Quines conseqüències ha tingut el confinament de la primavera passada per als nens? Com s'estan adaptant a les noves restriccions, als casos de contagis de les escoles i a les notícies sobre les conseqüències de la pandèmia per a la salut? Segons els experts, no tot ha estat negatiu. Per a Amalia Gordóvil, psicòloga familiar i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, la pandèmia també ha tingut un aspecte positiu i ha propiciat que els «nens siguin més pacients, empàtics i creatius».
Gordóvil, que acaba de publicar, juntament amb la psicòloga Agnès Brossa, el llibre Compartir la vida educa (Eumo Editorial), afirma que «els trastorns relacionats amb el confinament apareixien principalment en adults i no tant en infants i joves». De fet, segons la seva experiència, «de vegades els adults afirmen que els seus fills tenen dificultats i, en canvi, els nens manifesten obertament el contrari, fins al punt de declarar que durant el confinament estaven "molt bé" perquè passaven molt temps amb els pares».
Si bé és cert que hi ha alguns estudis que afirmen que més de la meitat dels nens van veure perjudicada la seva salut mental, la psicòloga considera que també és important preguntar-ho als infants i «valorar variables que puguin perjudicar la salut mental, com l'estat de l'infant previ al confinament i la gestió emocional per part dels pares o els cuidadors principals». Segons l'experta, els nens han tingut, gràcies a la pandèmia i sobretot durant les setmanes de confinament estricte, moltes oportunitats per aprendre de les dificultats.
Els conflictes entre germans, una font d'aprenentatge
«A ningú no li agrada veure discutir els fills», explica Gordóvil, «és una cosa que els pares i mares intenten evitar en primera instància». No obstant això, el confinament i la convivència van convertir aquests xocs en una cosa més habitual. Curiosament, molts estudis es refereixen a les baralles entre germans com una cosa positiva, perquè afavoreixen el desenvolupament emocional.
La professora i doctora en Psicologia defensa l'enfocament positiu, i assegura que el fet de discutir amb germans o amics ensenya a l'individu a defensar la seva opinió, a expressar-la correctament i a explorar els seus límits dins de cada disputa. «La vida comporta conflictes i situacions desagradables que hem d'afrontar, i la nostra manera de fer-ho depèn dels mecanismes que hem après», explica.
Per tant, la convivència i el confinament han representat una oportunitat perquè els infants més passius assoleixin el seu límit, s'expressin i aprenguin a fer-se sentir. Una qualitat que s'acostuma a aprendre a l'hora del pati però que, tancats a casa, s'ha accelerat. En aquest sentit, «l'autocontrol també esdevé més important: diversos adolescents han reconegut que s'han controlat més per "no fer-la grossa" a casa en un període tan crític. D'aquesta manera, han après a autocontrolar-se i han descobert que de vegades cal resignar-se», diu.
Aprendre a valorar la importància de la família
Diversos estudis conclouen que la família exerceix una influència decisiva en el rendiment escolar dels alumnes. Gordóvil assenyala que el confinament va ajudar tots els membres de la família a conèixer-se més, un valor difícil d'obtenir en una societat sense temps i que alguns nuclis familiars van aconseguir recuperar.
Per exemple, els nens i nenes van descobrir que els pares no són éssers invencibles i que es poden ensorrar en temps difícils. Això els va permetre «desenvolupar una empatia més madura, els va ensenyar a ser més independents i a col·laborar més a casa. Els infants van entendre que hi ha tasques domèstiques que s'han de fer, que la cuina existeix i que cadascú s'ha de responsabilitzar, per exemple, de la seva habitació».
L'avorriment també és necessari
Nombrosos estudis, com el de les psicòlogues Karen Gasper i Brianna Middlewood, relacionen l'avorriment i la paciència amb la creativitat i la curiositat. «En una societat marcada per estímuls constants, els infants amb prou feines tenen temps de desenvolupar la paciència. Els confinaments els han ensenyat no solament a saber-se avorrir i a ser més pacients, sinó també a valorar la recompensa d'aquesta espera», diu la professora.
Gordóvil relata, entre altres, la història d'un nen que va descobrir el gust pel dibuix perquè s'avorria durant el confinament. «L'avorriment és una condició que ens porta a explorar i experimentar. A més, aquest nen va haver d'esperar diversos dies per tenir una cosa tan simple com un regle per dibuixar. En condicions normals, aquest regle hauria arribat a casa immediatament, però durant els mesos de confinament va trigar cinc dies. El nen va rebre el regle amb tanta alegria que el va tractar com un tresor i va aprendre a valorar-lo», conclou.
Valorar la importància de la senzillesa, com la naturalesa
Amalia Gordóvil explica que alguns joves han après a valorar coses que no se'ls hauria acudit mai de fer: «És el cas de la Nerea, una adolescent que va sortir amb els amics a les cinc de la matinada per veure sortir el sol quan es van flexibilitzar les restriccions. "Un pla de friquis", com afirma ella mateixa, una cosa que no hauria fet en condicions normals, però que va gaudir enormement després d'estar tancada a casa durant mesos».
A més, incideix en el fet que «hem d'explicar als infants què està passant, adaptant el llenguatge, però sense sobreprotegir-los. No es tracta de mentir, sinó de dosificar la informació, consolar-los i donar-los suport de manera positiva». Gordóvil convida, a més, a revisar què és el que fallava en el dia a dia d'abans de la pandèmia, especialment els aspectes relacionats amb la falta de temps i la comunicació.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció