La UOC patenta a Europa una tecnologia per a amagar informació en senyals d'àudio

Amagar i recuperar dades incrustades en senyals d’àudio per mitjà de marques d’aigua, és a dir, de seqüències de bits incrustats en un senyal transmès (televisió, ràdio o internet) amb identificadors únics de l’àudio d’on s’extreu la marca, així com de la font de distribució del contingut. Aquest és l’objectiu d’Audio Watermarking, una tecnologia de la UOC patentada recentment a Europa i destinada a diferents usos, tant comercials com de seguretat.

Audio Watermarking permet transmetre informació addicional relacionada amb el contingut d’una manera imperceptible per a l’usuari amb una gran varietat d’aplicacions: el monitoratge d’emissions, la identificació del propietari, la prova de propietat, el seguiment de transaccions, l’autenticació del contingut (amb detecció de manipulacions o sense), el control de còpia o el control de dispositius, entre altres.
 

Aquesta tècnica permet incrustar informació en senyals d’àudio de manera imperceptible per a l’oïda humana. La informació incrustada es pot extreure amb dispositius electrònics, com els mòbils o les tauletes. Audio Watermarking ha estat desenvolupat amb la coordinació de David Megías, investigador líder del grup de recerca K-riptography and Information Security for Open Networks (KISON), de l’IN3, centre del qual també és director.

«El nostre sistema presenta diferents avantatges, com són la recuperació de marques d’aigua a distàncies superiors a sis metres del transmissor; una alta fidelitat i robustesa, fins i tot en condicions adverses; una sincronització de temps més bona entre emissor i receptor, i una alta capacitat, de més de mil bits per segon», apunta Megías.

Una de les seves possibles aplicacions es troba en la indústria publicitària. És possible, per exemple, que l’usuari escolti una emissió de ràdio mentre baixi cupons de descompte per a algun producte. Un altre exemple del marcatge està relacionat amb l’empremta digital: els organitzadors dels premis Oscar envien els DVD de les pel·lícules als membres de l’Acadèmia amb una empremta digital incrustada, diferent per a cadascun; així, poden controlar si algun membre del jurat difon les obres a internet o proporciona el DVD a algú no autoritzat perquè el redistribueixi.