Mariana Mazzucato: "És una equivocació pensar que les institucions públiques només existeixen per corregir els errors del mercat"

L'economista Mariana Mazzucato, una de les personalitats més influents i reconegudes del món en matèria d'economia, ha estat investida doctora honoris causa per la UOC aquest dijous 3 de febrer. El rector de la UOC, Josep A. Planell, ha presidit la cerimònia al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. També hi han participat la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, Àngels Fitó; la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern espanyol, Teresa Ribera, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L'acte s'ha pogut seguir en directe a través d'internet.

Mazzucato ha començat el seu discurs destacant la importància de rebre la investidura com a doctora honoris causa per la UOC, una universitat que aposta fortament per "l'educació per a tothom" i que inclús porta la paraula oberta al nom, cosa que fa ressò del seu pensament: "cal començar establint objectius, com la salut i l'educació per a tothom, i després retrocedir i dissenyar l'economia per aconseguir-los", ha dit, en comptes de fer-ho a l'inrevés. I és que una de les premisses fonamentals en la feina de Mazzucato és que "l'economia és una conseqüència, el resultat de les decisions que prenem, i no hi ha res que sigui inevitable". Per això, ha manifestat, "hem de començar a fer-nos responsables d'aquestes decisions".

Per a Mazzucato, doncs, "és una equivocació pensar que les institucions públiques només existeixen per corregir els errors del mercat", i cal pensar-les com un actor més a l'hora de cocrear l'economia, juntament amb el sector privat. L'economista ha assenyalat que, encara que un gran nombre d'empreses "se centren principalment en el preu de les seves accions, els beneficis a curt termini i els rendiments trimestrals", en el món corporatiu existeixen moltes formes de govern –algunes de les quals inclouen organitzacions civils i sindicats a les seves juntes– i les nostres condicions laborals són fruit de mil batalles. Així doncs, Mazzucato s'ha referit al concepte de "missió economia", desenvolupat per ella mateixa, que consisteix a "eliminar aquestes estructures de govern que ens han desviat". "No és inevitable que les empreses només es preocupin pel preu de les seves accions", ha dit, "sinó que cal redissenyar-ho tot, i això ens duu a l'experimentació".

En aquest sentit, l'economista s'ha referit a diverses formes d'establir col·laboracions publicoprivades, i ha posat l'exemple de les vacunes contra la covid. "En el cas de la vacuna d'AstraZeneca, hi va haver una tensa negociació entre els investigadors finançats amb fons públics –de la Universitat d'Oxford– i la companyia en qüestió. Van negociar que el coneixement que es creés fos compartit de manera més àmplia, amb patents més febles. Altres empreses, com per exemple Pfizer, van decidir no fer-ho", ha exposat. "És interessant com fins i tot en el cas tan específic de les vacunes es dona aquesta heterogeneïtat: hi havia diferents formes de fer les coses i alguns van optar per fer-les d'una manera que fos millor per a la gent globalment", ha destacat Mazzucato, "perquè la missió no era fer la vacuna, sinó vacunar tothom".

L'economista, que també és assessora de dirigents polítics d'arreu del món en matèria de creixement sostenible i inclusiu impulsat per la innovació, ha finalitzat la seva intervenció expressant que, en la seva opinió, "a Europa ens trobem en un moment optimista". Això es deu al fet que el pla de recuperació de la Unió Europea, batejat amb el nom de NextGenerationEU, "deixa enrere els objectius d'austeritat i reducció de dèficit fiscal que van predominar després de la crisi financera", i que van causar que a països com Espanya es retallés en recerca i desenvolupament finançats amb fons públics, per donar pas a la inversió. Però ha advertit que és important que les converses sobre com gastar els diners tinguin una implicació real dels ciutadans, de forma que aquests ajudin a establir les prioritats. "L'oportunitat es perdrà si no l'aprofitem per qüestionar-nos com desfer les estructures de govern tan problemàtiques que tenim", ha conclòs Mazzucato, perquè "no té sentit que s'injectin diners a Europa si la gent no confia en els polítics i els governs, si tenim una administració pública feble, i si no existeixen mecanismes seriosos a través dels quals els responsables polítics escoltin veritablement els ciutadans".

Excel·lència acadèmica i esperit humanista

La vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, Àngels Fitó, ha estat l'encarregada de dur a terme la laudatio de la cerimònia, en la qual ha presentat la trajectòria i els mèrits de Mazzucato, que, en paraules de la doctoranda, es resumeixen en una contribució principal: "repensar l'estat". Així doncs, Fitó ha destacat en el seu discurs com Mazzucato "escriu el guió d'un nou capitalisme" que, en definitiva, "no concep el creixement si no és intel·ligent, inclusiu i verd, ni entén la innovació si no és col·lectiva, simbiòtica i ecosistèmica".

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que col·labora amb Mazzucato en projectes com el Pla Estratègic Metropolità, ha reconegut durant la seva intervenció que el pensament de l'economista és una "inspiració per a l'acció" per a la ciutat i per a un món que "necessita transformar-se" fent front a reptes enormes com el canvi climàtic, la lluita contra les desigualtats i l'enfortiment de la sanitat pública. En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern espanyol, Teresa Ribera, que ha considerat que, "en un context complex en què amb el pas dels anys s'ha anat consolidant una lectura de la realitat i una forma determinada de fer les coses", és "particularment refrescant" que hi hagi algú que "plantegi dubtes sobre que aquesta sigui la millor manera de resoldre els problemes".

En les paraules de clausura de l'acte, el rector de la UOC, Josep A. Planell, s'ha referit a la doble vessant d'excel·lència acadèmica i esperit humanista que comparteixen les personalitats a qui la UOC ha concedit el doctorat honoris causa. Ha destacat de Mazzucato la capacitat per "fugir d'idees establertes" i "qüestionar una narració dominant durant dècades sobre el suposat èxit del mercat enfront del fracàs de l'estat". En aquest sentit, Planell ha fet ressaltar com, sota l'objectiu del bé comú, les institucions públiques han demostrat que són "les que millor vehiculen la innovació i la transformació, les que millor alineen esforços privats i interessos particulars, les que millor orienten el coneixement vers un impacte social autèntic, i les que millor motiven i impliquen la ciutadania".