Els joves d'entre 14 i 24 anys són el segment de població que llegeix més a l'Estat espanyol, segons el Baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres 2018. I la majoria dels lectors adults consultats (67,3%) considera que la seva afició per la lectura va començar quan tenia 15 anys. Ara bé, la manera com els adolescents descobreixen nous llibres va canviant i els booktubers, per mitjà de les ressenyes que fan de llibres a YouTube, fomenten la lectura entre els joves, segons l'estudi ¿Cómo leemos en la sociedad digital? Lectores, booktubers y prosumidores.
Aquesta influència dels booktubers (també coneguts com bibliotubers) sobre els joves lectors també es mostra en l'enquesta a alumnes d'entre 12 i 17 anys feta per Georgina Bergé en el seu treball de fi de màster d'Edició Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Encara que portada a terme amb una mostra reduïda, un 40% dels joves enquestats afirma saber què és un booktuber. Entre aquest grup de coneixedors del fenomen, un 60% afirma saber el nom d'algun booktuber, mentre que els seguidors d'algun canal són el 40%.
«Una minoria de joves lectors ha descobert la possibilitat de convertir els canals digitals en un altaveu molt potent per a compartir les seves inquietuds i ampliar, gràcies a ells, la dimensió social de la lectura. El llenguatge i les virtuts del mitjà (molt atractives per als joves) sense cap mena de dubte poden contribuir a ampliar la comunitat de joves lectors», opina Jordi Llobet, professor col·laborador del màster d'Edició Digital de la UOC.
Darrere l'èxit dels booktubers hi ha la naturalitat davant la càmera, el llenguatge directe i exempt de tecnicismes o l'entusiasme amb què comuniquen les seves opinions sobre el que llegeixen. A tot això cal afegir-hi «una comprensió dels codis, els llenguatges, els mitjans, les eines i els entorns dels nadius digitals», enumera Nicole Etchevers, professora col·laboradora del màster d’Edició Digital de la UOC i responsable de projectes digitals de Herder Editorial.
«Són joves que parlen a altres joves amb el mateix llenguatge i explotant hàbilment les virtuts digitals» —resumeix Jordi Llobet. «Només tenen un repte: es fan grans.»
Els booktubers estan al servei de les editorials?
Mentre passa això, els booktubers aglutinen entorn dels seus canals comunitats amb una mitjana de 30.000 subscriptors (alguns, com la mexicana Raiza Revelles, superen el milió i mig), cosa que ha cridat l'atenció del sector editorial. De fet, segons dades d'Amazon, després d'una ressenya positiva d'aquests joves a YouTube, les vendes d'un llibre poden augmentar un 20%.
«La proximitat que mostren en les pantalles ha estat valorada per les editorials, que els tenen en compte en esdeveniments, alhora que els envien les darreres novetats editades amb el propòsit que les recomanin al seu canal», recull Georgina Bergé Via en el seu treball de fi de màster ¿Qué leen los jóvenes? Los booktubers como prescriptores de la literatura juvenil.
Així, el fenomen booktuber és per a les editorials el mateix que els anomenats influencers són per a nombroses marques de moda, tecnologia o cosmètica; en tots dos casos, les empreses han trobat en els prescriptors corresponents un gran aparador en què poden visibilitzar els productes. Ara bé, «com més evident sigui aquesta aliança, menor serà la capacitat d'influència dels booktubers» —preveu Jordi Llobet—, «ja que aquesta evidència pot posar en dubte alguns dels valors centrals del seu paper. La imparcialitat, l'autenticitat, la independència o l'esperit crític són virtuts que poden atraure un públic jove, "rebel", i que poden perillar en constatar determinades servituds comercials».
Nicole Etchevers hi coincideix: «Cal anar amb compte en l'ús que es fa d'aquestes aliances per a no disminuir la credibilitat. Les editorials haurien de donar suport i donar veu als joves que tenen alguna cosa real per a aportar als seus llibres, i així mateix, els booktubers haurien de poder discriminar els llibres que destaquen per algun motiu de la resta, independentment del gènere a què corresponguin».
«No serveix de res» —adverteix— «fer un unboxing ['desempaquetatge de productes'] per a mostrar la darrera novetat que ha enviat l'editorial de torn i que no s'aporti cap valor afegit a aquesta presentació que no sigui descriure aquesta novetat de manera succinta pels colors, les pàgines o les cobertes. El complement crític ha de tenir un tret més profund i no s'ha de mantenir simplement en l'exterior o superficial».
Per tant, «igual que en qualsevol altre sector, s'ha de reconèixer i separar la qualitat de la quantitat; no tots els booktubers que passen dels milers (o centenars de milers) de seguidors són necessàriament bons prescriptors. S'ha de donar veu als que ho fan bé, no "al fenomen" en general».
Els booktubers han de ser bons crítics literaris?
Sis de cada deu lectors de catorze anys o més busquen informació o recomanacions sobre noves lectures abans de llegir un llibre, segons el Baròmetre sobre hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya 2018. El 53,3% ho fa per mitjà d'amics i familiars. El segon recurs més fet servir és la prescripció en línia, amb un 31,1% i molt endavant respecte de la font d'informació següent, que són les ressenyes de diaris (10,6%). La prescripció en línia agrupa, al seu torn, diversos canals que van des de les webs i els blogs específics de literatura fins a les opinions publicades en xarxes socials o fòrums i les que fan els booktubers.
Davant d'aquesta varietat d'opcions per a trobar recomanacions literàries, crida l'atenció les crítiques que hi ha entorn dels booktubers.
«Valgui com a exemple el que va passar en la taula rodona del III Congrés del Llibre Electrònic dedicada als autors i booktubers en què participaven Xavi Narro, Uka i Javier Ruescas» —recull l'informe ¿Cómo leemos en la sociedad digital? «En els minuts finals, una assistent va criticar la feina que feien argumentant que les seves recomanacions no seguien criteris filològics i una altra els va preguntar per la responsabilitat ètica com a prescriptors d'un públic en plena formació literària, els adolescents que els seguien.»
«Diria que és un enfocament equivocat» —opina Nicole Etchevers—, «ja que no es pot pretendre que aquests joves desenvolupin un treball filològic de cada obra, sinó que parlin i difonguin des del seu coneixement, perspectiva i experiència, però sobretot amb els seus llenguatges i codis, sobre el que els ha agradat, cridat l'atenció o apassionat. De fet, el criteri filològic tampoc no es demana a molts prescriptors i ressenyadors de paper», considera la professora col·laboradora de la UOC.
Per a Nicole Etchevers, «en resum, no importa quins criteris segueixin, sinó que els seus arguments aportin un valor afegit. La crítica a aquest fenomen ve des de les generacions més grans i anteriors als millennials, que per més que hàgim assimilat els canvis digitals, no hi hem nascut. Això no obstant, la nostra experiència ha d'ajudar aquests joves a crear un camí vàlid que serveixi de fonament per a construir alguna cosa nova i diferent, però, al seu torn, sòlida i que no es dilueixi en la voràgine líquida, difusa i eternament canviant dels temps moderns», opina.
«Reprenem una discussió eterna del món analògic, traslladada ara al terreny digital. Des del punt de vista filològic, aquestes crítiques tenen tota la raó i estic segur que les admeten els mateixos booktubers; dubto que pretenguin convertir-se en crítics literaris i que aquesta sigui una de les seves aspiracions. No obstant això, amb la perspectiva del foment de la lectura, qui pot qüestionar el seu paper com a dinamitzadors de la comunitat lectora en l'entorn digital?», afegeix Jordi Llobet.
Els booktubers també arriben a la aules
La Unió Europea, en el marc de l'estratègia Europa 2020, estableix la necessitat per part dels alumnes d'adquirir objectius educatius relacionats amb la capacitat comunicativa, lingüística, audiovisual i digital. «Totes aquestes capacitats es treballen de manera transversal en utilitzar el recurs de crear o visualitzar els videoblogs o booktubes a dins de l'aula», recull Georgina Bergé en el treball de fi de màster de la UOC.
Per això, si el món editorial ha estat el primer a detectar les possibilitats que aquests joves ofereixen com a dinamitzadors de la lectura, ara és el moment del sector educatiu. Segons el treball de Bergé: «Autors especialitzats en l'àmbit docent com Gemma Lluch, José Rovira, Agnès Toda, entre altres, recomanen fer servir aquests videoblogs, amb els quals, si s'elaboren exercicis guiats pel professor, no solament s'assegura incloure la competència digital en les programacions didàctiques, sinó que també poden ajudar a fer que els alumnes mostrin interès per la literatura, una cosa que al professor li costa molt d'esforç aconseguir».
«Les estadístiques parlen per si soles» —comenta Nicole Etchevers— «i és una realitat que el públic juvenil no és el més lector de llibres tradicionals». No obstant això, és important obrir la perspectiva que, avui dia, el contingut que es consumeix no és necessàriament el llibre imprès sobre un format paper, sinó que pot ser llegit en digital, en múltiples suports diferents, mirats o escoltats. És important ampliar la perspectiva i incloure els altres formats en què els joves consumeixen continguts actualment».
Ara bé, «quin tipus de continguts es creen i es consumeixen entre els joves és per a mi el quid de la qüestió», afirma Nicole Etchevers. «Per a això, s'ha de treballar conjuntament des del sector públic i el privat en educació, és a dir, amb governs, ciutats, escoles i entorns familiars per a crear continguts (llibres, sèries, música, pel·lícules, programes de televisió, podcasts, etc.) amb idees i temes que contribueixin al desenvolupament d'adults, ciutadans i, al cap i a la fi, persones més conscients, ètiques, responsables i solidàries».
«Sense cap mena de dubte, tant la família com l'escola tenen la responsabilitat i han d'incentivar el gust per la lectura, tot i que no solament és responsabilitat seva. El valor simbòlic i el paper que la nostra societat atorgui a l'acte de llegir serà també decisiu per a consolidar-ne la pervivència entre els joves lectors», conclou el professor col·laborador de la UOC Jordi Llobet.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció