Desmuntant 7 mites sobre la vida digital de la gent gran

La bretxa digital afecta especialment les persones grans, cosa que sovint fa pensar que no tenen vida digital. Ara bé, només cal sortir al carrer o agafar el transport públic per veure com aquesta percepció és un estereotip. Les pràctiques digitals en la vellesa són riques i diverses, tal com mostra un nombre creixent d'estudis.

Les investigadores del grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC) de l'Internet Interdisciplinary Insitute (IN3) de la UOC Mireia Fernández-Ardèvol i Andrea Rosales han analitzat dades sobre l'ús del telèfon intel·ligent de la gent gran a quatre països (Canadà, Espanya, Holanda i Suècia). L'estudi conclou que la meitat dels accessos al mòbil de la gent gran que ha participat a l'estudi correspon a trucades (incloent-hi les fetes amb WhatsApp i Telegram) i missatgeria instantània. Pel que fa a la popularitat de les aplicacions, WhatsApp ocupa la primera posició de manera predominant. En la segona posició, s'identifiquen diferències d'ús entre les persones més joves i més grans d'aquest estudi: mentre que Facebook és la segona aplicació més popular entre els de 60 i 69 anys, Gmail ho és entre els de 70 i 79 anys. L'anàlisi, a més, ha permès desmuntar set mites sobre l'ús de les TIC entre la gent gran.

Les expertes, en el marc del projecte BConnect@Home: Connectat des de casa: L'ús de tecnologies digitals en la vellesa, han estudiat l'activitat dels telèfons mòbils de 300 usuaris d'entre 60 i 79 anys durant quatre setmanes (entre febrer i maig de 2019). Per mesurar els usos del mòbil, l'estudi ha organitzat les aplicacions al voltant de 12 categories i n'ha mesurat l'ús en funció del nombre d'accessos durant el període observat (800.000 registres en total).

Trucades, missatgeria i xarxes socials, motius principals de l'ús del telèfon intel·ligent

Les comunicacions interpersonals i la vida social són elements clau de l'activitat a través del mòbil, ja que les dues categories més rellevants són trucades i missatgeria, que representen la meitat dels accessos al mòbil i inclouen des de les trucades de veu fins a aplicacions com ara WhatsApp i Telegram, i xarxes socials en línia, com ara Facebook o Twitter.

«Resulta interessant que la categoria d'imatge, àudio i vídeo sigui la tercera en importància. Inclou la creació, compartició i consum de fotografies, vídeos i àudios. Per altres estudis sabem que, en el cas concret d'Espanya, les fotos són fins i tot més populars que les trucades de veu convencionals entre els internautes de seixanta anys o més», apunta Fernández-Ardèvol.

En posicions menys destacades hi ha els jocs i els jocs d'atzar (4a. posició), com ara Candy Crush (joc) o Billionaire (joc d'atzar); les aplicacions de compres en línia (6a. posició), com ara Amazon, o les de salut i benestar (7a. posició), per exemple, Fitbit.

Una altra manera de mesurar-ne l'ús és analitzant la distribució dels accessos al llarg del dia. En primer lloc, se n'observa un ús més elevat durant el dia que durant la nit. Els usos socials del temps es reflecteixen en els usos del mòbil, que augmenten a partir de les 7 o 8 h del matí i cauen a partir de les 20 h. L'activitat dels més joves (60-69 anys) i la dels més grans (70-79 anys) és pràcticament igual al llarg del dia. «Les pautes són similars i cap dels dos grups es manté per sobre (o per sota) de l'altre de manera permanent», assenyala Rosales.

Si bé les pautes generals d'ús al llarg del dia són similars a tota la mostra, s'observen diferències en l'ús de les aplicacions associades a l'edat. Entre les persones més joves de l'estudi (60-69 anys), l'aplicació més popular és WhatsApp, seguida de Facebook. Gmail queda en quarta posició. Entre el grup més gran (70-79), mentre que WhatsApp es manté com la més popular, la segona més popular és Gmail, i la tercera, Facebook. Finalment, Instagram i la càmera del mòbil semblen associades a l'edat, ja que entre les dotze aplicacions més emprades pels més joves (60-69 anys) hi ha Instagram, però no la càmera. I és just al contrari en el grup més gran (70-79 anys).

7 mites sobre els usos de les TIC

«Els resultats que s'han obtingut d'aquest estudi permeten qüestionar alguns mites que, si en algun moment van ser veritat, cada vegada ho són menys», adverteix Fernández-Ardèvol. Les expertes de la UOC rebaten set falses creences:

1. La condició mèdica defineix la vida de les persones grans i, per tant, també en determina els interessos digitals. L'estudi revela que el mòbil es fa servir principalment per socialitzar i fer fotos, mentre que la categoria de salut i benestar només ocupa la setena posició, d'un total de dotze categories.

2. La gent gran no juga en entorns digitals. Com mostren les dades, els jocs i els jocs d'atzar són la quarta categoria d'aplicacions mòbils més emprades, davant de la consulta de notícies i mitjans (5a. posició) o les aplicacions del temps (11a. posició).

3. Les persones grans són alienes a la tecnologia digital. Una falsa creença, atès que l'ús del mòbil es distribueix al llarg del dia i de la nit i respon a usos diversos.

4. Les persones grans no saben relacionar-se amb la tecnologia. L'estudi revela una evidència diferent: la gent gran fa servir el mòbil cada dia, durant diversos moments del dia i per a diferents activitats.

5. L'ús del mòbil disminueix a mesura que envellim. Les dades desmunten aquesta afirmació. L'ús al llarg del dia és similar en la cohort més jove (60-69 anys) i en la més gran (70-79 anys).

6. L'etiqueta «gent gran» qualifica un grup homogeni de població i, per tant, no cal analitzar els diferents grups d'edat que la componen. La recerca ha identificat que l'ús de les aplicacions mòbils canvia amb l'edat. La varietat d'usos que s'han trobat justifica la necessitat de fer anàlisis detallades que permetin entendre la diversitat d'interessos i necessitats digitals al llarg de la vellesa.

7. A causa de la bretxa digital, no hi ha res a aprendre dels usos digitals de la gent gran. Quan les persones grans tenen accés a internet, el seu ús és similar al de la població adulta. Les dades mostren que la gent gran té característiques pròpies que varien amb l'edat. Per tant, no és correcte extrapolar els resultats de segments d'edat, perquè en cada període de la vida les persones tenen interessos i necessitats (digitals) diferents.

Dades i anàlisis procedents del projecte BConnect@Home: Connectat des de casa: L'ús de tecnologies digitals en la vellesa (ref. PCIN-2017-080 - Joint Intiative MYBL).

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 10, reducció de les desigualtats.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC