Com poden combatre el confinament les persones grans que viuen soles?

A Espanya hi ha més de dos milions de persones majors de 65 anys que viuen soles. D’aquestes, més de 850.000 tenen 80 o més anys. El confinament pel coronavirus pot provocar ansietat i depressió a la població en general, però de manera més significativa a gent gran en llars unipersonals. «La disminució significativa de les activitats i rutines quotidianes, una baixa estimulació sensorial i una disminució del contacte social poden alterar el seu estat anímic», explica la professora de psicologia de la UOC Alba Pérez. 

Els experts alerten que la situació excepcional per la COVID-19 accentua l’aïllament social d’aquest col·lectiu. La soledat presenta riscos propis per a la salut. «Si la persona que viu sola acostumava a sortir i a tenir contacte social, l’aïllament pot influir negativament en el seu estat d’ànim, afavorint certs estats depressius», assenyala l’experta en psicologia i envelliment de la UOC Montserrat Lacalle. «No s’ha d’oblidar –afegeix– que ser població de risc els pot portar a tenir una percepció més negativa de la situació, amb un augment de la sensació de vulnerabilitat i por». 

Per a gestionar l’aïllament i reduir l’angoixa, Lacalle recomana a la gent gran pensar que és una situació puntual que, malgrat la seva importància, passarà. Es tracta de procurar mantenir la paciència i veure que és un fet temporal. «S’ha de posar el pensament en el demà. Sovint, quan la realitat del moment no és agradable, pensar en el que trobarem quan acabi ens pot ajudar», assenyala. 

Mantenir la comunicació amb familiars i amics també es clau. «Han d’evitar tancar-se en ells mateixos i procurar un contacte regular amb amics i familiars ja sigui per telèfon o per videoconferència», remarca Pérez. Hi ha una part important de la població gran, gairebé el 50% dels més grans de 65 anys, que ja es connecta a internet des de casa seva i en la majoria dels casos ho fan a través del mòbil. Un col·lectiu en què WhatsApp s’ha convertit en l’aplicació preferida i que, per tant, en situacions excepcionals com aquesta, és aconsellable que accentuï l’ús d’aquesta eina com a canal de sociabilització. 

Per als que naveguen per internet, és un bon moment per a entrar en contacte amb comunitats virtuals per a compartir interessos: llibres, cinema, cuina, fotografia, etc. I també és una oportunitat per a aprendre a fer coses noves a través de la xarxa, per exemple, apuntar-se a algun curs de pintura o d’escriptura. 

«Un enemic de l’aïllament és la inactivitat», adverteix Lacalle. Per tant, també és clau planificar les tasques a fer cada dia, encara que moltes puguin ser d’àmbit domèstic. «Malgrat que siguin activitats menors, l’objectiu és evitar la inactivitat, que pot desembocar en un baix estat d’ànim», afegeix. Com també apunta Pérez, s’ha de procurar seguir unes rutines cada dia: respectar l’horari de llevar-se, d’anar a dormir, dels àpats, entre altres. 

Les tasques domèstiques, més enllà d’ajudar a mantenir la ment ocupada, també són una forma d’exercici físic: fan que les persones es moguin per casa i que circuli la sang. Per a contribuir a mantenir una salut general, Lacalle recomana, a més, passejar diàriament, en la mesura del que sigui possible, pels diferents espais de la casa.

I sobretot, cal evitar l’exposició excessiva a informació sobre el coronavirus. «Està bé mantenir-se informat, però cal triar mitjans de comunicació contrastats i reservar uns moments concrets per a fer-ho. És necessari saber desconnectar de les notícies», conclou Pérez.