La UOC contribueix a l'adaptació de més de 9.000 professors a una docència en remot durant la pandèmia

La COVID-19 va tancar institucions d'educació de tot el món a mig curs, però les activitats acadèmiques havien de continuar. Professorat de tots els continents es va veure forçat a seguir el curs de manera no presencial, tot i que en la majoria de casos no tenia ni les eines ni els coneixements per fer-ho. Davant aquesta situació excepcional, la UOC es va proposar col·laborar amb tots ells i compartir el coneixement del seu equip docent i l'experiència dels seus 25 anys d'aprenentatge en línia. Naixia així, a l'abril, el cicle Docència no presencial d'emergència, adreçat a professorat hispanoparlant que buscava adaptar-se a un ensenyament en remot. I la iniciativa va ser rebuda amb els braços oberts: prop de 10.000 persones de 47 països es van apuntar a la proposta formativa.

«Qualsevol canvi de metodologia docent requereix planificació i temps. I tots dos aspectes han brillat per la seva absència durant aquesta crisi originada per la COVID-19. Els equips docents i l'estudiantat d'arreu del món s'han hagut d'adaptar sobre la marxa el millor que han pogut a una docència en remot», apunta la vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, Pastora Martínez Samper. Davant aquesta situació d'emergència, «els que tenim el coneixement pedagògic, tecnològic i organitzatiu per a una docència en línia de qualitat tenim l'obligació de compartir-lo amb els nostres col·legues», afegeix. I tot aquest bagatge de coneixement el té una universitat com la UOC, nascuda a la xarxa fa 25 anys, convertida avui dia en un «node de coneixement obert», assenyala Martínez Samper.

Per cobrir aquest buit, el 6 d'abril, coincidint amb el 25è. aniversari de l'aprovació per unanimitat de la llei de reconeixement de la UOC, la Universitat va engegar Docència no presencial d'emergència, un cicle de sessions formatives, en format seminari web (webinar), obertes i gratuïtes, per a professorat universitari, d'educació secundària i de formació professional. La iniciativa volia «facilitar la transició d'una docència presencial a una educació en remot per al professorat hispanoparlant d'aquests cicles formatius, de qualsevol sistema educatiu, al més breument possible, i de manera àgil i interactiva», explica el vicerector de Docència i Aprenentatge de la UOC, Carles Sigalés.

Per la seva banda, el rector de la UOC, Josep A. Planell, exposa que «compartim el nostre saber fer (know-how) en aprenentatge en línia (e-learning) perquè forma part del nostre compromís i perquè aquesta crisi ens obliga a intercanviar el coneixement que tenim per acompanyar i assessorar els qui ho necessitin».

Aquest cicle és conseqüència de les iniciatives que la UOC ha engegat des de l'any 2016 en el marc de la seva cooperació universitària al desenvolupament (CUD), i que es veu completada amb la que Martínez Samper considera «la primera iniciativa d'ajuda d'emergència de la Universitat».

Les xifres demostren el gran èxit d'acollida d'aquesta iniciativa: més de 34.000 espectadors de més de 70 països van seguir en directe les ponències, i prop de 10.000 es van inscriure als seminaris web del cicle. La meitat dels participants provenien d'Espanya, seguits de països de l'altra banda de l'Atlàntic, com Colòmbia, l'Equador, Mèxic, el Perú, l'Argentina, Xile i Veneçuela. A més, el 40 % era professorat universitari i el 20 % de secundària.

La valoració que han fet els participants del cicle ha estat molt positiva, i n'han destacat l'acompanyament que els ha brindat la UOC, i també la possibilitat d'interactuar amb el professorat de la Universitat, i la qualitat i generositat de la proposta. A més, prop del 90 % dels participants va considerar pertinent la temàtica del seminari web i un 33 % va participar en més d'un.

Els dos seminaris web amb més persones inscrites van ser «Diseño de cursos online», impartit per la directora del màster universitari d'Educació i TIC, Lourdes Guàrdia, i «Claves para una evaluación online sencilla y efectiva», de la directora del màster universitari d'Avaluació i Gestió de la Qualitat en l'Educació Superior, Nati Cabrera, i de la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació Maite Fernández. En total, el cicle va constar de 24 seminaris web i dos MOOC.

El cicle Docència no presencial d'emergència de la UOC se suma a altres iniciatives engegades des de l'inici de la pandèmia. Cal destacar el portal Conectad@s: la universidad en casa, impulsat pel Ministeri d'Universitats, coordinat per la CRUE, dissenyat per la UNED i la UOC, i mantingut juntament amb les aportacions de la resta d'universitats espanyoles.