La UOC reafirma la seva aposta pel coneixement obert

Des del repositori institucional de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'O2, es pot accedir a més de 2.000 articles científics o a més 150 tesis doctorals. L'O2 també posa a l'abast de tothom més de 80 llibres, més de 1.600 recursos d'aprenentatge i més de 8.500 treballs finals generats per l’estudiantat. Aquestes xifres són una mostra de l'aposta ferma de la institució per compartir el coneixement que s'hi genera, una realitat promoguda des del 2018 amb el seu Pla d'acció Coneixement Obert, per convertir la Universitat en un node de coneixement obert i global i per contribuir a la resolució dels reptes globals de la societat.

«Volem transformar la UOC en un node obert que projecti el coneixement i que, alhora, pugui connectar amb contribucions externes i enriquir-se'n», explicava amb motiu del llançament del Pla Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació. La vicerectora incidia en el fet que la institució vol esdevenir veritablement «global i social, més porosa i participativa, i contribuir a superar els reptes internacionals de sostenibilitat, com els de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides».

Un pla en nou eixos

El Pla d'acció Coneixement Obert de la UOC s'articula en sis eixos principals, per impulsar  les publicacions en obert, les dades de recerca en obert, l'aprenentatge en obert, la innovació oberta, una universitat oberta a la societat i nous models d'avaluació de la recerca. A més, el Pla consta de tres eixos transversals, com són la formació, la comunicació i la sensibilització sobre aquest àmbit; el desenvolupament d'infraestructures en obert, i la participació en espais de referència sobre aquesta realitat.

Coliderat per l'Àrea de Globalització i Cooperació i l'Àrea de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge, «el Pla implica el compromís de la Universitat amb un model que aposta pel coneixement científic com a bé públic, i l'impuls de la visibilitat de la rellevància de la recerca i de la formació de la UOC», apunta Nadja Gmelch, directora de Projectes per al Coneixement Obert i coordinadora del Pla des dels seus inicis. Així, la Universitat va signar la Declaració de San Francisco (DORA), un moviment internacional per promoure una nova valoració de la recerca basada en la qualitat científica. «Hem començat a aplicar aquest criteri en les convocatòries internes de finançament de l'activitat investigadora», afegeix Gmelch. A més, en matèria científica, la Universitat impulsa que les dades dels seus projectes científics segueixin els principis FAIR (findable, accessible, interoperable i reusable, és a dir, ‘trobable’, ‘accessible’, ‘interoperable’ i ‘reutilitzable’), de manera que ja disposa de sis datasets en obert de les seves recerques. Així, la institució ja ha engegat un servei de suport en la gestió de dades de recerca FAIR. «L'objectiu és que abans de la pròxima dècada, totes les dades produïdes pels projectes de recerca de la UOC segueixin aquests principis», indica Gema Santos, tècnica de l'Àrea de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge, que recentment s'ha sumat a la coordinació del Pla.

D'altres iniciatives que mostren el camí recorregut són la participació en el projecte de finançament europeu CIRCLET per fomentar la cocreació de coneixement amb el professorat universitari, per analitzar problemàtiques socials; la promoció dels treballs finals de grau i de màster participatius, una alternativa amb la qual l’alumnat pot desenvolupar una recerca aplicada i proposar solucions o recomanacions a problemes concrets de la nostra societat; i l'organització de diferents cicles divulgatius amb la Sala Beckett de Barcelona («Memento mori», «Res no és mentida», «Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i de por» i «Les condicions del cervell»), el cine Phenomena, les biennals de pensament i de ciència de Barcelona, o festivals com l'Ars Electronica, perquè la Universitat estigui present en altres espais de la ciutadania, més enllà dels acadèmics.

L'aposta de la UOC també queda plasmada en la innovació oberta, amb la consolidació de la incubadora virtual Hubbik, de suport a l'emprenedoria, una comunitat amb més de 120 emprenedors, o del seu vehicle d'inversió, Invergy, per destinar finançament a empreses emergents (start-ups) compromeses amb els valors de la institució. Una altra iniciativa en aquest àmbit és la creació del Premi Rector Gabriel Ferraté —en honor del primer rector de la UOC—, amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per posar en valor el desenvolupament de solucions a reptes socials. La primera edició del guardó cerca solucions perquè la tecnologia ajudi les persones que se senten soles.

Per tal de sensibilitzar i formar entorn de les diferents qüestions que tenen a veure amb el coneixement obert, la UOC va organitzar dos cursos sobre responsible research and innovation for researchers (‘recerca i innovació responsables per a investigadors’), per mitjà dels quals es va formar més de 30 persones de la Universitat, així com múltiples iniciatives en les anteriors setmanes internacionals de l'accés obert. A més, la rellevància de l'aposta pel coneixement obert impregna el Pla de comunicació per a la recerca i la innovació de la Universitat.

Referents en ciència oberta

En línia amb el desenvolupament del Pla d’acció Coneixement Obert, la UOC també s'ha consolidat com a referent en ciència oberta a Europa. Per a mostra, el Vicerectorat de Globalització i Cooperació participa en el grup d'experts sobre aquest àmbit de la European University Association (EUA), en representació de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), i també en el grup Ciència Oberta a Catalunya, en la Comissió d'Open Science (COS), del Ministeri de Ciència i Innovació, i en la Comissió de Ciència Oberta de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). A més, la UOC referma el seu compromís amb la ciència oberta amb l'objectiu que l'any 2030 totes les seves publicacions científiques siguin en obert. «Actualment, més del 52 % dels articles científics de la nostra universitat estan publicats en obert», confirma Gema Santos.

Coneixement obert en temps de pandèmia

La Universitat no va aturar la seva aposta pel coneixement obert amb la pandèmia actual. De fet, arran de la incidència de la COVID-19 en àmbits com l'ensenyament, la UOC va organitzar un seguit de seminaris web (webinars) per donar suport a la docència no presencial d'emergència, amb gairebé 10.000 participants, i el portal «Connectad@s, la universidad en casa», amb el Ministeri d'Universitats i la CRUE, per donar suport a la transició d'ensenyaments presencials al format en línia.

Una altra iniciativa en plena crisi sanitària que ha tingut el suport de la institució ha estat la convocatòria pública estatal «Desafíos comunes», de l'organització Frena la curva, una plataforma ciutadana per sumar esforços conjunts enfront de la pandèmia actual del coronavirus.

Nova política

Coincidint amb la Setmana Internacional de l'Accés Obert (19-25 d'octubre), la UOC engega un procés participatiu intern, transparent i col·laboratiu, per definir, implementar i difondre una nova política de coneixement obert, amb la participació del personal docent i investigador. L'objectiu és adaptar la política actual, elaborada l'any 2010, als avenços en l'àmbit de l'accés obert i la ciència oberta dels darrers anys. Així, la nova política es treballarà en consonància amb l'actual Pla d'acció Coneixement Obert, «que va més enllà de l'accés obert a les publicacions científiques, incorporant-hi una definició àmplia del que significa convertir la UOC en una universitat oberta», tal com apunten les coordinadores del Pla.

La Universitat vol aprofitar el procés intern per sensibilitzar la seva comunitat, especialment la part acadèmica, sobre aquesta qüestió i entorn, respecte de l'aposta pel coneixement obert. La UOC vol, així, «fomentar l'acceptació i compliment posterior de la nova política, per mitjà de la implicació de les persones clau durant el procés participatiu, i posar en pràctica els valors bàsics del Pla d'acció Coneixement Obert», afegeixen.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC