Els e-nomads: una nova espècie de treballador

Cinc claus per a saber si ets un e-nomad

• Estar present, físicament o virtualment, on hi ha la feina.
• Utilitzar necessàriament les TIC.
• Estar hiperconnectat, no delimitar el temps de treball i el personal; tenir horaris de feina no estables i sense hora de finalització.
• No tenir referents clars de l'entorn físic, social o cultural de treball, és a dir, canviar amb freqüència d'entorn físic, de costums socials, d'horaris, etc.
• Utilitzar i transformar gran quantitat d'informació, «estar hiperinformat».

La culpa és de la tecnologia?

«Les TIC ens han donat la possibilitat de tornar a ser "nòmades", podem teletreballar deslocalitzats des de qualsevol punt del planeta» i hi ha milers d'apps per a facilitar-nos la vida; però és «aquesta mateixa tecnologia –afirma Dalmau– la que fa que estiguem pràcticament sempre connectats, sempre "disponibles", "en línia", que en qualsevol moment puguem rebre un missatge, buscar una informació, veure si una altra persona està connectada», explica Dalmau. Portat a l'extrem, l'e-nomad «pot arribar a sentir neguit per estar unes hores sense rebre cap missatge nou o estar sense connexió, cosa que es coneix com nomofòbia», considera l'experta.

Per a Inés Dalmau, la tecnologia ha conquerit completament la vida de l'e-nomad, «la càrrega de treball i la complexitat de tasques es multiplica en proporció al nombre de tecnologies utilitzades, es perd el sentit de selecció d'informació per la il·limitada quantitat de dades disponible, les relacions personals se substitueixen per relacions virtuals». Afirma contundent que «el balanç de vida laboral i professional és impossible d'establir perquè tots dos aspectes són barrejats».


Problemes de salut relacionats amb els e-nomads

Els problemes més comuns són «no poder o no saber desconnectar de la feina, fet que pot comportar un augment de l'angoixa, de fatiga mental o d'esgotament emocional, entre altres; patir tecnofatiga», afirma Inés Dalmau, que afegeix que «en algunes persones es poden agreujar tendències addictives i en concret a l'ús de les noves tecnologies». A més, sol haver-hi «desordres musculoesquelètics i de fatiga visual derivats de les inadequades postures i condicions lumíniques adoptades per a l'ús dels dispositius en qualsevol moment i lloc», conclou Inés Dalmau.


Algunes orientacions preventives

Els experts de la UOC Xavier Baraza i Inés Dalmau apunten en l'últim número de la revista Oikonomics una sèrie d'orientacions per a prevenir problemes quan es teletreballa:

• Gestionar bé el temps, quantificar el temps que s'està disponible per a treballar, tenir coneixement i diferenciar les hores laborals de les no laborals.
• Prioritzar tasques adequadament, diferenciant entre urgent i important i definint el grau real d'urgència. Que hagi arribat ara un missatge de correu no ha de voler dir que s'hagi de contestar ara.
• Preservar les relacions interpersonals en l'entorn laboral, mantenir vivències positives a la feina, facilitar el manteniment del sentiment de pertinença.
• Que el lloc de treball compleixi amb la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos, medi ambient, confidencialitat de dades, drets laborals; prevenir els riscos ergonòmics, disposar de tota la tecnologia necessària, valorar l'adequació del programari que s'utilitza, definir funcions i responsabilitats, identificar costos, etc.

A les empreses els interessen els e-nomads?

Inés Dalmau afirma que encara que no hi ha prou dades «tot sembla indicar que potser a curt termini sí». Segons l'experta «el gran dubte és si aquest perfil interessa a mig o llarg termini, on preveu que no» afegeix que «les persones tenen límits i no és positiu ni per l'empresa ni pel treballador tenir un perfil laboral tan tensionat personal i laboralment».