10 consells útils per trobar feina en temps de pandèmia

La crisi sanitària ha deixat prop de 890.000 llocs de treball destruïts i una situació d'incertesa per a les empreses. Però aquesta crisi —que, per a molts experts, no ha fet res més que precipitar el procés d'acceleració tecnològica que ja hi havia en marxa— també ha reforçat alguns sectors i ha confirmat que el teletreball és una opció viable. La formació contínua, les competències digitals i les xarxes de contactes són la clau per trobar feina en temps de COVID. Per als qui inicien el mes de setembre currículum en mà, aquestes són les deu claus que els facilitaran la tasca, segons els experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Gina Aran i Manel Fernández.

1. Buscar en els sectors que han sortit reforçats per la crisi

«Alimentació, educació, sanitat, farmàcia, higiene, logística, tecnologia i proveïdors de programari. Aquests són els sectors que han sortit reforçats amb la crisi sanitària i els que demanaran més treballadors en les diferents categories professionals», destaca Gina Aran, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i directora de la consultoria Inginium. A més de les professions corresponents a aquests sectors, també seran molt demanats en general:

• Teleoperadors/es: ens podran atendre no solament mitjançant el telèfon, sinó també per xat i, cada vegada més, mitjançant videoconferència. Seran perfils molt buscats, però hauran de desenvolupar competències comunicatives com ara l'escolta activa, a més de saber analitzar informació i transmetre-la.
• Especialistes en màrqueting: les empreses competiran per l'atenció dels consumidors, la qual cosa tindrà impacte en les seves campanyes de comunicació i màrqueting, que se centraran en la personalització.
• Cuidadors/es: aquesta és una professió a l'alça des de fa anys i és previsible que augmenti la demanda de persones que es puguin ocupar de persones dependents o fer de cangurs.
• Netejadors/es i personal de manteniment: igual que les professions relacionades amb la salut, les relacionades amb la higiene d'establiments o de mitjans de transport seran sol·licitades per garantir el control dels contagis.
• Formadors/es en habilitats de comunicació i treball en equip en remot: a causa de les noves situacions de treball, les professions que facilitin la productivitat del teletreball seran sol·licitades.

 

2. La formació és la clau

«Formar-se no tindrà un moment. Sempre cal estar en formació contínua; els autònoms i emprenedors, amb més raó», explica Manel Fernández, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. «Penso que tots els treballadors han de dedicar un tant per cent del seu pressupost anual i del seu temps a la formació que millori la seva especialització (upskilling). També serà necessari formar-se en temes nous per poder estar oberts i preparats davant de noves expectatives i oportunitats (reskilling). El pla de carrera adquireix ara més rellevància que mai. Si t'ho ofereix la teva empresa, serà un plus; si no és així, hauràs d'estar disposat a dissenyar-ho tu mateix. Els canvis seran constants i tindrem moltes reinvencions professionals al llarg de la vida». Durant la pandèmia, molts van aprofitar el moment d'aturada per fer formació: aquesta és la mentalitat de futur.

3. Preparar-se per a les entrevistes telemàtiques

Si abans de la pandèmia el 40 % de les entrevistes de feina ja es desenvolupaven en format virtual, ara la tendència ha augmentat exponencialment. Gina Aran ens dona les claus per enfrontar-nos a aquesta situació amb èxit:

