L'etiqueta «COVID free», una estratègia desafortunada

Va néixer amb l'objectiu d'evitar totes les pèrdues possibles, però els experts consideren que no ha estat l'estratègia adequada. L'etiqueta «COVID free» que llueixen molts hotels i restaurants des que van començar a obrir les portes després del confinament és vista pels experts com un error de comunicació que els pot sortir car. «Ara per ara és impossible garantir que no hi hagi risc de contagi i el consumidor, per molt confús que estigui pel que fa a la malaltia i a les maneres de prevenir-la, sap perfectament que hi ha risc de contagi», assenyala Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, que pensa que aquesta etiqueta, més que aportar alguna mena de benefici, deteriora la imatge de l'establiment per la credibilitat nul·la que fomenta.

En la mateixa línia es manifesta el genetista Salvador Macip, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, que explica que actualment és molt difícil assegurar que una zona està protegida contra la COVID-19, ja que, encara que sigui una zona lliure de virus en un moment determinat, no es pot garantir que mantingui aquesta condició minuts després. «El concepte no té gaire sentit. Seria més encertat dir que són llocs en què se segueixen totes les recomanacions per evitar els contagis. I això no eximeix els visitants de prendre les precaucions necessàries», assenyala el professor de la UOC.

L'etiqueta «COVID free» va ser una de les primeres mesures que van prendre empresaris del sector per intentar pal·liar la difícil situació econòmica viscuda per la pandèmia de la COVID-19, que deixarà unes pèrdues mundials en l'economia turística d'entre 1,1 i 2,9 bilions d'euros segons un informe publicat fa algunes setmanes per les Nacions Unides. L'objectiu és animar els turistes a emprar els serveis d'hotels i restaurants mostrant al públic que se segueixen tots els protocols necessaris per evitar els contagis, però en utilitzar el terme «free» es comet un error de comunicació, en opinió dels experts. «L'ús d'aquesta etiqueta no s'ha d'entendre com un engany, sinó com un error de comunicació. El que els establiments volen transmetre és que segueixen un protocol de desinfecció i neteja estricte, cosa que sí que hauria d'enfortir la seva imatge i hauria de ser ben valorada pels consumidors», assenyala Neus Soler.

De fet, que alguns establiments del sector hagin apujat els preus informant els clients que ho fan pel cost que comporta una bona desinfecció sí que és una bona estratègia, sempre que l'augment no sigui desproporcionat. Com explica la professora col·laboradora de la UOC, la base d'una bona relació amb el client és la confiança, i el consumidor espera transparència per part de les empreses. «En aquest sentit, per al consumidor és perfectament comprensible (i, en principi, assumible) el fet que el cost dels productes específics per a la desinfecció repercuteixi en ell. Una altra cosa seria que el cost d'aquests productes desinfectants no es traslladés equitativament al preu del producte», assenyala. 

Segons l'opinió de Pablo Díaz, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en turisme, aquesta estratègia resulta encertada sobretot per a un perfil determinat de turista. En relació amb els establiments hotelers, explica que «hi ha categories d'hotels que poden traslladar als preus aquests augments pel fet que els seus clients els poden assumir. En aquest sentit, teòricament, les categories altes (quatre i cinc estrelles) tindran més capacitat d'apujar una mica els preus». 

Alternatives eficaces

L'any passat, el Fòrum Econòmic Mundial publicava un informe que fa cada dos anys en què analitza els punts forts de 140 països receptors de turistes internacionals. Per tercera vegada consecutiva, l'Estat espanyol hi va aparèixer com la nació més competitiva del món en el sector turístic. Es tracta d'una posició que no serà fàcil mantenir, ni tan sols tenint en compte que la resta de països que ocupen els llocs següents del rànquing també s'han vist afectats per la crisi causada pel coronavirus.

En qualsevol cas, per intentar continuar entre els països més competitius des del punt de vista turístic, resulta essencial engegar estratègies per atreure turisme. I, segons els experts consultats, la manera principal de fer-ho és traslladar la idea que s'està fent tot el possible per minimitzar les possibilitats de contagi. Com explica el professor de la UOC Salvador Macip, seguir un pla per desinfectar superfícies, assegurar la renovació de l'aire en les zones tancades i mantenir les zones de seguretat són les eines principals de què disposen els hotelers i els hostalers. «Això i portar mascareta és el millor que es pot fer per reduir al màxim el risc», recorda.

Per això, etiquetes com la de «Sanitized venue» (local higienitzat), impulsada per l'Associació Internacional d'Oci Nocturn, són una bona opció segons la professora Neus Soler. «És una comunicació molt més encertada que no pas la de l'etiqueta "COVID free", perquè transmet la implicació i el compromís de l'establiment per protegir la salut i la seguretat del client sense que aquest es pugui sentir enganyat», afirma.

No obstant això, no és l'única cosa que convé potenciar en el turisme postconfinament. Com explica la professora de la UOC, a part de generar la confiança necessària en matèria de seguretat, s'hauria d'apostar per les experiències saludables i socialment responsables pel que fa al medi ambient. «Ara convé potenciar les destinacions i les activitats sostenibles no solament per la necessitat imperiosa de tenir cura del planeta que el sorgiment del mateix virus ha posat de manifest, sinó perquè el consumidor està sensibilitzat en aquest sentit», diu. A més, afegeix que altres estratègies recomanables són establir acords amb les companyies àrees i els operadors turístics per ajustar els preus a les zones on s'hagi reduït més el turisme i utilitzar les xarxes socials de manera eficaç. «No es tracta només d'exposar el producte o el servei, sinó també de crear contingut rellevant sobre l'empresa o la destinació turística, que cridi l'atenció del públic i el motivi a fer servir el producte, involucrant-lo en la recuperació de l'activitat», assenyala.

Per la seva banda, l'expert en turisme Pablo Díaz assenyala que les mesures de confinament prèvies van ser encertades per traslladar una imatge seriosa de lluita contra el virus, «però els rebrots actuals traslladen una mala imatge de les regions on s'estan produint i poden ser el contratemps definitiu del sector turístic per a aquest any allà on tinguin lloc».