Videoconferències sense retard; connectivitat fluida fins i tot en grans aglomeracions, com ara concerts o esdeveniments esportius; videojocs amb una resolució 8K; sistemes domòtics de més qualitat i més segurs... L'arribada de la 5G farà que tot això sigui possible. I perquè sigui una realitat, els operadors mòbils invertiran més d'un bilió d'euros durant els pròxims anys, segons les estimacions de la GSMA, patronal que integra prop de 800 operadors de telefonia. El mateix organisme espera que almenys una de cada cinc connexions mòbils faci servir xarxes 5G cap a l'any 2025. Però realment ens canviarà la vida? I en cas que sigui així, quan?
Els experts responen que els canvis arribaran progressivament, però no seran evidents per a tothom. «Percebrem que els telèfons mòbils tenen més velocitat de dades, però a un usuari no expert potser no li semblarà significatiu perquè ara mateix ja pot, per exemple, mirar un vídeo de YouTube des del mòbil amb una qualitat acceptable», assenyala Xavier Vilajosana, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. «La diferència és que el vídeo que podrà veure d'aquí a un temps serà un vídeo que tindrà 8K o realitat augmentada i que, en lloc d'ocupar 600 MB com ocupa ara, ocuparà 10 GB», afegeix.
De fet, el que realment canvia amb la 5G és la infraestructura de comunicacions. Segons els experts, es tracta d'una actualització global que afecta principalment dues àrees que no percebem a simple vista. Com explica el professor de la UOC, una és la manera en què els telèfons mòbils es connecten a l'antena de la teulada de les cases; l'altra, el que passa a l'espai d'internet que no veiem, entre els servidors. «L'accés sense fil de tots els dispositius mòbils serà molt més ràpid del que és ara perquè s'obriran més bandes de telecomunicacions. Com que el que s'intenta és que tot s'acabi connectant a internet —els cotxes, les neveres, els robots de les fàbriques, etc.—, hi ha molt més trànsit. I en l'àmbit de les telecomunicacions no hi ha màgia: si vols que hi càpiguen tots i córrer més, necessites una autopista més gran. Per això les bandes de televisió que ja no s'empren s'utilitzaran per comunicar i enviar dades. Si aquesta infraestructura abans era una carretera, ara serà una autopista. El que canvia és l'escalat de la xarxa», assenyala Xavier Vilajosana, que també és investigador de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.
Usos reals
Aquesta autopista que farem servir per transmetre dades es pot aprofitar de moltes maneres. Peter Stuckmann, cap de la unitat de sistemes per a la futura connectivitat de la Comissió Europea, afirmava fa unes setmanes, en la darrera edició del 5G Forum, que la 5G podria ser un aliat contra el coronavirus perquè permetria afrontar l'atenció mèdica a distància i ens ajudaria a encarar les crisis sanitàries en un futur. Els experts afirmen que, efectivament, la 5G facilitarà que nombrosos serveis mèdics es puguin dur a terme en remot. Però, a més, tindrà la capacitat de no paralitzar el món en cas que hi hagi una altra pandèmia.
La situació causada per la COVID-19 ha fet encara més evident la necessitat de millorar la connectivitat per poder fer front a circumstàncies excepcionals com les viscudes amb el coronavirus, i aquest salt digital serà possible amb la 5G. Segons Vilajosana, el fet de tenir una infraestructura de telecomunicacions amb una connectivitat tan àmplia farà que «l'ús de les tecnologies digitals des de qualsevol entorn sigui molt millor. Aconseguirà que els entorns de treball siguin més sòlids davant de pandèmies com aquesta, de manera que tota la societat en sortirà beneficiada perquè es tractarà d'una societat més ben connectada».
Quan hem de comprar un mòbil nou?
Tots aquests avenços de què podrem gaudir algun dia requeriran terminals mòbils nous. Però, tot i que ja hi ha models al mercat que poden fer servir la 5G, els experts adverteixen que encara no tenim necessitat de canviar-nos el terminal. La raó és que, com explica Carles Garrigues, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, si avui compréssim un mòbil 5G, no n'aprofitaríem tots els avantatges. «En aquests moments, la infraestructura desplegada és la 5G NSA (non stand-alone), però l'any que ve és possible que ja tinguem algunes ofertes comercials de cobertura 5G SA (stand-alone)», afirma. A més, assenyala que la diferència és que l'estàndard NSA implica que s'aprofita la infraestructura 4G actual, de manera que el nucli de la xarxa es manté i només evoluciona la part de la interfície de ràdio, que passa a ser 5G NR (new radio), mentre que en l'estàndard SA tota la infraestructura és de nova generació, tant la part de la interfície de ràdio (new radio, NR) com la part del nucli de la xarxa (next generation core network, NGCN), que augmentarà la velocitat de baixada (més de 10 Gbps, teòricament), fet que implica menys latència (fins a 1 ms) i augmenta la velocitat de pujada.
No obstant això, encara falta temps perquè a l'Estat espanyol puguem començar a utilitzar massivament la 5G. Tot i que alguns operadors ja diuen que tenen alguna infraestructura desplegada que fa servir les bandes de la 5G —i, per tant, si comprem un mòbil que les pugui emprar i som en una ciutat on hi hagi aquesta infraestructura, ens connectarem a la xarxa amb una velocitat més gran—, és per al final del 2022 o el començament del 2023 quan s'espera que en els llocs més poblats es comenci a fer servir de manera majoritària. En qualsevol cas, serà una implantació progressiva, «a deu anys vista. D'aquí a una dècada, segurament la 5G ja s'haurà implantat a tot arreu, tot i que llavors ja parlarem de la 6G o la 7G», afirma el professor Vilajosana.
La lletra petita de la 5G
Tot i que, segons els experts, el pas de la 4G a la 5G no és un canvi tan radical com el que vam experimentar amb el canvi de la 2G a la 3G —en què pràcticament vam passar de poder enviar només SMS a poder veure vídeos amb el mòbil—, l'actualització d'infraestructures que implica la 5G és un avenç important. Però tindrà cap efecte negatiu, aquest canvi?
Una de les advertències que fa Xavier Vilajosana és la relacionada amb la privacitat, a la qual renunciem cada vegada més, en molts casos sense ser-ne conscients. «Es pressiona perquè tot estigui connectat a la xarxa i qui gestiona aquesta informació té moltíssima informació de la població», assenyala el professor de la UOC. «Hem de ser molt conscients de la tecnologia que fem servir i, quan en un futur comprem un cotxe i ens diguin que està connectat, hauríem de demanar si aquesta connexió es pot desactivar, perquè és possible que no vulguem que, a canvi que ens diguin que hi ha un semàfor en vermell a 100 metres, sàpiguen on anem. Penso que cal una regulació més estricta», afirma.
Un altre aspecte que cal tenir en compte amb l'arribada de la 5G és el del cost de la tarifa de dades. Carles Garrigues, membre del grup de recerca K-ryptography and Information Security for Open Networks (KISON) de la UOC, explica que amb velocitats de més de 2 Gbps podem baixar grans volums de dades en un temps rècord, però això implica que la nostra tarifa de dades s'esgoti en molt poc temps. «Si realment volem treure profit de la connectivitat 5G, haurem de pensar en tarifes de dades il·limitades que, sense cap mena de dubte, tindran un cost més elevat», adverteix.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció