L'aposta de la UOC d'incorporar l'Agenda 2030, pionera a les xarxes internacionals

La UOC s'ha posicionat com a primera universitat de la xarxa internacional CINDA que integra l'Agenda 2030 de les Nacions Unides en el seu Pla estratègic. En la XIII Reunió Anual de Responsables d'Administració i Finances de CINDA a Pisac (Perú), Antoni Cahner, gerent de la UOC, ha defensat que «davant el nou marc internacional de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, el rol de la universitat en la societat s'ha de ressituar i ha d'anar molt més enllà de la responsabilitat social tradicional. Cal incorporar aquesta visió en el rol principal de la universitat de generar i transferir coneixement».

Davant de representants de quaranta universitats llatinoamericanes i europees, Cahner ha presentat la proposta de la UOC com a universitat global amb impacte social. La UOC, amb l'experiència i el bagatge de vint anys d'història en el terreny de l'ensenyament superior en línia, pot contribuir significativament en la nova agenda de les Nacions Unides, que interpel·la les universitats, especialment en l'objectiu de desenvolupament sostenible 4 (ODS), en què s'inclou com a meta per a l'any 2030 assegurar l'accés a l'ensenyament superior de qualitat, de manera inclusiva i equitativa.

El gerent de la Universitat ha defensat que, tal com s'ha vist a Catalunya aquestes dues dècades, l'aprenentatge en línia de qualitat és una de les maneres més eficaces d'ampliar l'accés i la cobertura en l'ensenyament superior. A més, tal com Cahner ha explicat als representants universitaris, «també pot ser una metodologia d'aprenentatge que faciliti i potenciï la formació de ciutadans i professionals globals, ja que permet a persones de diferents llocs del món interactuar i compartir el coneixement en un mateix espai virtual».

Reconeixement de la qualitat de l'aprenentatge virtual

Antoni Cahner, però, ha advertit als representants de les altres quaranta universitats que, perquè això sigui possible en els països, «no n'hi ha prou que les universitats comencin a oferir formació virtual de qualitat, sinó que cal treballar perquè els ministeris d'ensenyament i les agències de qualitat reconeguin aquesta formació». Segons el gerent, «els governs haurien de tenir els mecanismes corresponents per a diferenciar l'aprenentatge en línia de qualitat de les propostes formatives que no assoleixen els estàndards i que no respecten els principis ètics de les universitats». Amb relació a aquesta qüestió, l'experiència de la UOC en aquest àmbit s'ha posat a disposició de les universitats que ho vulguin.

El gerent ha compartit amb la resta d'universitats l'experiència de col·laborar amb algunes de les universitats de CINDA, impulsant iniciatives que s'encaminen a contribuir a l'assoliment de l'ODS 4. Entre aquestes iniciatives, hi ha el servei d'acompanyament a l'Institut de Formació Professional de la Universitat Catòlica de Xile (DUOC), perquè posi en marxa unitats virtuals que facilitin l'accés universitari als estudiants amb dificultats per a assistir a classe presencialment.

Cahner també ha posat en relleu la línia d'assessorament de la UOC a les agències de qualitat dels països perquè revisin la normativa, com en el cas de l'Equador, Mèxic, Colòmbia, Jordània o Xile; el projecte Educatic amb la Universitat dels Andes (UniAndes) per a crear manuals i eines de mesurament de la qualitat que recullin proves de l'impacte positiu de les TIC en l'ensenyament superior, i els programes de mobilitat internacionals virtuals que la UOC porta a terme actualment amb la Universitat Peruana Cayetano Heredia, la Universitat Cooperativa de Colòmbia, Uniminuto i DUOC - Universitat Catòlica de Xile, amb l'objectiu de fomentar les competències globals dels estudiants i permetre que estudiïn en una universitat europea i que puguin conèixer persones d'altres indrets del món, sense haver-se de desplaçar.