• N'hi ha de dos tipus: gravades i en viu. En el primer cas, caldrà respondre en un vídeo algunes preguntes que ens proposarà l'empresa i, en el segon, l'entrevista es durà a terme en directe mitjançant plataformes tecnològiques o aplicacions com Zoom, Skype o BlueJeans.
• Hem de comprovar amb antelació que la tecnologia funciona bé (micròfon, càmera i connexió a internet). Tan bon punt ens enviïn l'enllaç amb la invitació per fer la videoconferència, cal instal·lar-se l'aplicació —si no la teníem— i fer una prova. En cas que hi hagi res que vagi malament, cal comentar-ho a l'empresa immediatament i oferir una altra opció. Si ens sentim insegurs, podem assajar un simulacre d'entrevista amb una persona de confiança, practicar i gravar-la per corregir-ne possibles defectes.
• Puntualitat i formalitat: no perquè s'estigui fent l'entrevista des de casa hem de mostrar una imatge més informal que si fóssim en una oficina, i això afecta la manera en què ens vestim, en què ens comportem o en què ens expressem davant l'entrevistador. Perquè la persona que és a l'altre costat de la pantalla tingui la sensació que l'estem mirant als ulls, hem de mirar a la càmera de l'ordinador o el telèfon. Hem de posar-nos d'acord amb les persones amb qui convivim perquè no hi hagi sorolls inesperats o interrupcions durant la conversa.
• El fons: ha de ser el més neutre possible i amb bona il·luminació, com una paret, encara que si per exemple l'entrevista és per a un lloc de teletreball i disposem d'un espai idoni per treballar a casa, el podem mostrar, tenint sempre cura que estigui endreçat. En cas que no tinguem cap lloc adequat a casa, podem triar un fons virtual que ens proporcionen algunes de les plataformes de videoconferència.
• Pregunta final: cal no oblidar preparar la pregunta «què has fet durant el confinament?», perquè serà una de les que ens faran més en les entrevistes de feina post-COVID. Aquí es pot oferir una pinzellada més personal, però el que realment estan valorant són habilitats com l'adaptació al canvi o la gestió de conflictes, així que són bones respostes les que demostren que durant aquest període hem estat proactius. Dir que hem aprofitat per fer un curs de formació també és una bona resposta.

 

4. Dissenyar una estratègia

Quan pensem a buscar feina, sovint el primer que fem és entrar a Infojobs sense fer cap tipus de reflexió prèvia. «Ho planifiquem tot i tothora, però no dediquem ni un minut a dissenyar la nostra trajectòria professional», comenta Manel Fernández. Durant el confinament, molta gent ha vist com l'aturada obligatòria els ha fet replantejar la manera com treballen o fins i tot la ciutat en la qual viuen. «Jo animaria la gent a preguntar-se: "on em veig professionalment d'aquí a tres anys?", segur que pot servir per fer els passos adequats i assolir els objectius de futur», recomana aquest expert.

5. Buscar informació pròpia a Google

És gairebé la primera tasca que cal fer quan s'està buscant feina, perquè és el que farà el reclutador gairebé abans de mirar el nostre currículum. El 86 % de les empreses utilitza les aplicacions i les xarxes per conèixer més bé els candidats. És el moment de veure quina informació pública hi ha de nosaltres a internet, eliminar-la si considerem que no ens afavoreix en la cerca d'ocupació o, almenys, estar previnguts per si ens ho pregunten a l'entrevista. Fer marca personal mitjançant les xarxes socials és fonamental per saber transmetre la nostra proposta de valor. En aquest sentit, LinkedIn és la xarxa de xarxes: «El perfil del candidat és una conseqüència del que diu que és. Quan qualsevol reclutador el visiti, veurà els articles que ha publicat, els posts que escriu, on fa like, els seus interessos, el que aquesta persona aporta a les xarxes... Si el que aporta és un perfil sostingut en el temps, molt professional, on es percep que es tenen habilitats interpersonals per treballar en equip, creativitat, interès en el desenvolupament de projectes, generar confiança... aquesta serà la seva primera carta de presentació», considera Manel Fernández.

6. Reactivar la xarxa de contactes

La dada que el 80 % de les ofertes d'ocupació mai no surten al mercat constata com n'és d'important tenir una bona xarxa de contactes, i cal cuidar-los durant tota la vida professional, especialment en moments de recerca de feina. Ara bé, no es tracta d'agafar els 3.500 contactes de LinkedIn i enviar-los un correu electrònic massiu, sinó més aviat de fer una prospecció i enviar diferents missatges a diferents contactes segons el que esperem aconseguir de cada un. «Per conèixer i fer-nos conèixer personalment», assenyala Gina Aran, «recomano l'assistència a esdeveniments, fires, cursos relacionats amb el nostre àmbit i interactuar. No ens hem de limitar a intercanviar targetes de visita, sinó que hem d'explicar què fem, què busquem i què podem aportar.»

7. Convertir el currículum en una proposta de valor

Tot i que el currículum de tota la vida (ja sigui en format paper, vídeo o en línia) continuï essent una bona eina com a base de dades de la nostra trajectòria professional, ara es parla de «proposta de valor». «El candidat ha de pensar per què l'empresa l'hauria de contractar a ell i no a una altra persona, en què és especialment bo i com pot contribuir a millorar l'organització. La diferència entre fer un currículum i una oferta de valor és que el demandant s'anticipa al fet que l'empresa vegi en ell una necessitat i, a partir d'aquí, redacta un document que en el seu format podria ser semblant al currículum, però no està enfocat al que és —això es pot dir al final, gairebé com a anècdota—, sinó al que pot aportar de valor a l'empresa», comenta Manel Fernández.

8. Adaptar-se als canvis

El mercat laboral tal com el coneixem està canviant. Pot ser que les empreses ofereixin contractes amb jornades reduïdes mentre hi hagi una situació d'incertesa i no hagin pogut reprendre l'activitat al 100 %. D'altra banda, el teletreball ha vingut per quedar-se. No solament perquè les companyies han de mantenir la seva activitat davant possibles rebrots, sinó perquè, a més, és una demanda dels treballadors. Com a dada, LinkedIn ha registrat des del març un 60 % més de recerques de treball remot a tot el món i, a l'Estat espanyol, les sol·licituds per accedir a aquestes vacants han augmentat un 169 %. Els candidats que tinguin experiència en teletreball estaran més ben posicionats en la recerca d'ocupació.

El treball autònom també augmentarà, ja que moltes empreses estaran obertes a contractar productes i serveis externament, així que en determinades professions no estaria de més valorar la possibilitat de treballar com a autònom (freelance).

9. Aprofitar els recursos públics

Segons Manel Fernández, «l'Administració ofereix recursos sense gaire coordinació. Es poden aprofitar els recursos de la comunitat autònoma, de l'Ajuntament, de l'Estat, del consell comarcal... N'hi ha moltíssims i, a més, són gratuïts; segur que algun és d'ajuda en el procés de recerca de feina o de transformació professional. La clau no rau a esperar, sinó a buscar i aprofitar totes les oportunitats que ofereix el sistema».

10. Mantenir una mentalitat positiva

Buscar feina és una carrera de fons i és important mantenir una actitud positiva davant els inconvenients que segurament sorgeixin durant el procés. Com aporta Gina Aran, el Fòrum Econòmic Mundial ha calculat en 75 milions els llocs de treball que desapareixeran per l'acceleració tecnològica, però, en canvi, en sorgiran 133 milions de nous. «La meitat dels nens que són ara a primària treballaran en professions que encara no coneixem. La COVID ens ha posat les piles en molts sentits: ha canviat valors, ens ha fet descobrir competències que no sabíem que teníem, ens ha fet teletreballar quan sempre hi havíem estat reticents i hem vist que sí que ho podem fer. Totes les revolucions industrials comporten crisis, però no ens podem quedar amb una visió negativa, sinó prendre una actitud resilient, d'aprenentatge i millora», reflexiona Aran. Manel Fernández aconsella «allunyar-nos dels hiperrealistes. Són les persones que diuen que això no val per a res, que no val la pena fer res perquè no hi ha oportunitats. Som en un món de grans oportunitats, de gent que fa coses extraordinàries des del seu propòsit, però també hi ha persones que no veuen aquestes oportunitats, per això cal que ens allunyem un temps dels hiperrealistes que transformen la nostra mentalitat en negativa. Les idees venen sempre disfressades de problemes i les oportunitats també».