L'ús de xarxes socials i blogs és eficaç per a l'actualització professional del professorat

La crisi del coronavirus ha obligat molts països a tancar les escoles. Tot i que el sistema educatiu a Espanya no està pensat per a la docència no presencial, molts professors i professores s’han adaptat en temps rècord a la situació de confinament per continuar fent classe a distància. De fet, un estudi previ a la pandèmia confirma que el professorat de primària està involucrat amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i sent que té el suport del centre educatiu en relació amb aquestes pràctiques digitals. És una de les conclusions d'una recerca publicada en la revista científica Comunicar i dirigida per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en la qual els investigadors van entrevistar docents de primària que són referents d'aquestes pràctiques a Catalunya.

«Les TIC amplien i expandeixen les possibilitats d'aprenentatge dels docents i dels estudiants», explica Teresa Romeu, investigadora del grup d'Educació i TIC (Edul@b), professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i autora principal de l'estudi.

A partir d'una mostra inicial de vint-i-quatre candidats, es van seleccionar nou docents capdavanters en la creació i l'aplicació d'innovacions pedagògiques i que influeixen de manera habitual en altres docents. «És professorat que demostra una apropiació continuada de la tecnologia pel que fa tant a la docència a classe com al desenvolupament professional», assenyala Romeu.

Els nou seleccionats fan classe en centres públics i concertats. D'aquests nou, tres exerceixen la docència des de fa menys de deu anys, tres des de fa entre deu i vint anys i tres des de fa més de vint anys. A més de les entrevistes personals, els investigadors van analitzar materials i altres productes de les activitats docents.

L'estudi explora les ecologies d'aprenentatge d'aquests docents, és a dir, els elements, amb base tecnològica o sense, que utilitzen per a formar-se. Aquí s'inclouen cursos presencials, participació en xarxes socials, lectura de llibres, visionament de xerrades TED o participació en una comunitat de pràctiques.

«Prendre consciència dels elements que configuren les nostres ecologies d'aprenentatge pot ser una estratègia molt útil per a l'actualització i el desenvolupament professional docent», sosté la investigadora.

Formació dins i fora del centre educatiu

Els docents seleccionats són actius a les xarxes socials, estan interessats en la innovació i fan servir les TIC a l'aula, bé com a suport, bé per a preparar materials docents amb recursos d'internet.

La recerca revela que, pel que fa a la seva formació, molts docents opten per un ensenyament formal, presencial o en línia, ofert majoritàriament per universitats. No obstant això, també hi ha docents que mostren preferència per canals informals i més pràctics.

En relació amb les activitats presencials, són comuns l'assistència a actes i conferències d'un sol dia i els contactes informals amb companys i estudiants en pràctiques a les escoles, la qual cosa, segons els autors, és un canal important d'actualització professional. A més, aquests docents prefereixen fer activitats presencials en el seu centre, tant formals com informals.

«La formació es mesura en un sentit ampli, la qual cosa comporta pràctiques col·laboratives, tutories grupals, pràctiques col·legiades, formació informal... Per això, la formació del professorat, trencant motlles més enllà de la formació institucionalitzada, té lloc dins i fora de centre», destaca Romeu.

Quant a l'activitat en línia, els contactes amb altres usuaris se centren a buscar informació i comparar idees, establint relacions personals i professionals. L'ús de xarxes socials és important, tant de manera activa (participació) com passiva (consulta), com també ho són les visites a blogs de referència.

Twitter és la xarxa social més utilitzada i, entre altres motius, els docents la fan servir per a mantenir-se al dia amb informació de companys i referents, buscar informació, seguir col·legues, compartir recursos i reflexions personals, demanar informació i, en general, per a actualitzar-se amb cursos presencials o en línia.

Una activitat en línia intensa

Els docents entrevistats despleguen una  activitat intensa en línia i fan servir molt poc els mitjans físics i impresos. Els blogs d'educadors influents són els recursos més consultats, i hi accedeixen mitjançant Twitter o subscripcions via RSS.

Alguns també són bloguers, amb un blog personal, d'un grup o del centre. Publiquen i comparteixen recursos que reforcen la pràctica educativa amb una periodicitat setmanal o quinzenal.

Pel que fa als recursos utilitzats, a més dels blogs educatius, també fan servir pàgines web institucionals, recursos educatius i dades obertes. Per a dur a terme tota aquesta activitat fan servir telèfons intel·ligents, tauletes i ordinadors.

«El coneixement es troba a la xarxa i el professorat ha de ser el que acompanyi l'estudiant al llarg del procés d'aprenentatge», apunta la investigadora. «La tecnologia per ella mateixa no guia, i per això el paper que adopta el docent és clau, no solament dins de l'aula, sinó també fora», afegeix.

Els investigadors d'Edul@b fa alguns anys que analitzen les ecologies d'aprenentatge en diferents contextos: mestres de primària, docents de secundària, docents universitaris i, el més recent, el perfil dels comunicadors influents digitals. El pas següent de la recerca els portarà a l'ensenyament secundari i la seva relació amb les TIC.

El seu objectiu és conèixer com s'actualitza el professorat per a poder fer propostes, recomanacions i estratègies que millorin la formació tant virtual com presencial amb el suport del potencial de les TIC.

^{Article de referència}

^{Romeu-Fontanillas, T.; Guitert-Catasús, M.; Raffaghelli, J. E.; Sangrà, A. (2020). «Ecologías de aprendizaje para usar las TIC inspirándose en docentes referentes». Comunicar. DOI: 10.3916/C62-2020-03.}

^{Sobre UOC R&I}

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Per a més informació: research.uoc.edu.}