alumnis

Alumni

Graduada en Comunicació





«Als Goya s'exigeix més presència de la dona a les pel·lícules, però el recompte es limita a sumar directores i actrius»

Woody & Woody és per a tu...

D'entre totes les coses que he creat, l'obra que m'ha aportat més alegries; no només perquè és profundament gratificant obtenir un premi Goya, sinó també perquè, a les illes, moltes persones s'han sentit part del nostre projecte i han compartit tota aquesta onada de felicitat i emocions. No havia estat mai testimoni d'una reacció similar, i ha estat tan intensa i espectacular la cohesió cultural que ha generat que tot plegat encara ara resulta aclaparador.

Aquest projecte el vas crear per a Teatre de Barra.

Efectivament, neix d'una peça de teatre breu homònima que vaig escriure el 2014 i que encara es representa a Mallorca, després d'haver passat per València i Catalunya. Els diàlegs i la premissa surrealista ja presents en l'obra teatral i que es mantenen en el curtmetratge pretenien retre un homenatge a l'obra cinematogràfica de Woody Allen i, tal com passa a les seves pel·lícules, m'agrada pensar que estan concebudes des de la convicció que els espectadors són subjectes intel·ligents i amb sentit de l'humor als quals agrada que els tractin com a tals.

Quines creus que són les claus del seu èxit?

Jo crec que respon a una confluència d'elements que el fan un producte original, diferent i, sobretot, un caramel per als cinèfils. No és un curt d'animació gaire convencional. D'altra banda, partim d'un reclam molt atractiu (tot i que darrerament, en el món mediàtic, se l'estigui qüestionant) com és el personatge de Woody Allen.

Qui és per a tu Woody Allen? Recordes quina va ser la primera pel·lícula que en vas veure?

És una figura que forma part de l'imaginari col·lectiu dels amants del setè art i un autor amb una personalitat tan inqüestionable que són molts els cineastes que han estat influïts per la seva obra. El segell Woody Allen és un sinònim de cinema intel·lectual i enginyós. No recordo quina va ser la primera pel·lícula seva que vaig veure, però sí la primera que va fer que m'interessés per la resta de la seva filmografia: Annie Hall. Jo devia tenir uns onze o dotze anys.

Guió, animació... i la veu de Joan Pera. Com va ser proposar-li que col·laborés amb vosaltres?

Va ser sorprenentment fàcil aconseguir que accedís a formar part del nostre projecte. Quan feia només un parell de mesos que l'havíem engegat, li vaig escriure un correu en què el convidava a posar la seva veu als dos Woodys i li explicava que, a Woody & Woody, l'homenatge volia ser doble: a Woody Allen, d'una banda, i a Joan Pera, de l'altra, ja que ell és la veu inconfusible i entranyable que tots els espectadors espanyols (fins i tot els amants de la versió original, com jo mateixa) associam a Allen. Hi vaig adjuntar el guió i el cartell dissenyat per Ángel Luque, en el qual, amb tota la barra del món, ja hi havíem escrit: «Amb la veu de Joan Pera». Potser no li vam deixar altra opció que dir que sí.

Quines són les claus d'un bon guió, d'un bon curt?

Crec que és important que tengui una estructura molt clara, amb un començament i un final potents, amb uns personatges ben definits i amb una història coherent i versemblant. És imprescindible tenir al cap la premissa o anècdota que es vol desenvolupar, i és convenient centrar-se en una idea. Crec que a casa nostra es fan curtmetratges molt dignes; tan dignes, de fet, que estic segura que cada vegada serà menys habitual parlar de curtmetratges amb el punt de condescendència amb què sovint es fa, com si només fossin un tràmit necessari abans de passar al llargmetratge. Timecode, el gran curtmetratge que fins i tot va arribar als Oscars, em sembla una delícia.

Volies ser guionista? Creus que la figura està reconeguda?

Jo sempre he volgut ser escriptora, i si bé vaig escriure el guió de Woody & Woody als vint-i-un anys, des dels vuit ja escrivia narrativa: contes, relats breus, etc. Una de les coses que m'agraden més d'escriure guió és que, quan la pel·lícula està enllestida, és més fàcil que arribi a moltes més persones: el cinema està més democratitzat i és més popular que la literatura. Tot i així, crec que la figura del guionista s'hauria de reivindicar més, entenent que hi ha pel·lícules en les quals l'autor inqüestionable és el director i altres en què és al guió on s'aprecia una autoria única i inconfusible. Em crida l'atenció que als Goya d'enguany s'exigís més presència de la dona a les pel·lícules i, a l'hora de fer el recompte de participació femenina, les dades es limitin a sumar directores i actrius, fonamentalment.

Vas estudiar a la UOC. Per què i per què el grau de Comunicació?

Vaig estudiar a la UOC als divuit anys. Un dels motius va ser que, en plena crisi econòmica, el 2011, als joves ja ens arribaven prediccions poc esperançadores sobre el futur, que mostraven les contradiccions en què queien les empreses quan demanaven un jove acabat de llicenciar que tingués tres anys com a mínim d'experiència. Triar la UOC era una opció poc convencional i una mica experimental, però el cert és que així em vaig poder independitzar als divuit anys i anar enllaçant moltes feines relacionades amb l'àmbit cultural, literari, publicitari i audiovisual. Per tant, tot i que potser m'he perdut alguns avantatges de la formació presencial, estic molt orgullosa dels resultats que m'ha aportat aquesta elecció. I Comunicació perquè m'apassionen les paraules i treballar amb conceptes, i em va semblar que aquest grau oferia coneixements molt transversals i útils en un món laboral que ens demana que siguem multidisciplinaris.

Tens alguna anècdota?

En el primer curs de la UOC, en fer les presentacions al Campus Virtual, vaig veure que hi havia dos alumnes anomenats Joel Pérez Pérez i Rubén Pérez Pérez (germans, naturalment), que eren de Mallorca i amb els quals ben aviat vaig quedar per fer un cafè i conèixer-nos en persona. No m'hauria imaginat mai que en Rubén i jo, a més de ser companys de promoció, acabaríem treballant plegats (jo com a guionista i ell com a dissenyador de so) en dos curtmetratges de ficció i un curtmetratge d'animació que ens ha donat un premi Goya.