El teletreball en confinament suma dues hores més a la jornada laboral

Des que l'estat d'alarma va imposar el teletreball a les empreses en què va ser possible, milions d'espanyols s'han hagut d'adaptar a una forma i un temps de treball que en molts casos els desborden. Tant és així que, si depengués d'ells, quan acabés el confinament la majoria de treballadors no tornaria al teletreball, segons la IV Enquesta Funcas sobre el coronavirus: a tan sols 3,4 treballadors de cada 10 els agradaria seguir teletreballant.

Una de les raons que treballar des de casa no entusiasmi la majoria és que les jornades són més llargues. Segons una anàlisi de NordVPN recollida a Forbes, amb el teletreball treballem com a mínim dues hores més que quan anàvem a l'oficina. I la falta de preparació per a aquesta opció de treball pot estar darrere d'aquestes jornades tan llargues. «Passar d'un teletreball pràcticament inexistent com era el cas de l'Estat espanyol a un teletreball a temps complet és una cosa que, en circumstàncies normals, s'hauria planificat acuradament, tant des del punt de vista tecnològic com adaptant les maneres d'organitzar i dirigir el treball», explica Eva Rimbau, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

No obstant això, l'emergència per la pandèmia ha impedit qualsevol tipus de planificació, per la qual cosa hem començat a teletreballar sense cap preparació. Això ha comportat alguns errors que es paguen amb temps extra. Com explica Mar Sabadell, també professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, les competències digitals corporatives es van construint a mesura que teletreballem, «cosa que implica ineficiències, canvis, aprenentatges... D'altra banda, estem aclaparats per un excés d'informació digital», assegura. Es refereix al fet que, amb la digitalització, hi ha tasques breus que, malgrat ser-ho, demanen digerir abans molta informació, cosa que ens porta a «passar un temps significatiu organitzant la informació que rebem i triant la que és útil per a la nostra feina», adverteix. Un altre problema és que en el context digital les demandes poden arribar a ser constants, «i a més les rebem de manera transversal, de diferents àmbits de l'organització, no en una cadena vertical. Hem d'aprendre a planificar, millorar l'organització del temps de treball digital i marcar prioritats», apunta Sabadell, que també és membre del grup de recerca DigiBiz de la UOC.

La difícil desconnexió digital

Precisament una de les causes principals que els treballadors estiguin desbordats és que, davant de la demanda per part de l'empresa i l'autoexigència que ens imposem pressionats per la situació econòmica, la desconnexió esdevé gairebé impossible. Segons un estudi publicat a GlobalWebIndex, la vida laboral s'introdueix irremeiablement en la vida familiar: el 74% dels qui teletreballen revisa el correu fora de l'horari laboral, davant el 59% dels qui no treballen des de casa. De fet, l'anàlisi de NordVPN indica que des del confinament comencem abans la jornada i, malgrat això, no deixem de treballar abans. Les dades de Surfshark —un altre proveïdor de VPN— recollides a Bloomberg mostren fins i tot pics d'activitat entre les dotze i les tres de la matinada que no eren freqüents abans del començament de la pandèmia.

«El problema és que encara no hi ha una cultura del teletreball veritable que ens porti a separar l'espai de la llar destinat a la feina de la resta de les nostres tasques o feines quotidianes», assenyala Pere Vidal, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. No obstant això, existeix el dret a la desconnexió digital. L'expert en dret laboral recorda que ho estableix l'article 88.1 de la Llei orgànica de protecció de dades.

«L'article diu que els treballadors tindran dret a la desconnexió digital amb la finalitat de garantir, fora del temps de treball legal o convencionalment establert, el respecte del seu temps de descans, permisos i vacances, així com de la seva intimitat personal i familiar», afirma. I afegeix que aquest mateix dret apareix de nou en un altre article, el 20 bis de l'Estatut dels treballadors. «Per tant, no es pot sancionar els treballadors que no consulten el correu o el telèfon particular fora de la jornada laboral», afirma. Malgrat això, segons Mar Sabadell, la pressió juga en contra del treballador. «El context -el confinament-, la por de perdre la feina -estendre horaris per mostrar el nostre compromís- i una cultura de la presencialitat -assegurar-se que els treballadors estan connectats- pot ser que no hi ajudin», adverteix la professora de la UOC.

Bretxa de gènere

Una altra de les raons que augmentin els nivells d'estrès dels teletreballadors és que la conciliació s'ha convertit en una fantasia encara més difícil d'aconseguir que abans de l'estat d'alarma. Mantenir l'escola i la feina en un mateix espai, i tenir temps, a més, per atendre les persones grans dependents si també conviuen amb la família mentre s'entreté els nens és gairebé impossible.

De nou, les dones paguen el preu més alt. Encara que segons l'enquesta de Funcas tant les mares com els pares amb menors a la llar tenen cura dels fills i els entretenen, elles els dediquen més temps: les mares afirmen dedicar a aquesta activitat 4,3 hores diàries, i superen en més d'una hora el temps mitjà que hi dediquen els pares (3,1 hores). La mateixa conclusió va obtenir l'estudi preliminar de l'associació Nada es Gratis, que va concloure que les dones assumeixen més pes en les tasques de casa durant el confinament, també en famílies en què el pare i la mare segueixen treballant.

Per a Eva Rimbau, que també és investigadora del grup de recerca DigiBiz de la UOC, és molt complicat treballar bé en aquestes circumstàncies. «No obstant això, les empreses poden com a mínim no augmentar l'estrès de la situació amb algunes accions relativament senzilles», afirma. Entre aquestes accions, esmenta mostrar empatia amb les situacions personals —per exemple, normalitzar que apareguin infants o mascotes durant les reunions o que algú hagi de deixar momentàniament una reunió per atendre el seu nadó—, i l'exemple personal de les persones en llocs directius és fonamental en aquest aspecte; facilitar que cada persona estableixi els seus propis horaris entenent-los de manera flexible, i facilitar la creació de comunitats, canals o grups de xat en què la gent comparteixi idees, suggeriments i experiències per fer-se la vida més fàcil. 

Com podem saber si teletreballem malament

La imatge creada en la societat actual de la manera improvisada de treballar des de casa arran del confinament és una de les preocupacions dels experts en treball flexible. «El teletreball té efectes positius que socialment no es poden menysprear. Però hem de saber els desajustos que de manera individual o col·lectiva s'han produït», assenyala Mar Sabadell. Per això adverteixen que és clau entendre que «aquest "teletreball de pandèmia" que hem adoptat no és una forma correcta de teletreball», com indica Eva Rimbau. La majoria cometem alguns errors que són un bon indicatiu que no teletreballem adequadament. Aquests són els principals:

- Estar sempre disponible. Es genera la idea que el teletreball implica estar sempre disponible i connectat, cosa que resulta «estressant, improductiu i va en contra del dret a la desconnexió digital», recorda la professora Rimbau. «S'ha d'entendre que el teletreball en realitat consisteix a deixar que la gent s'organitzi el temps com li convingui més perquè pugui lliurar els resultats acordats en un termini concret», explica la professora, i afegeix que les persones amb càrrec directiu s'han d'oblidar d'intentar saber què fan en tot moment els seus col·laboradors i han d'aprendre a donar-los autonomia dins d'unes referències clares.

- Seguir horaris extensos. Encara que tots els experts consultats afirmen que en el teletreball l'horari no és el més rellevant, també apunten que, si ens trobem treballant a tota hora, sense descansos i durant el cap de setmana i tot, «alguna cosa fem malament. La referència és treballar un nombre d'hores que ens permeti descansar i fer altres activitats més enllà de la feina (vida social i familiar, lleure, exercici, etc.)», afirma Eva Rimbau.

- No tenir descansos. Tampoc no és recomanable treballar sense parar, fins i tot encara que parlem d'una jornada raonable. L'ideal és fer descansos breus al llarg del dia (cinc minuts cada mitja hora, quinze minuts cada dues hores, una pausa més llarga per menjar...) i moure's per fer estiraments que evitin els problemes musculoesquelètics associats al treball sedentari.