Jornada laboral de 4 dies: major productivitat i benestar

A Espanya es treballa a l'any, de mitjana, 1.686 hores enfront de les 1.380 de Dinamarca i la mitjana a la setmana és de 36,4 hores, una mica per sobre de la mitjana europea. Els experts fa anys que adverteixen que s'abusa del presentisme laboral i que moltes de les hores que es passen en el lloc de treball, o a casa teletreballant, no són productives. La hiperconnexió i el tecnoestrès de les noves tecnologies i el confinament han tornat a posar sobre la taula el debat de la conciliació i del descans laboral. Una recent prova pilot a Anglaterra a 2900 empleats de 61 empreses de diferents dimensions (des de restaurants petits a grans financeres) que van implantar la jornada laboral de 4 dies, va oferir dos resultats d'èxit: un 71% dels empleats van veure disminuïda la seva sensació d'esgotament i un 65% va reduir els dies de baixa per malaltia. Tot i així, un 10% de les empreses a la prova van decidir tornar a la setmana de 5 dies, un dels factors que més influïa va ser la mida de l'empresa.

És el moment de reduir la jornada laboral? Els experts són taxatius a afirmar que és necessari i coincideixen que és l'Estat qui hauria de fer-se càrrec del cost de la mesura, almenys al principi. Els beneficis econòmics que apunten passen per millores en l'eficàcia de les plantilles i en l'atur estructural, però també per un augment del consum. "Està demostrat que, si les persones treballen menys hores, són més productives i tenen més hores d'oci, cosa que afavoreix el consum", explica Daniel Toscani, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per part seva, el també docent col·laborador de la UOC Manel Fernández Jaria assenyala els avantatges psicosocials en els treballadors. "En els casos en què s'ha aplicat aquest tipus de canvis sempre ha aparegut un augment del benestar percebut i una millora en la productivitat", assegura. El creixement de l'ocupació, per la contractació de personal per cobrir les hores que deixen de treballar altres, i l'aparició de projectes petits d'emprenedoria són uns altres dels profits que apunta Antonio Fernández García, també expert dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

Per poder aconseguir aquests beneficis caldria superar, apunten els especialistes, la tendència a estar físicament a l'oficina. "Cada treballador és en el seu lloc de treball, però no està realitzant les seves funcions. Són hores presencials i improductives perquè, a partir d'un nombre determinat d'hores, l'atenció no és la mateixa", adverteix Toscani, a la qual cosa s'afegeixen els efectes psicològics d'un lloc de treball "buit". "Afecta directament la motivació, la capacitat de treball i l'autoestima i pot contribuir a crear la síndrome d'esgotament professional", afegeix Fernández Jaria. Treballar per objectius sembla una solució, quan no són treballs relacionats amb serveis o atenció al públic que obliguen a una presència física, però no sempre ho és. En cert sentit, sí que és positiu, segons l'expert en psicologia del treballador, perquè "marcar metes concretes als equips els ajuda a tenir clares les prioritats i ser més eficients en l'autogestió de les seves obligacions". No obstant això, hi ha empreses que tenen objectius només orientats a beneficis: "La gent no hi voldrà treballar molt de temps i els que es quedin no estaran aportant tot el seu potencial." En la mateixa línia es pronuncia Fernández García, que denuncia que hi ha empleats "amb una part del salari vinculada a objectius per al compliment dels quals es veuen obligats a sobrepassar la jornada ordinària".

Teletreball

Els costums estan darrere, afirmen els experts, del manteniment de les jornades de treball actuals, però la pandèmia, destaquen, ha pogut ajudar a un canvi de mentalitat. "Al Regne Unit, a l'hivern, els comerços tanquen a les 16 h, un horari impensable per als espanyols. No obstant això, és una cosa que ja hem experimentat amb la pandèmia i que caldrà plantejar-se, si no és una tendència que ha vingut per quedar-se", reflexiona Toscani, que rebutja que el teletreball pugui "redundar" en un allargament de la jornada laboral, apel·lant el dret a la desconnexió digital. "Amb més raó quan s'està teletreballant", estableix. I recorda que "encara que l'empresa digui que és urgent, el personal no té l'obligació de contestar fins a la jornada següent". El professor Fernández García assegura que la tecnologia "sempre ha permès allargar la jornada i augmentar la producció perquè permet que determinats empleats puguin treballar fora del lloc de treball i ser localitzats per fer-los consultes o per encarregar-los més feina". El problema ha estat, raona Fernández Jaria, el desconeixement. "El teletreball ha estat un canvi radical per al qual moltes empreses i persones no estaven preparades i una de les conseqüències ha estat l'augment d'hores de treball", defensa. A més, recomana l'organització d'un temps "fix" de localització del treballador, mentre que la resta del temps sigui "flexible". En tot cas, creu que la pandèmia és una oportunitat "per explorar noves formes organitzatives" i alerta que, davant d'una vida laboral que es preveu més prolongada, "caldrà pensar en com convertir els treballs i les empreses en espais més saludables".

Reducció d'hores o dies?

En cas de plantejar-se la reducció de la jornada laboral, els experts ofereixen solucions per adoptar la mesura. Des de l'àmbit econòmic, Toscani creu que l'Estat, com a França, hauria d'assumir la seva despesa canviant la destinació d'actuals subvencions a la contractació, que, diu, "s'han demostrat ineficaces per crear ocupació" i aposta per una jornada de 32 hores, enfront d'uns altres estudis que demanen la de 35, per poder acabar amb l'"atur estructural". "Ni tan sols en les majors èpoques de bonança econòmica mai no hem pogut baixar les xifres", rememora. Respecte a com implantar la mesura, creu que caldria donar "llibertat i flexibilitat" per al còmput total de les hores anuals de treball. Fernández Jaria dona suport a la negociació entre la plantilla i la direcció de l'organització, però considera "més atractiva" l'ampliació del cap de setmana a tres dies. Posa nombrosos exemples d'empreses que han adoptat diferents reduccions de jornada, com Software Delsol o Mercadona, a Espanya, així com Perpetual Guardian, a Nova Zelanda, o Microsoft, al Japó. "És un debat obert, com el que en el seu moment es va obrir per implantar la jornada de 40 hores, els caps de setmana sense treball o les vacances anuals", argumenta. Fernández García considera que no existeix a Espanya, de moment, voluntat d'arribar a un acord per implantar aquesta reducció de la jornada laboral, però el que sí que es posarà en marxa és un projecte pilot, a través d'una iniciativa de Más Madrid, per, segons el seu líder, Íñigo Errejón, "millorar la salut, cuidar el medi ambient i augmentar la productivitat".