alumne presenta unes necessitats diferents. Mentre que l'alumnat amb discapacitats visibles emfatitza la necessitat d'autosuficiència i la normalització de la seva presència a la universitat com a estudiants amb uns drets reconeguts, l'alumnat amb discapacitats ocultes, com ara trastorns de l'aprenentatge i trastorns mentals, està més preocupat per augmentar la seva credibilitat i evitar l'estigma", afirma Melián.

Invisibilitat per evitar l'estigma

Per exemple, els alumnes que presenten algun tipus de trastorn mental o d'aprenentatge tenen més por a ser etiquetats, a pensar que els altres no consideren que les necessitats que expressen siguin certes i a haver de fer un esforç addicional per ser tinguts en compte i poder obtenir la certificació de discapacitat. "En definitiva, molts alumnes intenten evitar l'estigma fent-se invisibles, no destacant i no revelant la seva discapacitat. Però sovint això comporta conseqüències negatives, perquè, si no revelen la seva situació, no poden accedir a les adaptacions que necessiten, o ho fan massa tard, fet que repercuteix negativament en els resultats acadèmics", expliquen els investigadors de la UOC.

A causa d'aquesta situació, cal evitar enfocar la discapacitat des d'un punt de vista exclusivament mèdic, que sovint utilitza termes com patologies o pacients i tendeix a internalitzar la responsabilitat en els mateixos estudiants. Des d'un model social, el que li passa a aquest alumnat és que l'entorn no està adaptat a les seves necessitats i això és precisament el que "discapacita" les persones. Per tant, els autors subratllen que és important que l'entorn d'aprenentatge sigui accessible i doni la benvinguda a tothom adoptant mesures universals i, quan no siguin suficients, posant en marxa adaptacions individuals. "Les conseqüències de la falta d'informació, de sensibilitat o d'una atenció adequada cap a aquest col·lectiu tenen a veure amb la 'retirada' de l'alumnat amb discapacitat. És a dir, en una situació així, els estudiants poden optar per passar desapercebuts o tornar-se invisibles per a la universitat", afirmen els autors.

En aquest sentit, per millorar l'experiència acadèmica de les persones amb discapacitat, les universitats han de mostrar un compromís ferm amb la inclusió educativa de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació personal, un canvi que s'ha vist afavorit en gran manera per les exigències de la pandèmia. "La crisi de la COVID-19 ha accelerat la migració cap a models parcialment o totalment en línia en moltes universitats. Mentrestant, l'alumnat amb discapacitat tria cada vegada més aquestes institucions per l'accessibilitat al campus o als materials d'estudi que els ofereixen, i també per la flexibilitat en el ritme d'estudi. Això suposa una oportunitat i un repte per a les institucions que apliquen models d'aprenentatge no presencial", afegeix Meneses.

Agilitat, sensibilitat, personalització

D'aquesta manera, els investigadors fan una sèrie de recomanacions per millorar l'atenció que les universitats ofereixen a l'alumnat amb discapacitat. En primer lloc, cal agilitar i facilitar els tràmits perquè l'alumnat pugui comunicar la discapacitat a la institució, a fi d'evitar que aquesta comunicació s'hagi de fer repetidament al llarg de la trajectòria acadèmica. En segon lloc, s'ha de fer un seguiment personalitzat i sensible de les necessitats associades als diferents tipus de discapacitats. Aquests serveis es poden desenvolupar gràcies a la implantació d'un departament d'atenció a la discapacitat específic, com ocorre en algunes universitats a distància.

"Les universitats han de reorientar el suport a l'alumnat amb discapacitat desenvolupant una política institucional a llarg termini que emmarqui l'actuació d'un servei específic que proveeixi d'un seguiment actiu i personalitzat. En aquest sentit, l'esforç que ha dedicat la UOC a millorar l'experiència d'aquest col·lectiu pot ser rellevant per abordar les necessitats diverses que presenten els alumnes i servir d'exemple per afrontar els reptes que suposa l'adopció progressiva de models educatius híbrids o en línia per part de les universitats", conclouen els experts.

[Aquest treball s'ha dut a terme amb la col·laboració especial de Sílvia Mata, responsable del servei d'atenció a la diversitat de la UOC, i dels estudiants amb discapacitat que generosament van compartir el seu temps i les seves perspectives amb els investigadors.]

Aquesta investigació de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat, i 10, reducció de les desigualtats.

Article de referència:

Melián, E., & Meneses, J. (2022). Getting ahead in the online university: Disclosure experiences of students with apparent and hidden disabilities. International Journal of Educational Research, 114, 101991. https://doi.org/10.1016/j.ijer.2022.101991

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC