La UOC és una #UniversitatRefugi

Seixanta-una persones refugiades o sol·licitants d'asil han passat per les aules virtuals de la UOC des de l'any 2016. Tres anys després del començament de la gran crisi humanitària a la Mediterrània i de la sacsejada de l'opinió pública amb la imatge del nen Aylan a la costa turca, la UOC ha fet balanç de les iniciatives dutes a terme per a ser una #UniversitatRefugi, compromesa amb els drets humans i la justícia social.

El model d'aprenentatge en línia ha permès a la UOC arribar a les persones que estan en trànsit, que encara no han arribat al nostre país o que estan atrapades en els camps de refugiats fora de les nostres fronteres, però també a les que viuen aquí i no han tingut la possibilitat de reprendre o començar els seus estudis universitaris.

El febrer del 2016, la UOC va obrir el Programa d'acollida per a persones refugiades, que consisteix a oferir beques per a estudiar idiomes, un dels obstacles principals a l'hora d'accedir a la universitat, i especialitzacions de postgrau. Amb el lema «La UOC acull», els membres de la comunitat universitària (estudiants, professorat i personal de gestió) han ofert un servei d'acompanyament voluntari als estudiants refugiats durant el curs i aules de tutoria especials per a donar resposta a les necessitats concretes d'aquest col·lectiu.

Quin impacte ha tingut la incorporació d'aquest col·lectiu a la Universitat? Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, els protagonistes han explicat com han viscut l'experiència i quins són els valors i les conviccions que els mouen.

Els estudiants refugiats

_{* Per a garantir l'anonimat de les persones participants, els noms que apareixen no corresponen amb els seus noms reals.}

Actualment, només l'1% de les persones refugiades tenen accés a l'ensenyament superior, un dret imprescindible perquè aquestes persones tinguin més eines a l'hora de refer el seu projecte de vida o contribuir a la reconstrucció o la millora dels seus països d'origen.

La Sara*, una de les beneficiàries del programa d'acollida, va haver de marxar d'Angola després de ser coaccionada, acusada d'un delicte i de tenir dubtes fonamentats que la investigació no se celebraria amb garanties. Per a ella, tornar a estudiar a la universitat després de nou anys «ha representat obrir noves perspectives, adquirir un coneixement que és satisfactori per se i connectar amb l'actualitat del mercat laboral fora del seu país d'origen». A la UOC, cursa una especialització d'Economia.

«Vaig haver de marxar de Somàlia per les amenaces del grup militar Al-Shabaab per haver liderat un programa d'apoderament de les dones mitjançant la participació política en diverses qüestions del seu interès», explica l'Ibrahim*, estudiant de l'especialització d'Anàlisi de Sistemes Alimentaris. «Un cop arribat a l'Estat espanyol, i després d'estar quasi tres anys sense estudiar, he tingut l'oportunitat de començar uns nous estudis a la UOC.»

La comunitat universitària voluntària

Més de cinquanta mentors han passat pel servei de mentoratge de la UOC. Tots els estudiants refugiats han gaudit de l'acompanyament d'un voluntari o una voluntària de la UOC gràcies a RefugeESuoc, un projecte impulsat per un grup d'estudiants del grau d'Educació Social. «El voluntariat que vaig començar l'any 2015 m'ha aportat molt més del que jo he pogut donar. He entès que no cal parlar el mateix idioma per a poder entendre's amb una persona», ha explicat a Marta Flaqué una de les impulsores de la iniciativa.

Cristina Villanueva, estudiant d'Educació Social, ha col·laborat en les dues edicions del programa. A més de perfeccionar l'idioma o d'aprendre noves tecnologies, «els becats tenen la possibilitat d'ampliar la seva xarxa social». Ser mentora, però, no és una tasca fàcil. «Cal seguir les indicacions que et donen els professionals de la UOC i tenir molta empatia. Ser refugiat és una situació que no voldria viure ningú. Cal estar preparat per a ser al seu costat quan ells volen que hi siguis, sense esperar res a canvi.»

En la mateixa línia, Encarna Hernández, voluntària estudiant de Psicologia, considera que cursar estudis universitaris pot ajudar a millorar l'autoestima i la motivació de les persones refugiades. «He pogut acompanyar un noi del Senegal que ha pogut tirar endavant els seus estudis i té opcions de trobar feina. Per a mi això és un regal.»

«L'ensenyament és una necessitat bàsica que cal cobrir i tothom hi hauria de tenir accés», assegura Núria de la Maza, també estudiant de Psicologia, que opina que estudiar els facilita l'adaptació a la societat on viuran, molt diferent de la que hi ha a on han viscut fins ara. Igualtat d'oportunitats, inclusió i cultura serien conceptes essencials en aquest context.

A més del programa de voluntariat, els estudiants de la UOC que ho volen poden contribuir al finançament del programa d'acollida i mentoratge gràcies a la matrícula solidària.

Aules compartides

Els becats comparteixen aules amb la resta d'estudiants de la UOC. El coneixement de diferents realitats fomenta una visió crítica i competències relacionades amb els drets humans, l'equitat, la promoció de la cultura de la pau i la no-violència, la ciutadania mundial o la diversitat cultural. Ser universitat refugi vol dir «apostar per la comesa que veu l'ensenyament com un dret universal fonamental», afirma Laura Casals, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats.

«És important impulsar projectes com aquest perquè creiem fermament que l'ensenyament i la formació són el camí per a millorar la situació de les persones en risc d'exclusió social», assegura Casals. Tot i això, cal abordar reptes a les aules. «El procés d'adaptació a la nostra cultura universitària és doble: a la cultura universitària local i a la universitat virtual.»

Donar una resposta personalitzada

Per a poder fer front a les necessitats específiques d'aquest col·lectiu, la UOC disposa d'una aula d'acollida. Patricia Benson és la tutora que els acompanya al llarg del curs. Per a ella, ser tutora d'un grup de refugiats universitaris «va més enllà d'assessorar acadèmicament l'estudiant i demana una implicació total, honestedat, sinceritat i tenacitat».

«Quan reps un missatge d'un estudiant que diu: "Ens heu injectat amb esperança", et fa adonar que tens una obligació moral d'ajudar en tot el que sigui possible, però, com a tutora, no sempre tens les eines per a fer-ho. Això decep. Donem esperances, però no sempre les podem complir», explica Benson. Per això, la Universitat vol ser no solament un espai d'acollida, sinó també un espai de denúncia, de justícia, de reparació i de veritat on es puguin analitzar l'origen, les circumstàncies, el trajecte i l'acollida gràcies a la tasca dels seus professors i investigadors. Jordi Borja, Tomás Jiménez, Blanca Torrubia o Víctor Sánchez, entre altres, treballen a la UOC sobre qüestions relacionades amb els drets humans, les migracions o el refugi.

Els reptes en la gestió universitària

El model pedagògic i de gestió de la UOC permet arribar no solament als refugiats un cop arriben a un país d'acollida, sinó també als mateixos camps d'entrada a Europa. Un dels esculls principals per a accedir a la universitat és l'acreditació de la formació prèvia. Isabel Guinovart, cap de la Secretaria Acadèmica, sosté que, des del punt de vista de la gestió acadèmica, aquest és el repte més important.

Actualment, la UOC ofereix cursos i especialitzacions pròpies en els quals no cal presentar titulacions i certificats oficials. Tot i això, «el sistema universitari català ―incloent-hi la UOC― sí que ha reflexionat sobre com es pot garantir el compliment dels requisits d'accés sense disposar de la documentació acreditativa, tot i que és una qüestió encara oberta», explica Guinovart. Per a ella, el projecte d'acollida s'ha treballat col·laborativament entre tots els equips implicats. «Això permet la implicació professional de tota la Universitat.»

El programa en dades

Seixanta-una persones refugiades han participat en el programa de beques de la UOC, de les quals divuit han estat dones. Actualment, és oberta la presentació de sol·licituds a la tercera convocatòria, que oferirà trenta ajuts a sol·licitants d'asil, apàtrides i refugiats.

En la primera edició, la majoria dels participants provenien de Síria, mentre que en la segona s'han beneficiat de les beques persones procedents d'onze nacionalitats diferents: Angola, Camerun, Colòmbia, Costa d'Ivori, El Salvador, Mali, Sàhara Occidental, Síria, Somàlia, Ucraïna i Moçambic. L'edat de les persones que han obtingut l'ajut es troba entre els 26 i els 30 anys i més de la meitat disposen d'estudis universitaris acabats.

Què més poden fer les universitats?

Més enllà d'accions individuals, com el programa de beques, les universitats espanyoles i catalanes s'han organitzat en diferents grups per a donar una resposta conjunta als reptes que planteja l'acollida de les persones refugiades. Actualment, la UOC presideix el grup de treball de Cooperació de la Crue, en el qual es desenvolupen línies d'acció en l'àmbit estatal amb població refugiada. En l'àmbit català, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques ha constituït el grup Universitats Refugi, un espai que impulsa accions conjuntes entre les universitats catalanes.

En l'àmbit internacional, diferents organitzacions treballen per a fomentar la cultura de l'acollida i una comunitat universitària compromesa. Amnistia Internacional, per exemple, proposa cinc accions que les escoles i les universitats poden fer per a acollir persones refugiades. Scholars at Risk treballa amb universitats d'arreu del món per a protegir acadèmics perseguits i defensar la llibertat de pensament i d'expressió. We are a welcoming Europe és una iniciativa ciutadana europea que té l'objectiu de canviar les polítiques europees en qüestions de migració i refugi. Per a adherir-s'hi, els ciutadans dels estats membres poden signar aquí.