Calen més recursos i competències en gènere perquè les mesures d'igualtat a la ciència siguin efectives

La meitat de les investigadores espanyoles considera que ser dona dificulta la seva carrera. A més, el 70% de les científiques pensa que les investigadores no ocupen prou llocs de lideratge a l'Estat espanyol segons l'informe Igualtat de gènere en recerca científica, elaborat per la Societat de Científics Espanyols al Regne Unit amb la col·laboració de la Fundació Cotec. Per a pal·liar aquests desequilibris, empreses i institucions implanten mesures d'igualtat de gènere en R+D a tot Europa, però els resultats d'aquestes iniciatives no solen ser avaluats des del punt de vista científic.

Una recerca en què participen la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat d'Aarhus (Dinamarca) i que dirigeix l'organització de recerca alemanya Fraunhofer ha analitzat dinou intervencions d'aquest tipus en sis països europeus (entre els quals hi ha l'Estat espanyol) i ha conclòs que calen més recursos i que els treballadors i treballadores han de tenir competències de gènere perquè aquestes mesures d'igualtat siguin efectives.

«Una de les àrees principals perquè les institucions millorin és el nivell de competència en gènere en tota la institució, que va des dels treballadors sense càrrecs de responsabilitat, passant per la gerència mitjana, fins als llocs directius que prenen les decisions», explica Rachel Palmén, membre del grup de recerca Gènere i TICde l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC i autora principal de la recerca.

L'estudi, que s'ha publicat en la revista Evaluation and Program Planning, analitza diferents iniciatives d'igualtat de gènere implantades en sectors com l'ensenyament superior, el sector empresarial i el governamental. Els països triats han estat Àustria, Dinamarca, Alemanya, Hongria, Espanya i Suècia i les intervencions analitzades van ser a escala regional, nacional i institucional.

L'estudi detecta la necessitat d'invertir més recursos en mesures d'igualtat

A cada un dels dinou estudis de cas, les científiques van dur a terme una anàlisi documental i van fer entre quatre i dotze entrevistes amb els responsables de les polítiques de gènere, les persones beneficiàries de les mesures i alguns treballadors i treballadores.

La recerca, que s'emmarca en el projecte EFFORTI, va analitzar la implantació de les mesures d'igualtat de gènere tenint en compte vuit paràmetres: si eren coherents amb els objectius marcats, si havien canviat al llarg del temps, qui assumia les responsabilitats, la seva relació amb els òrgans de presa de decisions, quins procediments fixats hi havia, quins factors n'inhibien la implantació, quins factors la promovien i si les barreres que hi havia es podien superar.

En el cas de l'Estat espanyol, Palmén destaca que la quantitat de recursos dedicats a les mesures d'igualtat de gènere d'R+D era molt menor si es compara amb països com Àustria, Alemanya o els països nòrdics. «En els estudis de cas espanyols veiem una manca constant de recursos per a aquest tipus d'intervencions, encara que les expectatives d'un canvi real continuen essent altes, cosa que genera expectatives poc realistes del que es pot aconseguir realment», assenyala la investigadora.

Malgrat aquesta manca de recursos, l'Estat espanyol presenta un dels marcs legislatius més desenvolupats en matèria d'igualtat de gènere en R+D. «Té una experiència àmplia en el desenvolupament dels plans d'igualtat de gènere i té alguns dels experts més famosos d'Europa en aquesta àrea», afirma Palmén.

Més que igualtat en xifres: reduir els biaixos de gènere

La recerca posa en relleu una idea molt estesa, que la igualtat de gènere es limita al fet que hi hagi el mateix nombre de dones i homes en una empresa o institució. «És molt més que això: també implica pensar en com els processos i els procediments en l'àmbit institucional poden promoure o reduir el biaix de gènere», indica la investigadora.

En el cas concret del sector dedicat a l'R+D, les mesures van un pas més enllà d'aconseguir un canvi institucional i comprenen la inclusió de la dimensió de gènere en la recerca i en la innovació. «Les intervencions d'igualtat de gènere en R+D són complexes i qualsevol avaluació d'aquestes mesures ha de tenir en compte aquesta complexitat», planteja Palmén.

El projecte EFFORTI va ser coordinat per l'Institut Fraunhofer de Recerca de Sistemes i Innovació ISI i altres socis, incloent-hi l'institut Fraunhofer CeRRI, la UOC, Joanneum Research, la Universitat d'Aarhus, l'Associació de Dones Científiques d'Hongria (NaTE) i Intrasoft. El projecte va ser finançat per l'acord de subvenció del programa marc Horitzó 2020 710470.

^{Article de referència}

^{R. Palmén; E. Kalpazidou Schmidt (2019). «Analysing facilitating and hindering factors for implementing gender equality interventions in R&I: Structures and processes». Evaluation and Program Planning (vol. 77, 101726). DOI: https://doi.org/10.1016/j.evalprogplan.2019.101726}

_{UOC R&I} 

_{La recerca i innovació (R&I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 47 grups de recerca s'articulen entorn dels 7 estudis de la UOC i 3 centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).}

_{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.}