18.000 estudiants de la UOC es graduen en una cerimònia híbrida i original que combina presencialitat i virtualitat

18.000 alumnes de la Universitat Oberta de Catalunya, que formen les dues promocions de la pandèmia, es graduen les pròximes setmanes en una cerimònia marcada per un caràcter híbrid. Per primera vegada en la història de la UOC, i en el marc de la commemoració del 25è. aniversari de la Universitat, a l'acte de graduació s'hi podrà assistir presencialment a Barcelona (5 i 19 de febrer) i a Madrid (7 de març) o connectar-s'hi via Zoom.

Les restriccions provocades per la pandèmia estan canviant les dinàmiques dels esdeveniments presencials perquè tant les persones que hi són físicament com les que es connectin via Zoom puguin participar-hi i interactuar més enllà de seguir l'esdeveniment en línia. Així, els estudiants que siguin a l'acte presencialment rebran una bossa amb birret, una làmina commemorativa i quatre emoticones que utilitzaran durant l'esdeveniment, igual que els assistents virtuals a través de Zoom, que també podran emular la posada de birrets gràcies a un mecanisme especial. Una de les parts centrals d'aquest acte és el testimoni dels graduats: en aquesta ocasió, hi haurà intervencions presencials i virtuals. A la resta de graduats d'aquestes dues promocions se'ls proposa enregistrar-se explicant en trenta segons què significa per a ells graduar-se.

Un dels elements centrals és el Gaudeamus igitur. Enguany, en el marc de la celebració del 25è. aniversari, la comunitat UOC ha convertit el tradicional himne acadèmic en un concepte trencador i avantguardista en forma de vídeo. Uns quants drons han captat imatges de diverses ciutats del món, connectant de manera metafòrica l'essència dels estudiants de la UOC: units en un mateix campus des de múltiples llocs del món.

Històries de superació i èxit

La UOC compta amb més de 95.000 graduats i graduades, residents en més de 100 països diferents. El seu perfil personal i acadèmic és ben divers, però tots tenen un nexe comú: l'esperit d'esforç i superació per formar-se en línia. En són una mostra aquestes cinc històries d'estudiants que participaran en els pròxims actes de graduació.

Vuit semestres d'estudi, deu països diferents

"En només vuit semestres la UOC i jo hem estat junts en deu països, quatre empreses i sis llocs de treball, i hem fet cinc grans passos professionals i personals. Ha estat la meva gran companya de viatge: hem demostrat junts que la nostra universitat pot formar analistes, supervisors, directius i professionals tècnics del màxim nivell, que treballen en empreses líders i que lideren dins d'aquestes empreses; que amb esforç i afany de superació qualsevol company o companya pot somiar, i que els estudis a la nostra universitat els permetran arribar on es proposin", afirma Enrique Aguirre. Va fer el salt d'una pime a viure una primera experiència internacional a Varsòvia, a l'US Bank: "Un tità bancari amb més de 60.000 treballadors, en el qual entrava per una petita porta, amb un cicle formatiu superior i ganes de molt més. En un entorn tan competitiu, em vaig adonar que necessitava ampliar la meva formació universitària, i em vaig decidir per la UOC pel prestigi que transmetien els seus alumnis i la possibilitat de compaginar-la amb el meu dia a dia", comparteix aquest graduat en Administració i Direcció d'Empreses.

Assegura que "em va donar eines per, en menys de dos anys, ascendir tres vegades i rebre, abans de l'equador del meu grau, una oferta per treballar en les finances quantitatives, un sector que sempre vaig veure com una aspiració". Va treballar com a responsable de riscos financers en una fintech europea, Kantox. Però aquí no va acabar la carrera meteòrica d'aquest llavors estudiant: "En els últims trimestres de formació vaig rebre una oferta de Glovo, que va comptar amb mi per liderar una de les seves àrees de riscos financers i operatius". Tot aquest progrés acadèmic i professional "va transformar la meva manera de veure les coses i la confiança en les meves possibilitats. Aquesta transformació em va fer somiar més i mirar més amunt, i em va portar a perseguir un dels meus somnis de joventut: ser controlador aeri". Ho va aconseguir. Per a ell, el seu pas per la UOC és, sens dubte, "una de les claus de qui soc avui".

Formar-se per superar la crisi

La crisi del 2008 va arrasar molts somnis, com els de Jesús Martín i la seva parella. Eren socis d'una petita empresa familiar del sector metal·lúrgic que els va portar a la ruïna. Havien de tornar a començar. "Cinc anys després, el 2013, i després de superar unes oposicions a la Diputació de Girona, vam posar la primera pedra per refer el nostre projecte familiar. Llavors tenia 39 anys i vaig entendre que el meu futur estaria lligat a una bona formació. Vaig iniciar els estudis de Dret i, quatre anys després, em va seguir la meva parella", explica Martín. Més ràpid del que mai havia imaginat, es va promocionar a la feina: "Al gener em graduava i al setembre es van convocar unes oposicions. Sens dubte, la meva formació en dret va ser determinant per aconseguir-la."

El coneixement adquirit i el creixement professional no és l'única cosa que Martín i la seva família han aconseguit gràcies als estudis: "Vam conèixer l'anomenada llei de la segona oportunitat, tan necessària com oblidada, que ens va permetre passar pàgina definitivament pel que fa a la fallida de l'empresa, amb la qual vam obtenir l'exoneració dels deutes. Ha estat un procediment costós, de tres anys, i que gràcies a la formació que hem anat adquirint hem pogut gestionar personalment en la major part". El seu fill Dani s'acaba de matricular a la UOC de Disseny i Creació Digitals. "Per a nosaltres els estudis han suposat un creixement personal en tots els àmbits. Avui, l'autoestima i la creença que l'esforç té recompensa formen part del nostre ideari", afirma.

El patriarcat li va negar els estudis i avui, amb seixanta anys, es titula en ADE

"Soc l'única filla d'una família modesta. Érem quatre germans. A mi m'agradava molt estudiar, sobretot les matemàtiques, per poder raonar i trobar solucions als problemes. Però quan vaig acabar l'EGB els meus pares volien que anés a treballar. Per a ells les noies no havien d'estudiar, perquè després es casaven i no els servia de res", explica Maria Lluïsa Cornellà, graduada en Administració i Direcció d'Empreses, que avui té seixanta anys. "Jo em rebel·lava contra aquest argument. Treballava el cap de setmana i vaig calcular que guanyava prou diners per anar a fer un mòdul d'FP. El batxillerat hauria estat la meva il·lusió, però al meu poble no hi havia institut i ens havíem de desplaçar.

L'autobús d'FP era gratuït, però no el del batxillerat. Els meus pares van claudicar perquè no els suposava una despesa econòmica". Cornellà va creure que el seu èxit —va obtenir el diploma de millor alumna de l'institut!— faria que els seus pares estiguessin orgullosos i la deixessin estudiar el batxillerat. No va anar així: "Les seves paraules van ser: 'i de què et servirà?' Vaig estripar el diploma, vaig llençar la tovallola i me'n vaig anar a treballar a una fàbrica. Tenia els pares contents: podien fer servir els estalvis perquè els meus germans homes poguessin estudiar. Però sempre em vaig quedar amb les ganes".

Quan els seus fills van créixer, va recuperar el seu somni: va fer el curs de més grans de 45 anys. Feia tres dècades que no estudiava, però va superar el curs i es va animar a llançar-se al món universitari. Es va matricular a la UOC: "Al principi, pensava que mentre anés aprovant amb un 5 ja feia prou, però a mesura que la meva feina es veia recompensada amb notes més altes, cada dia hi dedicava més esforç. A temps parcial, perquè continuo treballant a temps complet i cuidant a casa el meu sogre amb demència, però amb dedicació he aconseguit complir el meu somni", assegura.

Èxit després d'una cursa llarga i plena d'obstacles

"Pateixo una greu discapacitat física degenerativa (distròfia muscular congènita) que em fa ser molt dependent de terceres persones per a la meva autocura i que, al principi, m'afegia molts obstacles per desplaçar-me a una ciutat lluny de casa sense assistència social. Però soc una persona valenta i lluitadora que no deixa de superar-se dia a dia. Tenia molt clar que havia d'estudiar a la universitat, tenir un ofici per adquirir més autonomia personal i econòmica i no dependre tant d'ajuts de l'Estat", afirma Montserrat Grau. Així que, el curs 2005-2006, va començar la seva història amb la UOC, que acaba amb final feliç, quinze anys després: "Han estat anys plens d'entusiasme per assolir el somni de ser psicòloga".

A Grau l'han motivat "el desig de ser útil a la societat i poder aportar el meu gra de sorra per retornar tot el que he rebut i rebo en ajudes socials. Avui, amb el grau acabat, m'he trobat amb altres dificultats, com que l'estat de la meva salut no m'acompanya tant com jo voldria per arriscar-me a treballar oferint psicoteràpies. Però, malgrat totes les dificultats, que són cada vegada més evidents, faig tot el que puc per mantenir i cuidar la meva salut, soc positiva i no descarto arriscar-me en un futur a fer-ho, per no estar sense fer res i com a mitjà de vida. També em plantejo continuar estudiant i cursar un màster".

Resoldre problemes familiars a Uganda i Sudan del Sud

"Per a mi la UOC ha significat una llar lluny de la llar. És una universitat que valora la humanitat, amb el seu enfocament inclusiu i centrat en l'estudiant. Vaig tenir la seguretat de ser respectada i tractada com a individu. De fet, malgrat la meva mala salut, la inseguretat i els desafiaments d'internet, la UOC em va ajudar a acabar els estudis. Aquí he trobat un equip d'assessors professionals, comprensius, atents i pacients. Gràcies al que he après, he utilitzat les meves habilitats de mediació per resoldre problemes familiars durant els anys de COVID-19 a Uganda i Sudan del Sud en grups i entorns com hospitals, comunitats i camps de refugiats o desplaçats. Entenc que els conflictes són part de l'existència humana, però tots tenim la responsabilitat de prevenir-los i resoldre'ls", explica Judith Draleru Maturu, que s'ha graduat en el màster de Conflictologia i en el postgrau de Gestió de Crisis i Conflictes Armats i que afirma tenir interès a fer estudis de doctorat sobre la pau.

Aquesta experta en salut pública afirma que "necessitava un curs per comprendre i analitzar conflictes i poder ajudar moltes més nenes, dones, nens i homes que no obtenen justícia i busquen atenció mèdica". Durant els estudis va viure un dels moments més difícils de la seva vida, però "la UOC va mantenir el meu esperit encès. L'octubre del 2018 vaig tenir un accident, em van hospitalitzar i em vaig recuperar després de quatre mesos. Novament, el 27 de novembre de 2019, vaig passar per una cirurgia major de columna. Els meus assessors em van donar suport pacientment. Van escriure paraules d'esperança i em van allargar els terminis per poder fer les tasques. Quan em vaig recuperar de la cirurgia d'esquena van aparèixer múltiples quistos mamaris bilaterals amb dolor intens i secreció. La UOC em va reprogramar el pagament i em va prorrogar la beca. Vaig plorar d'alegria després de la defensa de la meva tesi, vaig sentir que em treien un gran pes de sobre i em vaig sentir victoriosa", assegura aquesta alumna, que va ser becada per UNITAR.