Roser Reyner
Alumni
Màster de Gestió i Resolució de Conflictes
«És millor que donem eines per a resoldre els conflictes de manera amigable i no punitiva»
Marc Puig Fort, mediador d'oci nocturn
Marc Puig Fort (Sant Joan de les Abadesses, 1989) és un dels quatre mediadors nocturns que els dijous i els divendres d’aquesta primavera recorren els carrers de Girona per evitar un tipus de conflicte clàssic: el que apareix entre els qui surten de festa, els veïns i els locals de lleure. La seva tasca forma part d’una prova pilot que té precedents a Platja d’Aro i Badalona. És una feina de matinada que li ha arribat després de cursar el màster de Gestió i Resolució de Conflictes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En Marc està convençut que, sigui de nit o de dia, en l’àmbit del lleure o en el familiar o social, els mediadors són un valor a l’alça en la rapidesa del món d’avui.
Què fa un mediador d'oci nocturn?
Vetlla pel bon funcionament i la convivència entre l'oci nocturn de la ciutat, els locals i els veïns. A moltes grans ciutats, o poblacions turístiques, hi ha un grau elevat de denúncies a la policia per sorolls, aldarulls i baralles per part de la gent que treballa de dilluns a divendres i viu en zones d'oci nocturn. La nostra figura es crea per a mitjançar entre veïns, locals i usuaris del lleure, perquè uns puguin descansar, els altres explotar el seu negoci i els altres sortir tranquil·lament, sense baralles ni embrutar o destrossar mobiliari urbà.
Hi ha una feina prèvia amb els veïns i una més in situ a la nit?
Actualment, en el cas dels veïns, s’ha informat per mitjà de la premsa i els locals de lleure ho saben per les circulars que se’ls han enviat. Nosaltres, cada nit, fem una ronda per tots els locals, veiem els porters i moltes vegades els propietaris. Volem que vegin que som allà. Anem vestits de carrer, només portem una identificació. En el cas de les persones que surten de festa, quan detectem situacions que poden acabar amb trucades dels veïns a la policia per sorolls o aldarulls, ens hi acostem i els diem que entenem que s’ho volen passar bé i que tenen tot el dret de sortir, però que els veïns tenen dret a descansar. Volem que sàpiguen que nosaltres no hi podem fer res, però que, si continuen amb aquella actitud, hi pot haver una acció policial o una sanció. I, si això s’evita, serà millor per a tothom. Aquest és, bàsicament, el discurs.
Com seria un cas tipus?
Gent que beu al carrer, perquè ha tret les copes del local o porta ampolles de vidre, o també gent que ha sortit a fumar o és al carrer amb amics. Com més tard és, més han begut i més aixequen la veu.
Com us rep la gent?
Generalment, molt bé. Per exemple, veiem un grup que aixeca molt la veu, o en actitud agressiva: ens hi acostem i els diem que som mediadors d'oci nocturn. Habitualment, callen de cop i pensen que els caurà una multa. Ens interessem per ells, els expliquem la situació, i més del 80% es disculpa. Moltes persones ja saben que no han de cridar ni dur begudes al carrer, que això és susceptible de sanció. Mirem de ser empàtics i fer pedagogia: molts són habituals i van canviant el comportament amb el temps.
Això seria prevenció. I mediació?
Si hi ha una baralla, no fem contenció. No és la nostra feina. Però si ha arribat la policia, els bàndols estan separats i la situació és més calmada, podem fer de mitjancers entre els dos bàndols. Un altre cas clar és quan fan fora algú d’un local i, per tant, hi ha un conflicte entre l’usuari i els guardes de seguretat. Entrem a mitjançar perquè cadascú es posi a la pell de l’altre i el conflicte acabi bé. De moment, hem pogut solucionar tots els casos que hem trobat: en la majoria hem procurat de fer entrar l’usuari en raó.
De casos de violència de gènere n’heu trobat?
Només un, i no era del tot clar. Si, en el cas d’alguna parella, observem que hi podria haver conflicte, ho seguim a distància per tenir clar que no va a més.
Ara sou a l’equador de la prova pilot. Teniu dades?
Les recollim totes. Tenim una aplicació i, cada cop que fem una intervenció o simplement una observació, les hi introduïm. Anotem tota mena d’incidències: quan veiem una baralla o quan observem mobiliari trencat o molta brutícia en un carrer perquè s’han fet malbé papereres. Després, la coordinadora fa un informe setmanal.
