Com han de ser els espais i els entorns virtuals amb la tornada a les escoles?

Amb el desconfinament, els centres de treball, els comerços, els llocs de lleure i fins i tot les platges s'estan adaptant per complir amb les mesures de prevenció i evitar el contagi pel coronavirus SARS-CoV-2. Això també inclou els centres educatius, quelcom que han analitzat investigadors de l'Smart Classroom Project de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que han dissenyat un decàleg pedagògic que respecta les mesures d'higiene i el distanciament físic.

«Està pensat per iniciar una reflexió sobre com entenem l'espai d'aprenentatge dels centres educatius en qualsevol nivell, des d'infantil fins a la universitat, i com l'adaptarem en aquesta situació excepcional —i esperem que transitòria—», explica Guillermo Bautista, membre del projecte i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Entre les mesures, els investigadors proposen educar els estudiants per utilitzar l'espai, és a dir, explicar-los la importància de mantenir les distàncies i les normes d'higiene però sense perdre els hàbits de relació i contacte interpersonal (per exemple, saludant-se amb els colzes).

Més espais i contacte visual

En aquesta línia, els autors plantegen alleugerir l'espai eliminant mobiliari i utilitzant espais que abans no es destinaven a llocs d'aprenentatge (passadissos, sales de tutoria, porxos o patis). A l'hora d'organitzar la disposició de les taules, és preferible que sigui de forma circular o semicircular en grups petits o grans, per afavorir el contacte visual entre tot l'alumnat i també amb el professorat, tenint en compte l'ús de mascaretes a partir d'una edat determinada.

«La mascareta provoca perdre una part important de la comunicació interpersonal, de l'expressió i la comunicació no verbal, per això és important fer servir les mans per gesticular i fomentar l'expressió de sentiments i emocions amb el llenguatge verbal», descriu Bautista. En aquest sentit, els investigadors proposen potenciar al màxim la connexió visual, deixant les portes obertes i eliminant les barreres físiques.

Dins de l'aula, el decàleg planteja que es potenciï el treball autònom dels estudiants, fomentant les preguntes i la reflexió, sempre mantenint les distàncies. Els docents poden dividir la classe en diferents grups i resoldre dubtes amb cada un d'ells de manera independent.

Per evitar aglomeracions, els horaris s'haurien de flexibilitzar, tant l'entrada com la sortida, i també els moments de descans. «Des dels més petits fins als més grans, la clau és, a poc a poc, anar creant una cultura d'ús de l'espai que sigui adequada a les necessitats actuals», subratlla l'investigador. En aquest nou escenari resulta imprescindible potenciar la comoditat i el moviment controlat de l'alumnat.

Ensenyament presencial i en línia

Pel que fa a les eines educatives, en el decàleg es proposa potenciar dispositius tecnològics com tauletes o escriptoris portàtils, que permeten a l'estudiant fer les seves tasques des de qualsevol lloc. Els autors del decàleg aposten per un aprenentatge combinat, amb ensenyament presencial i en línia, incorporant l'ús de les tecnologies digitals com una pràctica educativa quotidiana.

«L'ideal és equilibrar molt bé la feina que es fa en línia per no sobrecarregar ni el professorat ni l'alumnat, i també que els moments presencials potenciïn la comunicació i el diàleg, així com tot allò que és més difícil fer de manera autònoma a casa», assenyala Bautista.

Això implica que els nens i nenes tinguin accés digital tant a les aules com a casa seva, cosa que no sempre és possible. «Se n'ha d'ocupar l'Administració, perquè encara que el professorat i els centres estiguin preparats per això, aquestes propostes no serviran de res si els estudiants no tenen accés a aquests dispositius», recalca el docent.

Els investigadors de Smart Classroom Project també aposten per aprofitar aquesta nova situació per fomentar l'autoregulació dels estudiants, és a dir, que els docents ajudin, moderin i supervisin, però que siguin els alumnes els qui aprenguin de manera autònoma i desenvolupin la competència d'autoregular-se. Això vol dir que es responsabilitzin d'una bona part del procés educatiu.

Un nou aprenentatge, més enllà de la pandèmia

Encara que les mesures sorgeixin en el context de la pandèmia actual, els autors proposen que serveixin també per a quan acabi la crisi sanitària. «Aquesta necessitat de repensar l'espai pot ser una bona oportunitat per repensar com es planteja per a l'aprenentatge, de manera que aquesta reflexió serveixi no solament per donar resposta al moment d'emergència actual», destaca Bautista.

Smart Classroom Project és un dels finalistes de l'SpinUOC 2020, programa anual d'emprenedoria impulsat per la plataforma Hubbik de la UOC, que celebrarà la seva final el pròxim 1 d'octubre. Juntament amb Guillermo Bautista, formen part de l'equip del projecte Anna Escofet i Marta López, professores de la Universitat de Barcelona, i María Casanovas, professora i assessora tècnica en ensenyament i disseny d'espais d'aprenentatge. 

^{UOC R&I} 

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.}