La UOC participa en la Biennal Ciutat i Ciència de l'Ajuntament de Barcelona

Del 8 al 13 de juny, Barcelona acull la segona edició de la Biennal Ciutat i Ciència, el gran esdeveniment organitzat des de l'Ajuntament de Barcelona i comissariat per diverses institucions, entre les quals hi ha la UOC, que vol apropar el coneixement científic a la ciutadania i convidar-la a ser-ne protagonista. Enguany, a les més de 100 activitats programades per les comissàries, comissaris i diverses organitzacions s'hi sumen les 120 propostes de la Festa de la Ciència i les 30 de la +Biennal. En total, aquesta edició porta a 40 espais de tota la ciutat més de 250 activitats i la participació de 300 ponents, de diferents branques del coneixement, per descobrir com ens enfrontarem als reptes d'aquest segle, pensar-lo i explorar-ne els límits.

Dues de les nou persones que comissarien aquesta Biennal són de la UOC: Pau Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats, doctor en Filosofia, investigador i coordinador d'Hac Te (Hub d'Art, Ciència i Tecnologia), i Irma Vilà, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, enginyera multimèdia, investigadora i comissària d'art, ciència i tecnologia. Tots dos repeteixen comissariat perquè ja van ser comissaris en l'edició de fa dos anys.

Alsina i Vilà expliquen que el seu paper de comissaris com a investigadors en les relacions entre art, ciència i tecnologia és el de «proposar activitats per a públics especialitzats o per a la ciutadania en general que convidin a pensar les grans preguntes i reptes que ens acompanyen i que la ciència i la tecnologia han anat responent des de les seves diferents disciplines, també en connexió amb les arts i les humanitats».

Per als investigadors de la UOC, ser comissaris d'aquest gran esdeveniment representa «contribuir a deixar constància que avui no es pot parlar de cultura sense parlar alhora de ciència i tecnologia com a elements definitoris i vertebradors de la nostra contemporaneïtat. Les preguntes a les quals ens enfrontem no entenen de disciplines, i demanen un coneixement que va més enllà de tota compartimentació limitadora de sabers».

Moltes de les activitats d'aquesta Biennal giren al voltant dels límits del planeta, de la societat i de la mateixa ciència, i plantegen les conseqüències de traspassar-los a les persones, la humanitat i el medi ambient. Disciplines com la bioenginyeria o la medicina regenerativa i qüestions que marquen les fronteres de la ciència actual tenen implicacions directes sobre aquests límits i seran temes clau de la Biennal. Així mateix, es posarà en qüestió el sistema alimentari actual, coincidint amb el fet que Barcelona és Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible aquest 2021. Però la Biennal, que compta amb un pressupost global de 660.000 euros, va molt més enllà del debat purament científic, ja que els límits també impliquen àmbits com l'ètica, la filosofia, les ciències socials, la política o les arts, altres temes cabdals ben presents en les activitats d'aquesta edició.

Comissariat i ponents

A més dels professors de la UOC Pau Alsina i Irma Vilà, el programa central de la Biennal ha estat comissariat per Joan Font Fàbregas, doctor en Ciències Polítiques i investigador a l'Institut d'Estudis Socials Avançats de Còrdova; Toni Massanés, gastrònom i director de la Fundació Alícia; Núria Montserrat, professora de recerca ICREA a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya; Ángel Ramírez Troyano, sociòleg i investigador a l'Institut d'Estudis Socials Avançats de Còrdova; Marta G. Rivera Ferre, professora d'investigació d'Ingenio (CSIC-UPV) i investigadora de la Càtedra d'Agroecologia de la UVic-UCC; Begoña Román Maestre, filòsofa especialitzada en bioètica i en ètica en entorns professionals i organitzatius, i Ricard Solé, professor d'investigació ICREA i director del Laboratori de Sistemes Complexos. A més, la Biennal inclou també activitats proposades per altres organitzacions i entitats.

Algunes de les persones que es podran escoltar al llarg dels sis dies de l'esdeveniment són el premi Nobel de la Pau Ernest Kahan, el filòsof Julian Savulescu, la física i divulgadora Sonia Fernández-Vidal, l'historiador i teòric de l'art Oliver Grau, la comissària Mónica Bello, l'escriptor i divulgador Pere Estupinyà, els biòlegs Donna Haraway, Michael Levin i Ron Weiss, la cuinera Carme Ruscalleda, l'immunòleg Josef Martin Penninger, l'astronauta Ellen S. Baker, el biòleg evolutiu Carles Lalueza-Fox, la biòloga molecular María Blasco, l'economista Sam Bowles, la política i escriptora Rosalía Artega, la investigadora d'ètica i d'intel·ligència artificial Pilar Dellunde, el matemàtic Mirko Degli, la filòsofa Sira Abenoza, el geògraf Oriol Nel·lo, la comissària d'art digital Christiane Paul i l'antropòleg Alberto Corsín, entre molts d'altres.

Espais i formats

Les propostes d'aquesta Biennal Ciutat i Ciència adopten tota mena de formats i tenen lloc en prop de 40 espais repartits pels diferents districtes de la ciutat.

Debats, taules rodones i xerrades

Les diferents activitats tindran formats que convidaran a pensar la ciència des de totes les seves dimensions i predominaran els espais a l'aire lliure, com els jardins de la Casa de la Misericòrdia, el jardí d'interior d'illa Agustí Centelles, la plaça Ramon Torres Casanova, la plaça Joan Coromines o la plaça del Fort Pienc, i en recintes i equipaments com el canòdrom, els centres cívics Guinardó i Vil·la Urània, l'Institut de Ciències del Mar, el PRBB, La Pedrera o el CCCB.

En aquest marc, la UOC ha organitzat «Pràctiques STEAM: trencant límits o creant noves barreres?», amb les participants Aina Tarabini (UAB), Digna Couso (UAB), Laura Malinverni (Esbrina/UB) i Lucía Egaña (Cooptecniques), i la moderadora Susanna Tesconi, investigadora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. En aquesta taula rodona, les participants abordaran qüestions com si les interrelacions entre les diferents branques del coneixement serveixen per desdibuixar fronteres o justament per generar-les o quin és el paper de les arts en aquest entrellat amb les ciències i les tecnologies. Les ponents plantejaran aquestes i altres preguntes des de l'àmbit educatiu en relació amb els processos d'aprenentatge que connecten la ciència, la tecnologia, l'enginyeria, les arts i les matemàtiques, és a dir els STEAM. Fins a quin punt aquestes pràctiques són noves oportunitats per a l'aprenentatge o una perpetuació dels rols disciplinaris assignats des de noves maneres que al final no resulten tan noves?

La UOC també ha organitzat una segona taula rodona amb el títol «Desafiar un temps de desastres: aproximacions des de l'art i les ciències socials», on s'exposarà com l'art i les ciències socials poden ajudar a sobreviure, resistir i desafiar un temps marcat per desastres, pandèmies i catàstrofes cada cop més freqüents i diverses. Es compartiran reflexions sobre la importància de pensar i intervenir en la noció mateixa de desastre o pandèmia, fent visibles dimensions històriques, socials i culturals sovint menystingudes. També es parlarà del paper de l'art i les ciències socials a l'hora d'evidenciar, fer visibles i representar altres danys, violències i escales sovint oblidades. Els experts que hi participaran són l'investigador de l'IN3 de la UOC Israel Rodríguez-Giralt, Agustí Nieto-Galan, Paula Bruna i Bob Trafford (membre del col·lectiu Forensic Architecture), i la moderadora serà la professora col·laboradora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Laura Benítez.

També tindrà lloc una tercera taula rodona organitzada pels comissaris Alsina i Vilà: «Projectes i processos d'art i ciència al Mar Menor», una conversa al voltant d'un cas que hibrida art, ciència i tecnologia en relació amb aquesta albufera de la regió de Múrcia, avui un paisatge en crisi a partir del qual un grup d'artistes i científics van iniciar un treball conjunt que ha donat lloc a tot un seguit d'accions, pràctiques artístiques, reflexions, tallers i conferències. En parlaran Clara Boj i Diego Díaz (Lalalab), Ángel Pérez-Ruzafa i Susana Cámara Leret amb la moderació de Vanessa Balagué.

Des de la UOC s'ha ideat el simposi «Els límits del possible: recerca en art i ciència», una activitat en línia que farà possible connectar la Biennal, centrada en el tema dels límits, amb el Simposi Internacional de les Arts Electròniques 2022 (ISEA), dedicat al tema dels possibles. El tancament dels límits i l'obertura dels possibles guiarà el camí de treball de pràctiques artístiques vinculades a la ciència i a la tecnologia des de les perspectives més variades i des dels indrets més recòndits d'arreu del món.

En connexió amb el simposi en línia cal destacar com a punt àlgid de la Biennal les dues taules rodones dedicades a compartir experiències i reflexionar sobre els límits disciplinaris i les contribucions de les interseccions entre art, ciència, tecnologia i societat. La primera taula «Hibridant art, ciència i tecnologia: més enllà dels límits disciplinaris?», moderada pel professor Pau Alsina, tractarà específicament del valor i les aportacions de les investigacions interdisciplinàries a la nostra societat, amb reconeguts experts com Gerfried Stocker, Michela Magas, Mónica Bello i Remedios Zafra. Tot seguit, la segona taula, «Nous contextos i formats de difusió en art, ciència, tecnologia i societat», se centrarà a compartir experiències i reflexionar plegats sobre les noves formes de comunicació i difusió de les pràctiques artístiques vinculades a la ciència i la tecnologia, amb comissaris, investigadors i productors culturals com Christiane Paul, Oliver Grau, José Luis de Vicente i Salomé Cuesta, moderats per Eva Soria.

Cinema

El parc de la Ciutadella acollirà sis sessions de debat i cinema a la fresca amb el passi de grans pel·lícules de ciència-ficció, una cada vespre de la Biennal. El moderador d'aquest cicle serà el director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Jordi Sánchez-Navarro. Alguns experts de la UOC que també hi participaran són el neurocientífic Diego Redolar, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, a Projecte Brainstorm; Jordi Delgado, professor d'Intel·ligència artificial, que participarà en Nivel 13, i Elisabet Roselló, investigadora cultural que ha treballat en projectes de l'IN3 de la UOC i que participarà en Elysium. Així mateix, al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc tindran lloc dos cinefòrums amb la projecció de dos documentals sobre alimentació sostenible.

Exposicions

El Centre Cívic Ateneu Fort Pienc, el CosmoCaixa i l'exterior de l'Institut de Ciències del Mar instal·laran del 8 a l'11 de juny exposicions sobre alimentació, les interaccions entre art i medi ambient, i les de l'art amb la física de partícules.

Els professors de la UOC Pau Alsina i Irma Vilà han comissariat, juntament amb la directora del programa d'Arts at CERN, Mónica Bello, l'exposició «Les arts al CERN: quan les arts i la física de partícules col·lisionen», que acollirà el CosmoCaixa del 8 al 13 de juny. En aquesta mostra es recullen algunes de les obres artístiques desenvolupades en el marc del programa Arts at CERN al llarg dels darrers anys, tot explorant la manera com les grans preguntes sobre el nostre univers són perseguides per la ciència fonamental, i alhora les arts i humanitats se'n fan ressò des de les seves pràctiques. La física de partícules i les arts, inextricablement unides en l'apassionant cerca del coneixement humà. Arts at CERN és el programa oficial d'art del CERN, l'Organització Europea per a la Investigació Nuclear, un laboratori únic al món on uns 14.000 físics i físiques de partícules i enginyers i enginyeres intenten demostrar l'estructura fonamental de l'univers portant fins al límit la tecnologia més avançada.

La Nit de la Ciència

El divendres 11 de juny a partir de les 20.00 hores, el Born Centre de Cultura i Memòria esdevindrà l'espai amb la ciència més espectacular, on la música, les arts visuals, la poesia, el live coding o l'il·lusionisme guanyaran protagonisme. Entre tot això, tindrà lloc «Pecha Kucha express: trencant els límits entre art, ciència, tecnologia» i la segona part del Pecha Kucha més una sessió de live coding, que organitza la UOC, Hangar i el BIST amb la col·laboració d'Hac Te (Hub d'Art, Ciència i Tecnologia) i en la qual participaran científics i artistes com Joana Moll, Elisabet Romero, Mario Santamaria, Pedro Gómez, Mónica Rikić (professora col·laboradora de la UOC), Jordi Arbiol, Martí Ruiz Carulla (professor col·laborador de la UOC), Maciej Lewenstein i Reiko Yamada, Eloi Maduell (professor col·laborador de la UOC), Antoine Reserbat-Plantey, Anna Carreras, Samuel Sánchez i Carolina Jiménez. Començarà a les 21.15 h a la plaça Comercial - Born.

Hac Te és el hub d'art, ciència i tecnologia de Barcelona nascut el desembre de 2020 amb la finalitat d'explorar i desenvolupar les interseccions entre aquests àmbits de coneixement. Aquesta iniciativa transversal la integren la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech (UPC), la Fira de Barcelona, l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC), Barcelona Tech City, Hangar, la New Art Foundation i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), i té el suport de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona.

La Festa de la Ciència

El diumenge 13 de juny, el colofó de la Biennal el posa la catorzena edició de la Festa de la Ciència, que enguany se celebrarà al front marítim, concretament a diversos espais del parc de la Barceloneta, a La Fàbrica del Sol, al PRBB i a l'Institut de Ciències del Mar. La festa portarà a aquests espais tallers, demostracions, itineraris, microxerrades, visites guiades i espectacles per a infants, joves i adults, amb la voluntat d'apropar encara més la ciència a la ciutadania. La festa és el resultat del treball conjunt i les propostes d'universitats, centres de recerca, altres institucions científiques i les empreses i professionals de la divulgació.

En el marc d'aquesta celebració, investigadors de la UOC impartiran dues microxerrades i un taller, a partir de les 17 h, al pati del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (carrer del Dr. Aiguader, 88).

Mireia Fernández-Ardèvol, líder del grup Communication Networks & Social Change (CSNC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), reflexionarà sobre l'ús de les enquestes i estadístiques amb «Les estadístiques tenen límits?». A més, Manuel Armayones, investigador de l'eHealth Center i dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, impartirà la microxerrada «La tecnologia persuasiva limita la nostra llibertat?», per explicar alguns dels trucs que es fan servir a jocs per a mòbils i apps perquè els usuaris passin hores enganxats i què es pot fer per evitar-los.

Les investigadores Elisenda Ardèvol, dels Estudis d'Arts i Humanitats, i Gemma San Cornelio i Sandra Martorell, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, totes tres del grup de recerca de Comunicació i Cultura Digital (MEDIACCIONS), impartiran el taller «Vols ser un o una eco-influencer?», per aprofundir en el format dels mems a Instagram, per ser un o una influencer del coneixement ecològic.

+Biennal

Al programa de la Biennal s'hi sumen els actes de la +Biennal, propostes en paral·lel organitzades per entitats i equipaments de la ciutat com ara la Xarxa de Biblioteques i Centres Cívics, el Barcelona Knowledge Hub - Academia Europaea, l'Institut d'Estudis Catalans, el Goethe-Institut, L'Auditori, l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el CCCB, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i La Capella: més activitats que amplien l'abast i els formats d'aquesta Biennal.