Pots fer-ne balanç?
Penso que, de moment, va molt bé. Si hem fet unes 200 intervencions, les que han estat mal rebudes es poden comptar amb els dits d’una mà.
Et sembla que val la pena que es pugui consolidar?
Els mateixos usuaris ens han dit moltíssimes vegades que estan a favor d’aquest servei. Quan surts, i beus, i et deixes anar, i l’únic límit que trobes és la llei, s’agraeix que algú et vingui a avisar sense cap coacció ni amenaça. No val la pena acabar essent sancionat per una cosa així.
Heu detectat punts de millora per a proposar a l’Ajuntament?
Com que fem moltes observacions, detectem aspectes dels quals prenem nota, per exemple, quan hi ha molta brutícia en un carrer, ampolles trencades i poques papereres o contenidors, o quan es demana als clients d’un local que vagin a fumar a una cantonada i allà no hi ha cendrers públics, o casos de carrers mal il·luminats. Hi ha conflictes que es poden evitar des d’un punt de vista estructural. D’altra banda, si es pot fer mediació in situ entre locals de lleure i veïns, hi estem disposats, ho podem assumir. I, si s’ampliés l’horari, encara seria més factible.
Tindrà, doncs, continuïtat, aquest projecte pilot?
Penso que sí. A Platja d’Aro fa tres anys que ho fan, han tingut molt bona rebuda i la perspectiva és que continuaran. Ara nosaltres treballem el dijous i el divendres a la nit: potser es podria fer també el dissabte i ajustar els horaris.
Què és el que t’engresca més, en el teu àmbit?
La mediació nocturna m’agrada molt, encara que el camp en què vaig centrar el treball de final de màster (TFM) m’interessa molt més. Fa referència a la introducció de la figura del conflictòleg als centres de menors i, en aquest sentit, un tema ara molt important són els menors no acompanyats. De fet, a les zones d'oci nocturn en trobem. Hi ha grups de nois no acompanyats, indocumentats, que dormen al carrer. Hi ha robatoris, i també agressions. Arriben d’una manera tan massiva que, en molts àmbits, el sistema no estava preparat per a això. A més, el xoc cultural genera molts conflictes. És un tema candent en l’àmbit social.
De tota manera, la feina actual ha tingut a veure amb el treball de final de màster, oi?
Després que em premiessin el treball de final de màster, el professor Xavier Pastor em va proposar per a la feina de mediació nocturna. La faig amb tres companyes. D’altra banda, la UOC també m’ha ofert una altra feina: ser tutor de treballs de final de màster.
De fet, tota la teva formació universitària és a la UOC. Per què la tries?
Vaig començar a estudiar amb dinou anys. M’havia de pagar els estudis i les despeses d’habitatge i treballar sis dies a la setmana. La UOC era l’única universitat que em permetia estudiar el que volia amb aquella jornada laboral.
Vas fer Educació Social i alguna cosa et va portar a cursar el màster de Gestió i Solució de Conflictes.
Abans de començar a la UOC estava molt interessat en la resolució de conflictes, principalment en l’àmbit de la violència de gènere, i ja m’havia tret algun títol d’especialització pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). El primer any d’Educació Social vaig començar a fer títols d’especialització a la UOC d’estiu i la UOC d’hivern. Me’n vaig acabar traient cinc, relacionats amb violència de gènere, conflictivitat i explotació sexual comercial infantil. I després vaig decidir fer el màster.
La figura dels mediadors és relativament nova, com a professió, però està molt en voga...
Sí, i en conflictologia hi ha molts tipus de mediació: familiar, empresarial, judicial..
Potser perquè anem molt de pressa, cada vegada fan més falta aquestes figures.
Realment, sí. Abans era impensable. El sistema judicial sempre ha estat pensat des d’un punt de vista punitiu. Ara es pensa molt més en solucions preventives. És millor ensenyar a pescar que donar els peixos. No és el mateix ensenyar a algú com ha de solucionar els conflictes que solucionar-los-hi. És millor que donem eines a la gent per a resoldre els conflictes de manera amigable i no punitiva.
És una inversió?
La mediació és una solució real als problemes que tenim a la societat. Amb el ritme a què anem, hi ha molts més conflictes i molts factors que generen conflictes que es poden resoldre de manera més senzilla que no pas amb lleis i normes.