Alba Pueyo
Alumni
Màster universitari de Gestió Cultural
«El màster m'ha permès presentar-me a la plaça de directora tècnica de la Filharmonia de Galícia i ser escollida»
Què representa per a tu haver estat elegida directora tècnica de la Reial Filharmonia de Galícia?
Per a mi significa fer realitat un doble somni: fer el salt a la primera línia de la gestió cultural vinculada a una orquestra de primera categoria i tornar a la meva terra, on mai no havia tingut cap oportunitat laboral.
De quina manera i a partir de quins valors faràs mantenir els estàndards d'excel·lència de l'orquestra?
Qualsevol projecte cultural ben planificat i desenvolupat amb coherència i responsabilitat és una gran inversió per a la societat a mitjà i a llarg termini. Els valors estructurals d'aquest projecte seran la voluntat de servei públic, l'excel·lència artística, la implicació en el territori, la relació amb altres agents culturals i la innovació des de la tradició. A partir d'aquí, en aquest moment, un profund diagnòstic des de dins em donarà les pautes que he de seguir per a aconseguir els objectius marcats.
Has mostrat el convenciment que les activitats de la Reial Filharmonia, a més d'estendre's a tot el territori gallec i a escala nacional, han de fer el salt internacional. Com ho aconseguiràs?
La Reial Filharmonia pot ser i ha de ser un dels estàndards de la cultura gallega, una marca que projecti la Galícia contemporània al món, des del convenciment que, des de la tradició i sempre des de les cotes més altes d'excel·lència, es pot ser absolutament modern. Per descomptat, aquesta projecció internacional s'ha d'entendre com una estratègia a llarg termini. Primer de tot hem de consolidar i renovar la marca amb un bon pla de comunicació i màrqueting, arrelant la nostra presència al territori gallec i estatal i començant a buscar patrocinis en l'àmbit privat. A partir d'aquest punt podrem fer el salt internacional, perquè els recursos públics de què disposem ara no ens permeten fer aquest salt actualment.
Com va sorgir la teva passió per la música?
A Galícia tenim un folklore musical molt ric i és molt estrany trobar una família amb algun membre que no canti o toqui algun instrument. A la meva família sempre hi ha hagut una gran tradició musical. De fet, el meu pare va ser gaiter professional durant anys, i jo i els meus quatre germans hem rebut formació musical.
De petita ja vas saber que aquesta professió havia de ser la teva?
El primer concert simfònic al qual vaig assistir, a l'església del meu poble, va representar un abans i un després per a mi. El meu somni es va fixar llavors: volia tocar en una orquestra..., el que no se m'hauria acudit en aquell moment és que arribaria a dirigir-la des de les bambolines!
Per què vas triar el violí?
De fet jo volia tocar l'arpa, però al meu poble no hi havia aquesta possibilitat. Llavors vaig dir al meu pare que volia tocar la flauta travessera, però el meu germà bessó ja l'havia triada abans. Llavors el meu pare em va dir: i per què no el violí? O sigui que, en realitat, qui va triar va ser el meu pare...
Quan vas començar a dedicar-te professionalment a la música?
A vint-i-dos anys vaig anar a Madrid a estudiar i vaig començar a impartir classes de violí alhora. Un any després me'n vaig anar a Portugal per acabar els estudis en l'especialitat de violí barroc. Vaig compaginar aquesta etapa amb l'activitat professional com a violinista. Aquest període professional regular com a intèrpret es va interrompre quan vaig acabar el màster de Gestió Cultural, perquè de seguida em vaig començar a dedicar professionalment a aquest àmbit, deixant relegada la interpretació a un segon terme.
Per què vas decidir continuar-te formant?
La decisió de fer el màster de Gestió Cultural ha estat una de les més intel·ligents de tota la meva vida. A vint-i-vuit anys em vaig adonar que el meu futur com a música independent em portava a un carreró sense sortida. Llavors vaig pensar a què em podria dedicar, alguna cosa que tingués a veure amb la meva formació i la meva passió. Acabava de llicenciar-me en Història de l'Art i en Violí Barroc, però era el que en aquells anys se'n deia una jove hiperqualificada que sobrevivia precàriament.
Què t'ha aportat el màster universitari de Gestió Cultural de la UOC en els àmbits personal i professional?
Durant els estudis de màster vaig trobar la meva veritable vocació: m'encantava la música i m'agradava organitzar i imaginar projectes i dur-los a terme. El màster em va proporcionar el bagatge teòric i les eines tècniques necessàries per a fer un salt de geganta en la meva vida professional. Quan vaig acabar, estava preparada per a posar-me a treballar i de seguida va aparèixer una oferta de feina. Professionalment va ser un encert, i personalment aquesta formació m'ha permès desenvolupar-me, independitzar-me, viatjar, conèixer altres realitats i treballar amb persones i professionals meravellosos. També m'ha permès presentar-me a la plaça de directora tècnica de la Filharmonia de Galícia i ser escollida.