Olivia Andolz

Alumni


Multimèdia

«A una dona que vulgui fer una carrera masculinitzada li diria que sigui constant, que s'intenti superar sempre i que no es deixi aixafar»
 

 

Com sorgeix la idea de presentar-te a aquesta convocatòria?

En la convocatòria del 2018 s'hi va presentar la meva germana Patricia, que estudiava el grau d'Enginyeria Informàtica, perquè un professor la va encoratjar. Va ser una de les guanyadores! En aquell moment, jo també m'ho vaig plantejar, però la meva carrera no apareixia a la llista i em va semblar que no seria un perfil prou tècnic. Tampoc no veia clar què faria en un banc. Però, en la convocatòria del 2019, vaig pensar: «Per què no? Jo també tinc bona nota». M'hi vaig animar. A l'estiu vaig haver de passar diverses proves i al final em van agafar.

No solament es valorava el currículum, oi?

Es valorava l'expedient acadèmic, però també la trajectòria personal i social, per exemple, un voluntariat. En el meu cas, havia fet el treball de final de grau: una web per a pacients d'oncologia de l'Hospital del Mar, que és un projecte viu.

En què consisteixen les pràctiques remunerades que ara fas a CaixaBank?

Em donen l'oportunitat d'aprendre com els professionals del sector apliquen les noves tecnologies al món financer. Hi ha informàtics, project managers... que tenen l'objectiu de modernitzar el banc i fer-lo innovador. No puc explicar gaire què hi faig, però sí que et puc dir que desenvolupem aplicacions.

Hi ha moltes dones, a prop teu, treballant?

M'ha xocat que tot el meu squad, com en diem dels equips, són noies. N'hi ha d'altres en què les noies són minoria, però al departament on soc hi ha força equitat, o som més noies. Està bé.

Als teus estudis de la UOC també és així?

Al grau de Multimèdia notava que, en assignatures més tècniques com Programació web avançada, era jo sola o hi havia poques noies. De vegades, quan xerrava amb nois sobre temes de programació, al principi sentia que no em valoraven tant. Era quan començava a parlar del tema quan s'adonaven que el dominava. Al principi, semblava que no em prenien seriosament.

Sembla que les dones hem de demostrar una mica més en alguns espais...

Sí que ho sembla. Al principi.

El 2017, la prestigiosa revista científica Science va publicar un estudi que explicava que, ja des de sis anys, les nenes són menys propenses a associar la brillantor intel·lectual amb el seu propi sexe...

Si em fas dir el nom d'alguna inventora o científica molt reconeguda, ara només em ve al cap Marie Curie. I això és trist. Però és el que aprenem a l'escola; no recordo que m'hagin parlat de gaires científiques.

En el teu cas, com t'has anat enfocant cap al món de les carreres STEM?

Des de petita sempre m'han tirat més les matemàtiques o la física que les llengües. El treball de recerca que vaig fer a l'institut es titulava Les matemàtiques són un gust i analitzava com s'apliquen a l'alimentació des del punt de vista visual, per exemple, com és un dònut, o els packings (embalatges) del menjar, tot calculat amb fórmules. Va ser molt curiós i em va agradar molt. Relacionava la creativitat amb les matemàtiques.

Relacionar tècnica i creativitat és una bona manera de gaudir-ne, no?

Sí. Vaig escollir el grau de Multimèdia perquè té una mica de tot això. Té una branca més tècnica, de programació; una de més creativa, d'edició de vídeos, imatge, disseny i so, i una de gestió de projectes, que avui sempre fa falta. Una part de la meva feina de la beca de CaixaBank és gestionar projectes. 

 

Com comentaves, la teva germana va estudiar Enginyeria Informàtica i també té un expedient brillant. Teniu algun referent a la família que us hagi estat motivador?

Els pares. El meu pare és enginyer superior de Telecomunicacions. A casa ens ajudava amb els exercicis que ens costaven. I la meva mare... sempre ens ha transmès suport, confiança i coratge. I ens ha fet sentir que, si suspenem, no la decebrem.  

Tant tu com la teva germana heu estudiat a la UOC després d'acabar batxillerat. No és el perfil que molts tenim al cap, quan pensem en estudiants de la UOC.

Als fòrums, el primer dia de la carrera, em xocava que, quan ens presentàvem, moltes persones tenien trenta o quaranta anys. Em sentia una mica bebè. Però vaig triar la UOC perquè, si anem evolucionant cap a un món digital, i tenim la possibilitat d'estudiar en línia, no crec que calgui perdre cada dia dues hores fins a arribar a la universitat. És evolució.

Tens més companys de l'institut que hagin estudiat en línia?

No. La gent se sorprenia. És veritat que la meva germana i jo no hem viscut la vida universitària... i potser sí que no hem tingut els companys tan a prop, però pel fòrum o per WhatsApp he conegut molta gent amb qui continuo connectada. També tinc amics que van deixar carreres presencials i han continuat per la UOC. Nosaltres dues, gràcies a la mare, hem tingut rutines molt marcades des de petites i així les hem seguit a la UOC. Hem treballat intensament.

Queda clar, veient els reconeixements que ja heu rebut. Ara fas les pràctiques remunerades a CaixaBank i després rebràs una mentoria des de Microsoft, oi?

Ens posaran en contacte amb dones amb càrrecs de responsabilitat a Microsoft, que ens explicaran la seva experiència perquè tinguem més eines a l'hora de prendre decisions sobre la nostra carrera

Com et veus, d'aquí a cinc o deu anys?

Penso que és important aspirar a arribar lluny perquè, si et quedes a mig camí, no et sembli que no has fet res. Seria interessant poder-me guanyar la vida fent el que m'agrada i que tant d'esforç m'ha costat, així que espero continuar en aquest món tecnològic.

Des d'aquesta experiència que ja tens, què diries a una dona que es plantegi cursar una carrera tradicionalment més masculinitzada?

Que s'esforci molt, que sigui constant i que intenti superar-se sempre. Que dediqui més hores a l'assignatura que li costi més. I, sobretot, que no es deixi aixafar. Perquè ella val molt.