Per què són insubstituïbles les vacunes en l'era de la salut planetària?

La pandèmia desencadenada per la irrupció del SARS-CoV-2 ha tornat a la primera línia la rellevància que té la vacunació com a estratègia preventiva davant d'un bon nombre de malalties. I també ha posat en evidència l'impacte que té l'expansió d'una mateixa malaltia a escala mundial, cosa que ha portat molts experts a parlar d'una crisi de la salut planetària, les causes de la qual és important conèixer, controlar i prevenir.

Amb l'objectiu d'analitzar aquestes qüestions, els Estudis de Ciències de la Salut de la UOC han organitzat la Jornada sobre Vacunació en l'Era de la Salut Planetària, que es durà a terme el 28 d'octubre en forma de seminari web (webinar).

Un dels temes centrals que s'analitzaran és el paper de les vacunes en la prevenció del desenvolupament de certs tipus de càncer, ja que, com explica el Dr. Xavier Bosch, professor associat dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i consultor emèrit de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), alguns virus poden produir càncer a llarg termini, i un dels exemples més representatius és el virus del papil·loma humà (VPH): «La vacunació davant del VPH ha beneficiat ja més de cent milions de persones al món, la majoria en països desenvolupats, amb mecanismes establerts d'avaluació, vigilància epidemiològica i registres de seguretat vacunal. Actualment, tenim proves molt consistents que aquesta vacuna prevé des de la infecció per VPH fins a les lesions preneoplàsiques del coll de l'úter. A més, aquest mes d'octubre hem tingut la confirmació (llargament esperada) de la reducció de gairebé un 90 % dels casos de càncer en les poblacions de nenes que es van vacunar abans dels 17 anys».

Evidències de la vacuna del VPH i «pronòstic» sobre la del coronavirus

De la importància d'aquesta vacunació tracta la campanya engegada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per tal d'aconseguir erradicar el càncer de coll uterí a escala mundial. Els objectius de l'OMS per al 2030 són vacunar el 90 % de les nenes menors de 15 anys, oferir un cribratge de qualitat (prova de VPH) a un 70 % de les dones als 35 anys i als 45, i tractar adequadament el 90 % dels casos de precàncer i de càncer identificats en el cribratge.

«Es tracta d'un esforç internacional per activar l'interès i els recursos relacionats amb la possibilitat d'erradicar un dels càncers que eren més freqüents en la població femenina fa tot just un segle. El cribratge (citologies repetitives) va reduir la incidència d'aquest tumor als països desenvolupats que van aconseguir implantar un programa de cribratge poblacional de qualitat i amb una cobertura àmplia. Però, per a la majoria de les poblacions, el càncer de coll uterí segueix essent un problema de salut important (se situa entre els tres càncers més freqüents en molts països). Els tumors associats al VPH s'estimen en gairebé 700.000 casos anuals i es poden localitzar, entre altres, al coll de l'úter, a l'aparell anogenital masculí i femení, i a l'orofaringe», explica Xavier Bosch.

Pel que fa a les expectatives creades entorn de la pròxima disponibilitat d'una vacuna per a la COVID-19, l'opinió de Xavier Bosch és que segurament el 2021 es disposarà de resultats interessants respecte a diverses vacunes que s'estan desenvolupant. «Aconseguir la producció massiva i l'administració requerida a escala planetària serà més laboriós. La perspectiva optimista de la situació rau en la potència de la indústria de les vacunes per escalar la capacitat de producció i en el compromís, per part de cinc dels productors més grans, d'assegurar el subministrament inicial de 84 milions de dosis per als països de l'Aliança Mundial per a Vacunes i Immunització (GAVI), els més pobres del món».

L'impacte global d'aquesta pandèmia també ha posat en relleu la importància d'analitzar fins a quin punt els efectes de determinades conductes humanes sobre el medi ambient propicien la degradació dels ecosistemes, fet que afavoreix l'aparició de microorganismes i l'expansió de malalties com ara la COVID-19, qüestions que cada cop cobren més rellevància, sobretot en contextos com l'actual, i que són objecte dels estudis de la salut planetària.

Dany mediambiental i proliferació de virus nous: hi ha relació

Tal com explica una de les expertes en el tema, Cristina O'Callaghan Gordo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, la relació entre l'estat dels ecosistemes i les pandèmies, com ara la que estem patint, s'explica per mitjà de diversos mecanismes: «Un d'ells és el paper que tenen els ecosistemes amb una biodiversitat elevada en la regulació de la transmissió de patògens, d'aquí que els brots i l'expansió de virus, com ara el SARS-CoV-2, sigui més probable en àrees en què aquests ecosistemes estan més degradats. Un altre aspecte implicat són els canvis en els sistemes de producció d'aliments, que faciliten el contacte entre fauna salvatge i humans en zones altament poblades, i alhora això facilita l'aparició i la propagació mundial de noves malalties infeccioses».

Xavier Bosch, per la seva banda, comenta que hi ha disciplines, com ara l'epidemiologia animal, a les quals s'hauria de prestar més atenció: «Ja vam tenir una grip aviària i una de porcina, i també una patologia per coronavirus en camells i dromedaris que va creuar la barrera i finalment va aconseguir la transmissió entre humans (MERS)».

Pel que fa al grau d'implantació d'aquest enfocament en l'àmbit científic, el Dr. Bosch opina que és molt complex poder atribuir aquest salt entre espècies a la desforestació o al canvi climàtic i saber-ho revertir en benefici de la salut global del planeta; la comunitat científica encara s'està iniciant en aquests temes, «i passa el mateix amb la recerca de noves vacunes, en la qual s'està utilitzant tecnologia molt avançada i en desenvolupament continu, però les correlacions i l'impacte en paràmetres de salut planetària encara s'han de descriure».

Quant a la relació de la vacunació amb la salut planetària, tema que centrarà la seva intervenció durant la jornada, Cristina O'Callaghan afirma que l'aspecte més destacable en aquest sentit és que «les vacunes, i també altres mesures orientades a la prevenció de malalties, són clau en el concepte de salut planetària, atès que redueixen el nombre de persones tractades als hospitals, que és el sector amb l'impacte ambiental més gran dins dels sistemes sanitaris».

El risc del missatge antivacunes

Aquesta aposta unànime i generalitzada dels experts per la vacunació, tant davant de la COVID-19 com davant de la resta de malalties que es poden prevenir per aquesta via, contrasta amb l'actuació dels moviments antivacunes, que han utilitzat la conjuntura actual com a plataforma per donar visibilitat als seus missatges. Segons Xavier Bosch, «afortunadament es tracta de grups minoritaris però molt actius a les xarxes socials, on les notícies falses o fake news poden fer estralls. L'element més delicat de gestionar no són els grups fanatitzats, sinó les posicions de qui dubta sobre la necessitat o la conveniència de vacunar-se o de vacunar els fills o els avis (vaccine hesitancy). Aquests grups d'opinió es poden deixar portar per les inèrcies dels missatges antivacunes», adverteix.

Així mateix, l'expert assenyala que quan la vacunació (o altres indicacions sanitàries) entra en el joc de la política i els partits utilitzen aquest argument en un sentit o en un altre, és fàcil que la població perdi de vista la informació i sigui arrossegada per aquestes opinions. «La COVID-19 ens està ensenyant diàriament fins on pot arribar la situació. No és senzill mantenir l'esperit crític quan la situació general és d'incertesa sobre el futur. Per això cal reivindicar la ciència i el rigor en la generació d'informació, distingir entre opinió i informació i basar-se en aquesta última per prendre decisions», afirma Bosch.