Com han afrontat les plataformes de reproducció en línia la producció post-COVID?

El canvi de paradigma en el consum televisiu està fent que les plataformes de reproducció en línia (streaming) actualitzin les seves estratègies de llançament i producció cada cert temps. Netflix, com a plataforma d'entreteniment líder del sector, ha incrementat notablement la producció local de llargmetratges: ha passat d'estrenar només dues pel·lícules en anglès com a idioma principal el 2015 a llançar més de setanta pel·lícules en una desena d'idiomes el 2018. De fet, un estudi realitzat pels investigadors de la UOC Antoni Roig, Judith Clares i Jordi Sánchez, publicat a la revista Communication & Society, ha abordat aquest fet, així com els diferents sistemes i planificacions que ha seguit la plataforma d'entreteniment estatunidenca.

Antoni Roig, investigador del grup Mediaccions, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, i autor principal d'aquest estudi, explica que «Netflix ha elaborat una estratègia molt més diversa i global del que inicialment aparentava en les estrenes de les seves produccions originals», s'ha enfortit en cada país en què ofereix servei i ha adoptat una identitat transnacional a escala global.

Neflix ha buscat el reconeixement de la indústria del cinema per legitimar les seves produccions com a peces culturals d'alta qualitat i no sols com a cinema de consum ràpid, d'aquí la seva aposta per participar en festivals internacionals de cinema i produir pel·lícules de directors reconeguts, afirmen els experts. Aquest pla s'ha vist sustentat en el gran acolliment de la pel·lícula Roma, que es va estrenar a la plataforma el 2018 i va guanyar tres estatuetes a la gala dels Oscar del 2019. «Roma, per exemple, correspon a un gran esforç de Netflix per donar suport al cinema. Aquesta plataforma, aparentment, està molt dirigida a la producció o al cinema comercial, però també ha anat invertint en aquest tipus de productes més especialitzats i de més rellevància cultural», apunta Roig.

Quina és la situació de la ficció a Espanya i quines són les estratègies dels altres serveis de reproducció en línia?

Aquestes seran les preguntes centrals de la II Jornada Binge Talking de la UOC, en què s'analitzarà l'auge de la producció local a l'era post-COVID. L'esdeveniment, organitzat en col·laboració amb el Grup de Recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME) i el Clúster Audiovisual de Catalunya, tindrà lloc en línia el dia 21 de juny a partir de les 17 h i comptarà amb nombrosos experts, que reflexionaran sobre els reptes i les oportunitats que brinden les plataformes de vídeo a la carta (VoD) al talent i al sector audiovisual en el seu conjunt a Espanya, especialment als joves talents i als estudiants de comunicació i cinema.

Per a Clares, investigadora de l'estudi i organitzadora de la Jornada, «les plataformes de vídeo a la carta busquen la manera de reinventar-se i poder tenir contingut nou perquè les persones usuàries puguin gaudir-ne abans fins i tot de passar per les sales de cinema». A més, aquest contingut es veu «gairebé simultàniament a tot el món, per la qual cosa l'impacte mediàtic és més gran, afavorit també per l'ús de les xarxes socials», afegeix.

A banda, el plat fort de la jornada serà la taula rodona en la qual s'abordaran els «Reptes i oportunitats de l'auge de la producció audiovisual local en l'era post-COVID». Els experts Carlo Padial (escriptor, guionista, realitzador audiovisual i director de Doctor Portuondo, primera sèrie de producció original de Filmin), Concepción Cascajosa (professora titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat Carles III de Madrid i consellera de Ràdio Televisió Espanyola) i Àlex Navarro Garrich (coordinador d'Europa Creativa Desk - MEDIA Catalunya) seran els participants del col·loqui, moderat per la professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Elena Neira.

Ara com ara sabem que, amb l'aposta desenvolupada en gran part per Netflix, els riscos de les produccions locals en un sector tan volàtil i en permanent evolució com és la indústria cinematogràfica s'han minimitzat. «Aquest tipus de plataformes actuen com una xarxa de seguretat per a produccions de diferents gèneres, idiomes, audiències i mercats geogràfics que podrien tenir dificultats en un entorn potencialment hostil afectat per una crisi profunda», expliquen els investigadors de «Largometrajes originales de ficción de Netflix: un análisis de las estrategias de estreno». El 21 de juny coneixerem la situació d'altres plataformes, com ara HBO, Amazon o Filmin, i la situació de les produccions espanyoles.