Germán Sierra
Alumni
Graduat en Administració i Direcció d’Empreses
Juan Antonio Rubio Saldaña: «Els serveis de carrera de la UOC són un trampolí si hi arribes amb una actitud oberta i flexible»
«Encara conservo aquesta humilitat de qui té molt per aprendre»
Has estudiat, després has interromput els estudis, has format part de la generació que va fer la mili, t’ha esquitxat la crisi...
Sí, he passat per moltes etapes fins a aconseguir arribar on volia. Vaig començar a estudiar, després me’n vaig anar al servei militar, vaig reprendre els estudis i vaig entrar a treballar en una empresa. Al cap d’uns anys, amb la crisi, vaig fer un altre gir a la meva carrera i vaig començar a estudiar una altra vegada. Aquests estudis van desembocar en una oportunitat laboral en una gran cadena de supermercats, on he estat vuit anys i mig com a planificador de demanda, entre altres responsabilitats.
En què consisteix el lloc exactament?
Es tracta d’elaborar pronòstics de compra d’acord amb la demanda, tant per historial acumulat com per patrons estacionals de consum. Treus un algoritme de compra i després planteges diferents escenaris: més optimistes o més pessimistes. Hi ha empreses que tenen molt desenvolupat aquest algoritme, amb moltíssimes variables alienes a l’empresa, i altres que només tenen en compte les seves pròpies variables. Hi he après moltíssim; però, com tota empresa gran, tenia el seu propi sistema i la seva rigidesa i ara ja em venien de gust nous desafiaments i, sobretot, nous mercats.
Quins canvis has trobat a la teva empresa actual?
On soc implantarem un tipus d’algoritmes molt sofisticats que et diuen quan has de comprar, on ho has de fer. Es basen en existències eficients. Amb aquests anys d’experiència he après una cosa important: al final els diners es guanyen venent, però també comprant amb eficiència, i això té un impacte directe en el que anomenem els marges de contribució. A més, l’evolució a l’empresa ha estat molt ràpida: hi vaig entrar com a planificador de demanda, molt motivat, i ràpidament em van proposar ser coordinador d’operacions, que és la posició que ocupo actualment, tot i que estic en formació.
Com va ser el teu pas per la UOC? Com t’han ajudat els serveis de carrera?
Molt positiu, em va donar l’oportunitat de combinar vida personal, feina, lleure, esport... Hi he après una cosa que se suposa que tenim intrínseca però que costa fer aflorar: aprendre a pensar per tu mateix i a ser autodidacte, i després traslladar-ho al moment laboral. Aquestes habilitats han canviat completament la meva manera de treballar. En relació amb els serveis de carrera, l’orientació és excel·lent: el més important és que t’ensenyen a tenir un currículum més competitiu i treure el millor de tu. Des que hi he entrat a treballar he hagut de bloquejar el currículum per l’allau d’ofertes que he rebut. D’alguna manera, hem aconseguit que sigui més atractiu i competitiu i que coincideixi, això sí, amb una demanda de la posició de planificador de demanda. A més, el tècnic que em va ajudar va ser d’una professionalitat impecable.
Gràcies a la UOC vas poder evitar el trasllat a una altra comunitat autònoma...
Sí, em volien traslladar a la Comunitat Valenciana i aquest va ser el moment en què em vaig adonar que havia de canviar. Si saps aprofitar els serveis de carrera, tens un trampolí
Per què és important assessorar-se per un professional per a buscar determinades posicions laborals?
En aquest aspecte cal considerar l’ego de cada persona. Jo, per la meva experiència, em considero sènior; fa molts anys que treballo en això, però també penso que soc a mig camí en la meva carrera, encara tinc aquesta humilitat de qui té molt per aprendre. Si vas amb aquesta actitud, aprofitaràs moltíssim aquests serveis de carrera, perquè hi has d’arribar amb una actitud oberta i flexible.
Com veus el teu futur laboral? Quin és el teu somni professional a mitjà i a llarg termini?
El meu somni és arribar a ser planificador global de demanda, és a dir, un planificador en tots els mercats. Ara mateix porto Alemanya, Portugal, França, Eslovàquia, la República Dominicana i les Canàries, de manera que m’hi vaig acostant [rialles]. És un altre nivell, passes a una escala més directiva. Amb una mica de sort, soc un pas més a prop d’arribar-hi.
Hi ha cap empresa que et sedueixi?
No et negaré que tenia moltes ganes d’entrar en el gegant del comerç electrònic i hi vaig arribar a fer sis entrevistes, però enmig del procés em vaig desil·lusionar molt. Les empreses tan grans i tan competitives ho són per alguna cosa, tenen polítiques de recursos humans que no s’alineen amb la feina posterior.