alumnis

Alumni


Màster Executive MBA en Negocis Internacionals

Soledad Ortega: «La gran empresa ha d’obrir la mentalitat per a col·laborar amb empreses emergents (start-ups) buscant la innovació disruptiva»

Com funciona BCN Accelerator?

Som una acceleradora de projectes especialitzada a detectar oportunitats de negoci, desenvolupar-les, prioritzar-les i, en alguns casos, acompanyar-ne la sortida al mercat. Aquest procés es fa per mitjà de programes d’intraprenedoria basats en una metodologia pròpia i contrastada, per a potenciar el talent intern de les organitzacions amb les quals tenim el privilegi de col·laborar. Altres vegades es fan programes que vinculen les empreses corporatives (corporate) amb les empreses emergents (start-ups) amb l’objectiu d’aconseguir innovació rupturista. Les sessions tenen una píndola teòrica del 15-30% del temps en què s’expliquen les eines de treball i la resta del temps es dedica a la pràctica per a aplicar-les als projectes. Amb aquest procés combinem el rigor de la gestió de negocis de les grans multinacionals amb l’agilitat del món de l’empresa emergent o start-up, per pivotar en les idees de negoci i reduir riscos.

Quines són les mancances o necessitats principals que trobeu en les empreses quan feu consultoria? Hi ha problemes que siguin transversals?

La necessitat principal que trobem és estendre la innovació a tots els membres de l’organització per a aconseguir la diferenciació i el lideratge de la companyia. El món està immers en una revolució de canvis i els models de negoci tradicionals ja no responen a les necessitats actuals. La revolució tecnològica, l’impacte de la internet de les coses (Internet of things, IoT), l’expansió de les xarxes socials i la globalització han obligat les empreses a promoure la innovació pel que fa tant al producte com al servei. En algunes companyies, la innovació sempre ha format part del seu ADN, però moltes vegades s’ha quedat encapsulada dins d’un departament. Amb els nostres programes, el que volem és formar tots els membres de la companyia perquè les eines els serveixin per a l’activitat del dia a dia i promoure la comunicació interdepartamental.

Quan animeu les empreses a innovar, quina definició feu d’innovació?, com les motiveu?

Nosaltres considerem que la innovació és un element que ens permet diferenciar-nos, que aporta valor i, per tant, que ens permet posicionar-nos com a líders en el mercat; en resum, seria algun element nou i que aporti valor, no necessàriament vinculat a la tecnologia. En el vessant tecnològic ens trobem amb molts escenaris diferents, perquè treballem amb pimes i amb grans empreses. Per posar-ne un exemple, hi ha companyies que durant dècades han tingut una orientació molt clara al producte; això vol dir que dissenyen la idea de negoci i, quan la tenen acabada, pensen: i ara a qui la venc?, qui és el meu client objectiu o target? El procés d’innovació ha d’adoptar la metodologia lean startup per a validar les idees de negoci en fase de disseny i pivotar-hi, i aconseguir una orientació al client clara. D’aquesta manera, es minimitza la inversió inicial, que és el moment de més risc, i es dona agilitat al procés d’ideació.

Quin consell doneu a les empreses per a retenir el talent o fer-lo aflorar?

Els diem que dediquin temps a la gestió de les persones, per a entendre quines són les necessitats dels seus equips de treball i atendre les persones que consideren que tenen capacitat per a donar més i oferir-los les eines necessàries. El que BCN Accelerator fa és potenciar que aquest talent aflori i es faci visible, perquè de vegades està latent. Amb els nostres programes trenquem esquemes, com ara les estructures verticals tradicionals, tot motivant que tothom treballi en una estructura plana independentment de la posició que ocupi dins de l’organigrama. Sovint es descobreix que algú que feia una feina rutinària té un bon coneixement de les necessitats del client, i això permet començar el desenvolupament de projectes diferenciadors respecte de la competència.

Amb quins problemes es troba un jove emprenedor avui dia?

Des del meu punt de vista, els problemes amb què troba són de tres tipus: recursos financers, recursos tècnics i recursos tecnològics. El tema del finançament es pot resoldre amb inversors privats (business angels), banca d’inversió, acceleradores, etc. En el vessant dels coneixements tècnics, els problemes depenen molt de la formació acadèmica de l’emprenedor, però difícilment hi ha empreses emergents equilibrades en tots els aspectes, és a dir, en finances, aspectes legals, operacions, etc. i, si es desconeixen alguns aspectes concrets de l’empresa, el futur de l’empresa emergent pot estar compromès. Finalment, la dificultat d’accés als recursos tecnològics es pot compensar si es busquen socis amb grans empreses que facilitin l’accés a la tecnologia.

En un projecte emprenedor, què és més important: la idea o l’equip?

Totes dues coses són fonamentals, però la cosa important és la idea de negoci desenvolupada i validada, no pas la idea per ella mateixa. L’equip és essencial, perquè és el que permet que la idea arribi al mercat i es desplegui. Són un tàndem.

Quina diferència hi ha entre una empresa corporativa i una empresa emergent o start-up?

Em sembla que si definim l’empresa emergent o start-up queda prou clar: és una empresa acabada de constituir i que té una vida màxima de cinc anys; és a dir, és una empresa, però que acaba de néixer. Solen ser pimes, però el seu creixement pot ser molt exponencial, perquè es caracteritzen per l’agilitat en el canvi de la idea de negoci inicial per a satisfer les necessitats del client.

Penses que hi ha hagut, com hi ha gent que assenyala, una bombolla de l’emprenedoria?

No, vivim en un moment totalment rupturista. Cada cop més les empreses necessitaran recolzar-se en les empreses emergents, i aquí a l’Estat aquesta tendència tot just acaba d’arribar. Les grans empreses per si soles no poden assumir el ritme de la innovació i s’hauran d’associar amb empreses emergents que hagin fet una evolució molt ràpida cap a alguns serveis determinats. Ara per ara, fer tard és perdre quota de mercat. Seat, amb la seva dependència de la IoT, és un exemple de l’èxit de l’aliança d’empreses corporatives amb empreses emergents. El que falta és que la gran empresa obri la mentalitat proteccionista i busqui la innovació en empreses emergents que la poden ajudar i beneficiar. Això faria créixer molt les empreses emergents i enfortiria encara més l’ecosistema.

Què pot fer la universitat per als emprenedors?

Penso que és un vincle molt bo. El sistema educatiu cada cop reforça més aquesta aliança del món professional i el món acadèmic, i això permet als emprenedors estar actualitzats respecte a tot el que es fa en l’àmbit acadèmic de recerca. Des del meu punt de vista, la UOC demostra que té molt present aquest lligam.

S’ha d’ensenyar als més petits què és una empresa, com funciona, nocions de finances, etc.?

El sistema educatiu ha de ser més vivencial. Considero que el fet d’ensenyar als més petits aquestes matèries, però amb el seu llenguatge, és encertat, sempre que es faci d’una manera fàcil i tangible, perquè ells el dia de demà es trobaran amb aquesta complexitat. Per posar-ne un exemple, l’experiència ens ha demostrat que molta gent no sabia llegir el contracte d’una hipoteca.