5 raons per les quals Instagram és tòxic per als adolescents
Informes interns de Facebook alerten que la xarxa social afecta la salut mental dels joves perquè propicia la "comparació social negativa""Al voltant del 32% de les dones que fan servir Instagram se senten pitjor amb els seus cossos". Aquesta és una de les conclusions de l'informe intern que el mateix Facebook va fer sobre la seva aplicació estrella, Instagram, i que ara s'han filtrat a la premsa. Aquesta recerca analitza l'impacte negatiu d'aquesta xarxa entre el públic i especialment entre les persones adolescents. "Cada vegada hi ha més estudis que alerten que Instagram pot afectar negativament la salut mental dels usuaris, particularment de les adolescents", afirma Ferran Lalueza, professor i investigador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "El fet que la mateixa empresa ho hagi constatat i documentat fa esvair qualsevol dubte que pogués haver-hi sobre aquest risc", afegeix.
Aquesta xarxa actualment té 1.221 milions d'usuaris a tot el món i encara que Instagram no és la xarxa social amb més usuaris, sí que és la que creix més, en 5 anys ha triplicat el seu número d’usuaris a Espanya, i és la preferida dels millenials segons The Social Media Family. “Cal tenir en compte la incidència que pot tenir en una població jove", explica Lalueza. Segons l'informe intern, -filtrat per Frances Haugen, una ex empleada-, un dels principals efectes d'aquesta xarxa és la "comparació social negativa", que fa que els usuaris es valorin segons el seu atractiu, riquesa i èxit respecte als altres. "Al món irreal d'Instagram, un físic atractiu es presenta sovint com l'única porta d'entrada cap a l'èxit i l'acceptació social. Aquest missatge pot resultar dolorós, excloent i distorsionador per als qui no se senten a gust amb el seu cos", detalla el professor.
Tant Lalueza com el psicòleg de la UOC José Ramón Ubieto desgranen altres raons que fan que Instagram sigui una xarxa social potencialment tòxica:
1. El físic com a presentació. "La imatge és el tret gairebé únic de presentació a la xarxa. Això fa que tot el valor recaigui sobre l'estat d'aquesta instantània i redueix la presentació formal", adverteix Ubieto, i afegeix que "l'efecte d'aquesta comparació pot augmentar les vacil·lacions de tot adolescent. Comparar-se amb milers de fotos fa més complicat habitar el seu cos".
2. Una realitat falsa però sempre perfecta. "El món que s'exhibeix a Instagram és un món irreal fruit d'una selecció esbiaixada (mostrem el millor i obviem el pitjor) i amb filtres embellidors. Si ens comparem amb aquest món sense ser conscients que és fictici, la nostra realitat acaba resultant bastant depriment", afirma Lalueza.
3. Un públic objectiu molt sensible. "En edats en què encara estem formant la nostra personalitat i aprenent a acceptar-nos tal com som, el contrast esmentat pot resultar particularment demolidor." Segons aquest estudi, les persones adolescents tenen una alta sensibilitat emocional, i el desenvolupament perllongat del procés reflexiu i el control cognitiu poden fer-les específicament reactives a aquest tipus de mitjans.
4. És molt difícil tancar la sessió. "Té una alta capacitat d'absorció d'interès, temps i dedicació que els priva d'altres activitats", afirma el psicòleg. En aquesta línia, Lalueza explica que "les xarxes socials estan acuradament dissenyades perquè ens hi enganxem i hi dediquem el nostre temps. Com més temps invertim a Instagram, més alt és el cost d'oportunitat en termes de coses positives que podríem estar fent i que no farem".
5. Eco tòxic. Per a Ubieto, aquesta xarxa funciona com una cambra d'eco: "Si tu comuniques un desig o una idea, per exemple sobre autolesions o suïcidi, aquesta xarxa et multiplica les opcions. Aquest eco és un reforç de la teva pròpia idea.
Amagar els m'agrada, una possible solució?
"L'eliminació dels m'agrada pot pal·liar una mica aquest efecte de comparació social, però restarà valor a aquesta xarxa i farà que neixin noves xarxes a les quals sorgeixi això mateix però d'una altra manera", afirma Ubieto. "Darrere d'aquesta estratègia hi ha la intenció de les companyies de no "desanimar" els usuaris que no tenen milers de seguidors ni acumulen centenars de m'agrada, que són la majoria", afirma Lalueza. Un consumidor desanimat que no aconsegueix tants m'agrada i comentaris com altres usuaris pot convertir-se fàcilment en un element passiu, i això podria ser un perill per al bon funcionament de la plataforma.
Instagram Kids, poc futur
La preocupació per la pròpia imatge, la sensació de FOMO (por de quedar-se fora del món en línia), l'assetjament en línia, l'ansietat i els problemes per dormir derivats de la inquietud són alguns dels efectes negatius més comentats a altres informes per la joventut sobre Instagram. Per això, Instagram es plantejava una versió per als més joves (de deu a dotze anys) que ara ha aturat, anomenada Instagram Kids, que permetés controlar els continguts, els accessos i la publicitat. Per als experts, ni és suficient ni pot resoldre res. "Les solucions tecnològiques difícilment seran solucions vàlides per a un problema que la mateixa tecnologia ha creat. La millor aplicació mòbil de control parental són els pares, en el sentit que acompanyen algú en la construcció i en el seu desenvolupament", adverteix Ubieto. Per a l'expert en comunicació, té poques opcions de prosperar perquè els adolescents se senten atretes pels seus ídols, que en molts casos són adults, i volen interacturar amb ells i amb les marques enlloc de veure’s relegats a un güeto infantil.
Aquesta polèmica ha posat de manifest que l'empresa era conscient el dany del seu propi funcionament però que ha estat ignorant-ho. Davant la controvèrsia causada, Instagram proposava dues idees als seus usuaris: encoratjar al fet que la gent “no es concentri en contingut que podria contribuir a la comparació social negativa" i que "fessin una pausa" de la plataforma. "Mereix poca credibilitat, és un exemple més de l'estratègia reactiva de Facebook. Si no s'hagués produït la filtració, l'empresa mai no s'hauria plantejat aquest tipus de recomanacions", conclou Lalueza.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció