Jugar a videojocs canvia el cervell

La popularització dels videojocs en les darreres dècades ha provocat entre la població diversos rumors positius i negatius sobre l’impacte del seu ús en les persones. Un estudi elaborat per l’equip d’investigadors de la UOC format per Marc Palaus, Elena Muñoz, Raquel Viejo i Diego Redolar, i publicat a la reconeguda revista científica Frontiers in Human Neuroscience, revela que jugar a videojocs provoca canvis estructurals al cervell, augmentant la mida d’algunes regions, i canvis funcionals, com ara l’activació de regions responsables de l’atenció i de les habilitats visuoespacials, fet que les fa més eficients.
 
La recerca, que recull sistemàticament i analitza per primera vegada en el món un gran volum d’estudis científics sobre aquesta matèria, concretament 116 estudis de recerca internacionals, mostra que jugar a videojocs millora els diferents tipus d’atenció, incloent-hi la sostinguda i la selectiva. «Les parts del cervell responsables de l’atenció —sobretot les regions frontoparietals— funcionen en els jugadors de manera més eficient, ja que necessiten menys activació per a mantenir-se concentrats en tasques exigents», explica Palaus.
 
Una altra evidència científica, recollida pel Cognitive NeuroLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, és l’optimització en les habilitats visuoespacials. «Algunes regions cerebrals, com l’hipocamp dret i regions occipitoparietals, relacionades amb aquestes habilitats, mostren un augment de volum en experimentar amb els videojocs», apunta Redolar. Els jugadors, en definitiva, adquireixen més facilitat per a representar, analitzar i manipular objectes mentalment. Per exemple, són capaços d’orientar-se en un entorn nou, interpretar un mapa, fer operacions de càlcul mental i estimar distancies entre objectes, entre altres accions.
 
Alhora, l’exposició als videojocs estimula regions com l’escorça prefrontal, que permet una millora de la memòria de treball, imprescindible per a mantenir i manipular de manera temporal la informació necessària per a portar a terme accions a curt termini. «Aquest tipus de retentiva és fonamental per a processos com la presa de decisions i la planificació perquè té la capacitat de mantenir en la ment elements necessaris per a fer una tasca mentre aquesta s’executa», explica Redolar. 
 
En la revisió dels diversos estudis basats en escàners cerebrals es confirma, a més, un augment de la velocitat en el processament de la informació entre els jugadors. «Això els permet més càrrega de treball cognitiva, amb la qual cosa millora la seva capacitat multitasca i la seva agilitat de reacció en situacions sota pressió, tan necessàries avui dia en els entorns laborals», assenyala Palaus.
 
 
Jugar a videojocs provoca addicció?
 
«Els videojocs tenen el potencial de causar addicció, ja que són dissenyats per a proporcionar recompenses eventuals al llarg del joc i, segons la personalitat, un individu pot ser més o menys vulnerable», assenyala Palaus. Aquest tipus d’addicció s’anomena Internet Gaming Disorder perquè es dona molt més sovint en jocs per internet, en què l’aspecte social del joc és un reforçador molt potent.
 
A més, molts dels estudis analitzats han investigat si pel que fa a l’activitat cerebral l’addicció als videojocs és equivalent a altres addiccions, particularment a la ludopatia, en què les persones tampoc no són addictes a una substància. En aquest sentit, s’ha conclòs que les àrees involucrades en el sistema de recompensa del cervell estan alterades en aquests casos d'una forma similar com ho estan en altres addiccions.
 
 
Pocs estudis sobre els efectes negatius
 
Els investigadors apunten que, mentre que hi ha molts estudis sobre els possibles beneficis de jugar als videojocs, no s’han trobat gaires articles científics sobre els seus perjudicis en les capacitats cognitives. Només quatre estudis assenyalen resultats en aquest sentit. En un estudi s’ha trobat que hi ha menys activació a l’escorça cingulada anterior, involucrada en el control atencional proactiu. En un altre, s’assenyala que l’exposició a continguts violents dels videojocs pot estar relacionada amb una menor capacitat d’inhibir informació irrellevant i amb una major impulsivitat. En una tercera recerca s’explica que una exposició elevada als videojocs en infants està associada a un quocient intel·lectual verbal més baix. I el darrer estudi diu que els videojocs poden afectar la cognició social, necessària per a establir relacions interpersonals.