Arrenca el procés de selecció del nou rector o rectora de la UOC
Atès que el mes d'abril del 2023 finalitzarà el mandat de l'actual rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell, la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC) ha iniciat el procés de selecció del nou rector o rectora. Tal com preveuen els seus Estatuts, el Patronat de la FUOC va designar una comissió de cerca constituïda per quatre patrons, la qual ha definit el perfil que ha de complir el candidat o candidata i ha nomenat un comitè de selecció format per tres experts de reconegut prestigi internacional que s'ocuparà de seleccionar les candidatures finalistes entre les persones que hi concorrin. El període per rebre candidatures està obert fins al 30 de setembre.
El Comitè de Selecció està constituït per Belinda Tynan, Jaume Valls i Xavier Prats-Monné, que s'encarregaran de presentar un informe amb les seves propostes a la Comissió de Cerca. Després, aquesta comissió presentarà al Patronat una terna d'aspirants. Finalment, serà aquest, en votació plenària, qui triarà la persona proposada com a màxima autoritat acadèmica de la Universitat per als set anys vinents, tal com estableixen els Estatuts de la Universitat. Després, el nomenament del nou rector o rectora serà ratificat pel Govern de la Generalitat, a instàncies del Patronat de la Fundació, un cop escoltat el Consell Assessor de la Fundació i el Consell d'Universitat, màxim òrgan de participació de la comunitat universitària.
El nou rector o rectora ha de ser un acadèmic o acadèmica (catedràtic o catedràtica, full professor o equivalent), de trajectòria docent i de recerca distingida, reflectida en un bon reconeixement internacional, i amb experiència acreditada de gestió. Compromès amb la missió, els principis i els valors de la UOC, ha de tenir una visió global i un coneixement profund del sector de l'ensenyament superior, tant a escala local com internacional. Ha de liderar l'estratègia present i futura de la institució i representar-la davant la societat; garantir els més alts estàndards acadèmics de qualitat de l'oferta formativa i la recerca, i mantenir i reforçar el lideratge internacional de la Universitat en les missions que li són pròpies.
Transformant l'ensenyament superior en l'era digital
La UOC va néixer el 1995 com a primera universitat en línia del món, per decisió del Govern i amb aprovació per llei del Parlament de Catalunya, amb la voluntat d'utilitzar la tecnologia per obrir l'accés a l'ensenyament universitari de qualitat a totes les persones, amb el mèrit com a únic criteri.
La UOC clourà el curs 2021-2022 amb més de 95.000 graduades i graduats i gairebé 90.000 estudiants matriculats, residents a 141 països. Actualment, la Universitat té més de 800 programes amb docència, repartits en 7 àmbits de coneixement. Disposa d'un equip que creix format per 544 persones entre professorat propi i personal investigador, 873 persones que formen part de l'equip de gestió i 6.500 persones que exerceixen de professorat col·laborador i de tutors i tutores.
La recerca és una part essencial de la missió de la UOC
La recerca de la UOC té vocació interdisciplinària i posa el focus en la interacció entre les ciències humanes i socials i la tecnologia. S'impulsa des dels centres de recerca i des dels estudis, gràcies als més de 500 investigadors i investigadores i 51 grups de recerca. Som la universitat en línia més ben valorada de l’Estat segons el rànquing CYD, la primera universitat en línia d'Iberoamèrica i ens situen entre les 200 millors universitats joves del món, segons Times Higher Education.
Reptes de futur
La UOC mira al futur amb la visió de contribuir a la transformació de l'educació superior en l'era digital amb el convenciment que les universitats han d'assolir un paper més estratègic i un impacte social més gran exercint de punts d'intercanvi de coneixement entre els diferents actors de la societat.
L'estratègia de la Universitat es vehicula per mitjà dels successius plans estratègics que impulsem. Des del darrer trimestre del 2019, la UOC ha estat immersa en un procés participatiu per a la construcció d'un nou Pla estratègic 2022-2025, que pren el relleu de l'anterior, el 2014-2021, i que constitueix el full de ruta de l'organització per als pròxims anys.
Una universitat sense ànim de lucre
Com a fundació sense ànim de lucre, la UOC presta un servei públic i es gestiona de manera privada. Es finança amb els ingressos de les matrícules i la captació de fons per a projectes de recerca. La Generalitat subvenciona una part del pressupost mitjançant un conveni programa vinculat a objectius.
Tota l'activitat de la Universitat es regeix pels principis de sostenibilitat i rendició de comptes. En aquest sentit, a banda de tenir un patronat com a màxim òrgan de govern i administració, que, entre altres qüestions, aprova el pressupost i els balanços de la Universitat, la UOC i els seus responsables passen els controls que la Generalitat i el Parlament de Catalunya determinen (ratificació del rector triat, comptes anuals, compareixença anual al Parlament, normativa de contractacions, supervisió de la intervenció, supervisió de la Sindicatura de Comptes, supervisió del Departament d'Economia i Hisenda del Govern de la Generalitat, supervisió de la Direcció General d'Universitats, etc.).
En aquest sentit, fa poc, l'actual rector de la UOC, Josep A. Planell, ha comparegut davant la Comissió de Recerca i Universitats del Parlament de Catalunya per fer balanç de la feina feta, explicar l'evolució dels projectes en marxa i avançar els reptes i les prioritats estratègiques que ens hem fixat per als anys vinents.
Comitè de Selecció
Doctora en Educació a Distància per la Universitat d'Austràlia Occidental, és graduada en Educació per la Universitat de Melbourne i per la Universitat Catòlica d'Austràlia, i en Administració d'Educació Superior per la Universitat de Sydney. Màster en Educació en Línia per la Universitat d'Austràlia Occidental i títol en Direcció per l'Institut Australià de Directors d'Empreses. És també coach per l'Institut de Coaching Executiu i Lideratge (IECL).
És membre de la Junta no Executiva d'Aspire Learning Resources (febrer de 2022) i assessora principal de Deloitte (maig de 2022).
Ha estat directora executiva de la Commonwealth of Learning (2019-2022) i té una trajectòria àmplia en l'àmbit de la gestió universitària en diverses institucions d'ensenyament superior. Destaca la direcció d'RMIT Online i del centre de recerca d'educació a distància de la Universitat de Nova Anglaterra.
Catedràtic d'universitat de l'àrea d'Organització d'Empreses de la Universitat de Barcelona, ha treballat, també, a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat de Girona. La seva especialització acadèmica és la gestió de la innovació i l'emprenedoria.
Va exercir com a vicerector d'Economia, Campus i PAS a la Universitat de Girona els anys 1999-2002. A la Universitat de Barcelona va ser director del Departament d'Empresa, director de la Càtedra d'Emprenedoria, coordinador del Grup de Recerca en Empresa (SGR 1168) en el període 2014-2018 i director del Barcelona Institut d'Emprenedoria. És membre del Grup d'Innovació Docent en Eines d'Aprenentatge en Direcció d'Empreses, G-IDEA.
També és fundador i codirector (2009-2018) de la International Summer School on Creativity Management, una iniciativa conjunta entre HEC Montreal i la Universitat de Barcelona, i és coeditor de la revista d'accés obert Journal of Evolutionary Studies in Business (JESB), promoguda des de la Universitat de Barcelona.
Entre el 2018 i el 2021 va presidir la Comissió Específica de Ciències Socials i Jurídiques de la Comissió d'Avaluació Institucional i de Programes (CAIP) de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya). Des del novembre del 2021, és director d' AQU Catalunya.
Llicenciat en Antropologia Social (Universitat Complutense de Madrid), en Economia del Desenvolupament (Centre Internacional d'Estudis Agronòmics Mediterranis Avançats de França) i en Estudis Europeus (College of Europe de Bruges). És doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (2019).
Des del 2018 és assessor especial de Teach For All, una organització global sense ànim de lucre la missió de la qual és expandir les oportunitats educatives a tot el món. També és president del Comitè Europeu de la Fundació Rei Balduí i conseller en cap del Patronat de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT-Health).
Amb anterioritat, durant més de deu anys va treballar a la Comissió Europea (CE) ocupant diferents àmbits de responsabilitat política entorn de la modernització de l'educació europea i els sistemes d'aprenentatge; la mobilitat i la cooperació en educació, incloent-hi el programa Erasmus, entre altres, i les relacions internacionals en els camps de l'educació, la cultura i la joventut.
Els càrrecs que ha ocupat són el de director general de Salut i Seguretat Alimentària (2015-2018), director general (2014-2015) i director general adjunt d'Educació i Cultura (2010-2014), membre fundador del Comitè d'Avaluació d'Impacte de la Comissió Europea (2007-2010), director de Polítiques d'Ocupació, Estratègia i Afers Internacionals (2007-2010), director del Fons Social Europeu i assessor del Comissionat de la CE sobre política regional (1999-2001). També ha estat director adjunt del Gabinet de la Vicepresidència de Relacions Internacionals (1995-1999) i portaveu adjunt del president Jacques Delors.
Contacte de premsa
-
Redacció