Les línies aèries de baix cost s'han adaptat millor a la crisi provocada per la COVID-19

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat una caiguda en picat dels viatges, especialment dels internacionals. Les dades reflecteixen que durant el segon trimestre d'enguany, la baixada d'ingressos de les companyies aèries va arribar al 80 % respecte del 2019, amb una aturada gairebé total de la flota de passatgers, segons dades de l'Associació Internacional de Transport Aeri.

«La COVID-19 ha provocat la crisi més gran de la història de l'aviació. Amb vista a l'any 2020, el sector de les línies aèries experimentarà una caiguda de més del 50 % en l'oferta de places, gairebé 3.000 milions menys de passatgers i 400.000 milions de dòlars de pèrdues d'ingressos», estima Pere Suau-Sánchez, investigador principal del grup SUMA (Sustainability and Management Research Group), dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i expert en transport aeri.

Tot i que aquestes dades demolidores afecten tot el sector, les línies aèries de baix cost han demostrat que s'han adaptat millor a aquest panorama d'incertesa. Així ho recull Suau-Sanchez en un estudi publicat a la revista Journal of Transport Geography, en què també participa Edgar Jiménez, de la Universitat de Cranfield (Regne Unit).

Segons l'estudi, aquestes línies aèries han estat més resilients que no pas les tradicionals, pel fet d'estar menys exposades al trànsit internacional de llarga distància, que s'ha vist seriosament alterat per la crisi sanitària.

De fet, la disminució de places ofertes durant el març i l'abril del 2020 va ser molt més pronunciada en les línies aèries tradicionals que no pas en les de baix cost, mentre que la tendència de recuperació a mesura que s'han anat aixecant les restriccions de viatge és semblant en els dos tipus de companyies.

«Les línies aèries de baix cost operen en mercats regionals (intracontinentals) i, en conseqüència, estan menys exposades a les dinàmiques dels mercats de llarg radi (intercontinentals), que van ser els primers a tancar a principis de febrer i que són els que s'han mantingut més inactius durant la recuperació a causa de les restriccions determinades pels governs», explica l'investigador de la UOC.

Un creixement exponencial en menys d'una dècada

L'estudi analitza, amb unes mètriques que no s'havien utilitzat fins ara, els efectes a llarg termini de les línies aèries de baix cost als aeroports europeus. A més, identifica
els aeroports que s'han beneficiat més de la consolidació d'aquestes companyies des del 2001.

Tradicionalment, quan es parla de trànsit aeri s'acostumen a utilitzar xifres absolutes que no permeten saber quina és la situació real de cada aeroport. Els autors han desenvolupat dues mètriques noves. La primera mesura la proporció d'oferta de places de baix cost respecte del total de places que s'ofereixen en aquest aeroport, és a dir, calcula la quota de mercat d'aquestes companyies.

La segona mètrica normalitza la quota de mercat de baix cost en cada aeroport individual en relació amb l'aeroport que ofereix més places de baix cost. «Això ens permet comparar anys diferents amb una mesura normalitzada que és comparable», assenyala Suau-Sanchez.

Després d'analitzar tots els vols programats a Europa del 2001 al 2019, l'estudi revela que, el 2001, les línies aèries de baix cost representaven el 5,3 % del total de seients disponibles del mercat, és a dir, 37 milions del total de 701 milions de places.

Entre el 2001 i el 2019, l'oferta de viatges aeris europeus es va duplicar i el mercat de baix cost va augmentar de manera exponencial: va créixer fins a catorze vegades, de manera que el 2019 aquestes companyies representaven un 37,3 % del total de seients oferts, fet que es tradueix en 534 milions de seients dels 1.430 milions de places.

Democratització del transport aeri

A més, l'estudi revela com baixa la concentració del mercat quan arriben les línies aèries de baix cost. «Les companyies de baix cost han democratitzat el transport aeri a Europa i han liderat el desenvolupament de trànsit als aeroports europeus», destaca l'expert.

L'estudi també demostra que la crisi financera del 2008 va significar un parèntesi en el creixement d'aquestes companyies. Així mateix, les dades reflecteixen que els països de l'Europa de l'Est han experimentat una expansió d'aquestes línies aèries uns quants anys més tard que la resta d'Europa.

«El desenvolupament més tardà del trànsit de baix cost a l'Europa de l'Est va lligat a l'entrada el 2004 i el 2007 de diversos països de l'Est a la Unió Europea», recorda l'investigador de la UOC.

Amb vista al futur i tenint en compte aquest nou escenari postpandèmic, Suau-Sánchez sosté que el sector aeri tindrà menys companyies, concentrarà l'activitat en els mercats més grans i tindrà menys passatgers de negocis. «S'haurà de focalitzar en la sostenibilitat econòmica i ambiental per assumir aquesta situació de canvi», conclou.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS): 9 (Indústria, innovació i infraestructura).

Article de referència

Jimenez, E.; Suau-Sanchez, P. (2020). «Reinterpreting the role of primary and secondary airports in low-cost carrier expansion in Europe». Journal of Transport Geography 88, 102847. DOI: 10.1016/j.jtrangeo.2020.102847.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC