Fàcil accés, poca percepció de risc i absència de legislació, claus de l'elevat consum d'alcohol entre joves espanyols

Encara que les dades més recents apunten a una lleugera tendència a la baixa del consum, la ingesta d'alcohol entre els joves espanyols continua essent un seriós problema de salut pública respecte al qual encara queda molt per fer, sobretot tenint en compte els efectes i les conseqüències que té en tots els àmbits que tenen a veure amb aquest sector de la població.

Així, i segons la XII Enquesta sobre ús de drogues a l'ensenyament secundari a Espanya (ESTUDES 2016-2017), feta pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat entre joves de 14 a 18 anys, si bé es manté la tendència a la baixa començada el 2012, la prevalença de consum d'alcohol continua essent molt elevada: el 76,9% dels estudiants ha provat alguna vegada a la vida l'alcohol; el 75,6% l'ha consumit el darrer any i el 67% ho ha fet el darrer mes. A més, un 31,7% afirma que el darrer mes ha practicat binge drinking, és a dir, ha begut cinc o més copes d'alcohol en un interval de dues hores.

«L'edat mitjana d'inici de consum d'alcohol a l'Estat espanyol són els 14,0 anys, i entorn del 25% dels adolescents ha provat l'alcohol abans dels 13 anys, situació que és similar a la mitjana global a Europa», comenta Marina Bosque Prous, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i coordinadora del Grup de Treball sobre Alcohol de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.

Entre les raons que afavoreixen l'inici i el manteniment del consum a aquesta edat destaquen, d'una banda, la baixa percepció de risc que hi ha entorn d'aquest hàbit i, d'altra banda, el fàcil accés que es té a aquesta substància.

Pel que fa a la primera, segons ESTUDES, l'alcohol és la substància que es percep com menys perillosa, amb una diferència notable enfront de totes les altres (tabac, cànnabis, hipnosedants, cocaïna...), tal com demostra el fet que només el 56,1% atribueixi molts o força problemes al consum de 5 o 6 unitats de begudes alcohòliques (canyes o copes) al cap de setmana.

Efectes a neurocognitius

Pel que fa a l'accessibilitat, 9 de cada 10 estudiants afirma que no troba cap dificultat per a adquirir aquestes begudes, una facilitat que resulta especialment significativa en el grup d'edat d'entre 14 i 17 anys, joves als quals la llei prohibeix vendre o facilitar alcohol i que, malgrat això, afirmen aconseguir-lo ells mateixos en el 34,9% dels casos.

Totes aquestes dades evidencien la necessitat de posar l'accent en els efectes perjudicials que s'associen a aquest hàbit tant a curt com a llarg termini. «El consum d'alcohol en l'adolescència té importants conseqüències negatives per a la salut, tant física com mental i social. En concret, s'ha relacionat amb diferents lesions (tant mortals com no mortals), comportaments violents i delictius, conductes sexuals de risc, intents de suïcidi, ús d'altres drogues, fracàs escolar i problemes físics i emocionals. Les conseqüències d'aquest consum seran més greus com més jove sigui l'adolescent», explica Marina Bosque.

Així mateix, les nombroses investigacions adreçades a mesurar l'impacte d'aquest tòxic sobre el desenvolupament de diversos òrgans corporals han estat rotundes: en un menor d'edat, el consum d'alcohol ha de ser zero. En aquest sentit, Marina Bosque destaca que el cervell adolescent és particularment vulnerable als efectes de l'alcohol, per la qual cosa el seu consum a aquestes edats pot donar lloc a problemes de salut mental i neurocognitius, tant a curt com a llarg termini: «Se sap que pot produir canvis funcionals i estructurals en el cervell que poden persistir en l'edat adulta. A més, el cervell dels adolescents també és més vulnerable als efectes addictius de l'alcohol i altres drogues durant el període de neurodesenvolupament. D'altra banda, i a llarg termini, el consum en l'adolescència s'ha relacionat amb un risc més elevat de dependència d'aquesta substància en l'edat adulta».

Cal una llei específica

El repte és, per tant, reduir el consum d'alcohol entre els joves espanyols i per a això cal actuar en tres fronts concrets: «L'evidència científica demostra que disminuir l'accessibilitat (pujada de taxes i preus mínims) i la disponibilitat (control estricte de la venda i el consum a menors), i també regular o disminuir la publicitat i la promoció de l'alcohol (limitar la presència de marques i logotips en l'ambient urbà) i el patrocini de qualsevol activitat de lleure per part de la indústria alcohòlica, permetrien reduir significativament el consum d'alcohol entre els menors», assenyala la professora de la UOC.

«Per això, des del punt de vista de la salut pública, és molt clara la necessitat d'una llei específica per a reduir el consum d'alcohol en menors», afegeix Marina Bosque, per a la qual, però, hi ha interessos en contra d'aprovar una legislació en aquesta línia: «D'una banda, l'Estat espanyol és un país productor de begudes alcohòliques, principalment vi, i hi ha una pressió per part del lobby de la indústria de l'alcohol per evitar endurir aquestes polítiques en relació amb el consum d'alcohol. Això ha produït que les nostres polítiques siguin molt més laxes que la mitjana europea i que tinguem molt marge de millora en aquest punt».

Normalització i arrelament cultural: un canvi necessari

Pel que fa al possible paper «dissuasiu» que tindria fer més èmfasi sobre els efectes negatius de l'alcohol en les campanyes i els missatges que es transmeten als joves (de manera semblant al que es fa amb el tabac o amb els accidents de trànsit), Marina Bosque opina que, més que endurir els missatges, l'arrel del problema està en el fet que l'alcohol és molt arrelat i, també, normalitzat en la nostra cultura (per exemple, la beguda és associada tradicionalment a les celebracions, i els pares tendeixen a ser més permissius amb l'alcohol que amb altres substàncies), cosa que afavoreix que nens i joves estiguin exposats de manera contínua a aquesta substància. Cal, per tant, un canvi de la percepció que es té d'aquest hàbit: «No s'hauria de pensar en l'alcohol com un problema individual, sinó que caldria fer accions adreçades a conscienciar la societat en el seu conjunt sobre les conseqüències d'aquest consum. Per exemple, promoure un ambient urbà sense exposició a la publicitat de begudes alcohòliques; prohibir la venda i el consum a la via pública; augmentar el control de la venda i el consum en menors, etc.», diu Marina Bosque.

Així mateix, l'experta incideix en la necessitat de recordar a la població que l'alcohol és un dels principals factors de risc de malaltia i mortalitat a escala mundial: «El seu consum és relacionat amb més de 200 malalties, com ara diferents tipus de càncer. Sembla, però, que només som conscients de les conseqüències en persones que pateixen una addicció, encara que aquestes són una part petita dels consumidors. Cal no oblidar que qualsevol persona que consumeixi alcohol assumeix un risc per a la salut, ja que no hi ha una quantitat de consum que es pugui considerar beneficiosa o sense efectes perjudicials, perquè les conseqüències superen amb escreix als beneficis potencials d'ingerir-la», comenta Marina Bosque.