La crisi de la COVID-19 deixa el sector aeri amb turbulències fins al 2024

La pandèmia del coronavirus ha buidat de cop els aeroports —fins fa poc atapeïts— i ha deixat enlaire els plans de negoci de tot el sector aeri i a terra i buides la gran majoria de les aeronaus. Segons explica el professor i investigador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Pere Suau Sánchez, poden passar anys fins que es tornin a veure aeroports com el Prat amb unes anades i vingudes de viatgers semblants a les que hi havia fins fa tot just pocs mesos. Controls sanitaris als aeroports, menys freqüències de vols, distàncies més curtes, marques que desapareixen i altres que agafen volada... Aquestes són algunes de les conclusions que analitza l'investigador de la UOC en l'estudi «An early assessment of the impact of COVID-19 on air transport: Just another crisis or the end of aviation as we know it?», publicat al Journal of Transport Geography, i en el qual hi han col·laborat la Universitat d'Edimburg i la Universitat de Cranfield.

Tot i que la desescalada ja arriba a un ventall ampli de sectors de l'economia, l'aeri és una excepció. Aquest estiu no es repetiran les imatges de maletes plenes rodant pels aeroports a la recerca de vacances. La COVID-19 deixarà la indústria de l'aire amb turbulències durant uns quants anys i «el sector no preveu que es recuperin els nivells de trànsit de l'any 2019 fins al 2023 o el 2024», explica Suau Sánchez. La pandèmia actual ha provocat una crisi sense precedents en el sector aeri. Abans del coronavirus, un dels sotracs més importants que va haver d'afrontar el sector aeri per raons sanitàries va ser la crisi de la SARS, el 2003, que va fer caure el 35 % dels passatgers a l'Àsia i al Pacífic. Al principi de la crisi de la COVID-19, la caiguda d'ingressos va ser del 98 %.  

El virus ha buidat els aeroports i les ofertes a preu de saldo poden ser una de les estratègies que poden fer servir les línies aèries per tornar-los a omplir. «Històricament, després de les crisis, les companyies aèries han intentat estimular la demanda amb preus més baixos. Ara per ara, sembla que també podria ser així, tot i que hi podria haver costos addicionals relacionats amb la seguretat sanitària als aeroports», afirma l'investigador de la UOC. Les companyies hauran d'ajustar les seves estructures per tal de viure durant els pròxims anys amb uns volums de passatgers molt inferiors als que hi havia abans de la crisi, tot i que això no es traduirà en un encariment dels bitllets per al consumidor. «En rutes concretes que passin a tenir menys competidors durant la recuperació, també podria ser que els preus s'apugessin, però globalment es creu que els preus es mantindran o s'abaixaran lleugerament», explica Suau Sánchez.

No tots els models de línia aèria ni tots els mercats patiran de la mateixa manera els efectes d'aquesta crisi, segons setze executius de diferents línies aèries especialitzades en diferents models i mercats entrevistats per l'investigador de la UOC. Les línies aèries hauran d'adaptar els models de negoci a uns ritmes i unes freqüències de viatge més baixos, i les firmes especialitzades en el baix cost es recuperaran més ràpidament que les que ofereixen un ventall més ampli de serveis.  

Com en tota crisi, alguns dels noms que fins fa poc apareixien en el panell d'arribades i sortides dels aeroports ja no hi seran. Algunes de les que han aturat l'activitat són, per exemple, Flybe (Regne Unit), Air Italy (Itàlia) i Virgin Australia (Austràlia). De la mateixa manera, però, en sorgiran d'altres. Les que estan especialitzades en els recorreguts regionals poden ser algunes de les companyies que recuperin més ràpidament l'activitat. En aquest sentit, les ajudes públiques que disposin els estats marcaran part de la competició per tal de recuperar el mercat. «Una de les preocupacions més grans del sector en relació amb les ajudes és la distorsió del mercat del transport aeri, ja que les companyies no competirien en igualtat de condicions», alerta Suau Sánchez. Estats com Alemanya, França, Itàlia o Noruega ja han sortit al rescat de les seves línies aèries principals. Aquests rescats poden ajudar les companyies a oferir preus més baixos i que puguin recuperar quota de mercat, tot i que poden implicar un cost a llarg termini una vegada s'hagin de tornar, segons considera l'investigador de la UOC.

Nous hàbits de vol en la «nova normalitat»?

La pandèmia ha provocat el sorgiment d'hàbits nous entre els ciutadans i alguns acabaran afectant el sector aeri. Les videotrucades o el teletreball s'han convertit en habituals en el dia a dia de moltes persones i amenacen de deixar buits alguns seients de les aeronaus. L'estudi elaborat per Pere Suau Sánchez assenyala que part dels viatges de negocis, que eren habituals a les empreses abans de la pandèmia, es deixaran de fer. La normalització de les noves tecnologies com a eines de treball provocarà que part dels viatges de negocis que es feien es deixin de fer, sobretot en els casos en què ja hi havia confiança entre les parts i moltes vegades la presència era més aviat una herència que no pas una cortesia.

No obstant això, els executius del sector entrevistats per Suau Sánchez reconeixen que una videotrucada difícilment podrà substituir la confiança que genera una encaixada de mans per primer cop, de manera que es continuaran fent viatges per fer contactes nous o tancar negocis importants. Això dona esperança a les línies aèries més tradicionals i amb un ventall ampli de serveis, atès que aquest tipus de viatgers són una de les seves fonts d'ingressos principals. Els entrevistats coincideixen que, a curt termini, els viatgers per negocis seran els primers a tornar a volar. No obstant això, no ho faran tots, ja que els viatges habituals de fires i congressos trigaran més a reactivar-se, atesa la cancel·lació d'aquesta mena d'esdeveniments per motius sanitaris. En aquest sentit, un hàbit nou que hauran d'interioritzar els passatgers seran les mesures de seguretat per evitar que el virus es propagui un altre cop. Al costat dels detectors de metalls i de la resta d'eines de seguretat, els viatgers s'hauran de familiaritzar amb els controls sanitaris.

Els viatgers buscaran altres mitjans de transport?

La reactivació del turisme a l'Estat espanyol s'està plantejant des d'una òptica nacional i apostant per les distàncies curtes. No és l'únic país que ho està fent així: Alemanya i França també insten els ciutadans que busquin un lloc pròxim per passar les vacances a fi de limitar els grans moviments de població. Aquestes mesures —i d'altres— no implicaran, segons Suau Sánchez, una amenaça per a l'hegemonia de l'avió com a mitjà de transport del futur per a desplaçaments llargs. «Tot i que els vols de llarga distància seran els últims a tornar per la diversitat de situacions en què es troben els diferents països, i encara que hi hagi una certa preocupació dins el sector per l'impacte de les tecnologies de videoconferència i de teletreball, els experts consideren que a llarg termini es tornarà a nivells semblants de vols de llarga distància», assenyala Suau Sánchez.

Algunes alternatives, com les línies de tren d'alta velocitat o els vehicles privats, poden revifar a curt termini, però segons Suau Sánchez, no representen una amenaça per al mercat aeri. «Cal tenir en compte que, mentre que en alguns mercats de radi curt sí que hi ha la possibilitat de substituir el mode aeri pel ferroviari d'alta velocitat, a escala global no hi ha cap mitjà de transport que pugui substituir l'aeri», conclou l'investigador de la UOC. 

^{Article de referència:}

^{Suau, P.; Voltes A.; Cugueró N. An early assessment of the impact of COVID-19 on air transport: Just another crisis or the end of aviation as we know it?. Journal of Transport Geography, 2020, Volum 86. Doi: https://doi.org/10.1016/j.jtrangeo.2020.102749.}

^{UOC R&I} 

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu}