Marian Antón
Alumni
Màster universitària en Societat de la Informació i el Coneixement
Mònica Ríos: «La Wikipedia és una font de referència i és entre les pàgines més visitades a internet, però s'ha constatat un biaix de gènere important»
«S’ha d’animar més dones a interessar-se per la ciència i la tecnologia i lluitar contra posicions neurosexistes»
Com vas entrar en contacte amb aquesta universitat?
Estudiava Psicologia en una universitat presencial i era complicat conciliar la feina amb els estudis universitaris. En aquell moment, entrar a la UOC era l’única opció viable i de qualitat que veia per a acabar la carrera i fer-ho al meu ritme.
Com va ser aquesta primera experiència?
Si conciliar la formació amb el món laboral va ser el que em va empènyer a començar aquí, el que em va agradar més va ser la sensació de control del meu procés d’aprenentatge. En altres moments en què he disposat de més temps per a accedir als estudis presencials, he acabat optant pels estudis en línia. És un procés diferent d’aprenentatge, més reflexiu, i acostumo a gaudir-ne molt més.
Hi ha res que t’hagi costat?
El que em va agradar menys són les assignatures en què només hi ets tu, sobretot els darrers cursos. Es poden donar dinàmiques de poder i sents una certa solitud quan no tens un igual a l’aula per a compartir-ho.
També vas fer unes pràctiques no curriculars a la UOC, oi?
Sí, de Psicologia. Va ser una experiència positiva que em va ajudar a veure que el context dels recursos humans no era el meu.
Després vas decidir continuar amb el màster universitari de Societat de la Informació i el Coneixement (SIC). Per què?
Del màster SIC, el que em va atreure més va ser el seu caràcter multidisciplinari; pensava que complementava a la perfecció els estudis de psicologia i que era necessari, acadèmicament, tenir les eines que m’ajudessin a comprendre tots els canvis socials, econòmics, tecnològics i culturals, sense caure en el determinisme que es dona en la societat amb la consolidació d’internet.
Quin tema vas triar per al treball de treball final de màster?
Hi havia entorns menys analitzats com els wikis amb una perspectiva de gènere. El vaig focalitzar en la divisòria de gènere a la Wikipedia. És una font de referència, és entre les pàgines més visitades a internet juntament amb altres com Google, Facebook o YouTube, i s’ha constatat un biaix de gènere important.
També has participat en altres iniciatives de cooperació que ha organitzat la UOC.
Sí, aquest any, la Unitat d’Igualtat de la UOC va fer una sèrie d’actes amb motiu del 8 de març entorn de la divisòria de gènere a la Wikipedia. Em van semblar tots interessants, però en remarcaria un, l’Editatona Art+Feminism a la Sala Apolo, una marató en què es creen, s’actualitzen i es milloren entrades de dones, feminisme i art a la Wikipedia. Ester Bonet, de Viquidones, ens va ensenyar a editar, a les que no en sabíem, i es va treballar col·lectivament durant tot el dia en un ambient immillorable. PlayGround va recollir la jornada aquí.
Com a estudiant interessada en temes d’igualtat de gènere, com et sembla que es podria aconseguir que les vocacions de STEM tinguessin més èxit entre les noies? Què és el que fem malament?
La bibliografia feminista ha documentat i explicat la subrepresentació de noies en la participació en matèries de STEM (ciències, tecnologia, enginyeries i matemàtiques) des dels anys setanta. Es van identificar barreres estructurals com el tipus de socialització i educació que reben les nenes, que les allunyen d’estudiar matèries de STEM. Aquí el factor clau és la construcció del gènere i la feminitat, i el debat entorn d’unes categories binàries rígides. Les professions més feminitzades s’acostumen a associar a les cures; ja des de petites se suggereixen certes capacitats innates, oblidant els aspectes culturals implicats a l’hora de fer la tria, fet que ens pot portar a posicions neurosexistes.
Una de les solucions plantejades és animar més dones a interessar-se per la ciència i la tecnologia. Ara es porten a terme diferents projectes, un dels quals és el de recuperar les dones científiques i inventores invisibilitzades de la història en diferents àmbits, com ara les editatones dels grups locals de Wikimujeres, les quals són adreçades a millorar la cobertura de les dones a la Wikipedia en ciutats de tot el món.