Roser Reyner
Alumni
Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments
«Fem televisió a les xarxes socials, un tipus de comunicació que anirà a més»
Després de més de vint anys de periodisme en mitjans de comunicació d'àmbit local, Javier Muñoz (Elx, 1970), estudiant del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va decidir emprendre una aventura professional nova amb el seu company de vida. Així va néixer Antonio Sánchez & Javier Muñoz Comunicación, una companyia dedicada a l’emissió en directe, mitjançant les xarxes socials, d'esdeveniments que organitzen ajuntaments, empreses o entitats. Sempre des d'un enfocament absolutament professional, amb la voluntat de convertir les emissions en programes de televisió autèntics.
Quan vam començar Periodisme ens deien que el que ens donaria menjar seria la comunicació corporativa, i molts no volíem ni sentir-ne parlar. Volíem treballar als grans mitjans de comunicació.
En el meu cas, vaig acabar la carrera el 1993. Vaig estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquella època, Publicitat i Periodisme eren la mateixa carrera. Durava cinc anys i a partir de quart havies de triar una de les dues branques. Jo vaig triar Periodisme. Recordo que moltes noies volien treballar a Vogue o Marie Claire i molts nois volien fer premsa esportiva o, com és típic, ser corresponsals de guerra. Ho deuen haver aconseguit un o dos. Encara avui dia, quan parlo amb gent que està estudiant la carrera, molts pensen que treballaran a Televisió Espanyola, Antena 3, Telecinco o en qualsevol cadena de ràdio destacada d'una ciutat gran i que solament faran una notícia o dos al dia.
Una visió majoritàriament distorsionada de la realitat…
La majoria no hem acabat així. Jo he estat vint anys a la Cadena Ser però des d'una ràdio local, on potser fas deu o dotze notícies al dia. Treballar així és esgotador i tot està canviant molt. Em sembla que treballar en una empresa o una administració està tan relacionat amb la comunicació com treballar en un mitjà.
Com sorgeix la idea de crear l'empresa?
El meu company Antonio Sánchez i jo fa molts anys que formem part d'una associació anomenada Amics de la Nit de l'Albà. Abans que existís Facebook Live, vam començar a retransmetre en directe per altres mitjans un espectacle pirotècnic que l'associació organitza cada any. Quan Facebook va començar a donar l'oportunitat de fer retransmissions, vam dir: «Això està canviant». Vam decidir posar en marxa l'empresa i, evidentment, ha anat evolucionant, però el que fem més és Facebook Live.
És el que us sosté?
Sí: ajuntaments, empreses, col·lectius, associacions, etc. ens contracten perquè retransmetem els seus esdeveniments. Ho fem com una televisió: amb capçalera, amb la mosca, amb els rètols de les persones que entrevistem... Fins i tot personalitzem el micròfon. És un programa de televisió.
Així, doncs, aposteu per professionalitzar el que avui dia fa tothom, que són les retransmissions en directe.
El que fem és professional. Hi ha molts esdeveniments organitzats per ajuntaments o entitats que els mitjans de comunicació no cobreixen ni cobriran, però que els organitzadors tenen necessitat de donar a conèixer. Avui dia, les xarxes socials són el teu mitjà de comunicació. Al final, o l’expliques tu o un acte, que tant costa d’organitzar, mor en el moment en què acaba.
De tota manera, la vostra feina no és fer de gestors de comunitats…
No, a nosaltres ens donen d'alta com a editors a la pàgina per poder retransmetre’l.
Coneixeu més periodistes que es dediquin a això en concret?
La veritat és que no.
Us cal contractar més persones en funció de l'esdeveniment?
Normalment som nosaltres dos: un grava i l'altre parla. Però, de vegades, en esdeveniments multicàmera o quan apareixem tots dos en pantalla, contractem més persones.
Com ha anat evolucionant el negoci?
Ara la gent té més o menys clar de què es tracta. Al principi costava. Els dèiem que faríem una retransmissió des de la seva pàgina de Facebook, amb el micròfon... i no sabien gaire bé què els veníem. Però tant el meu company com jo fa més de vint anys que treballem als mitjans de comunicació d'Elx, així que tothom ens coneix. Al principi, els clients confiaven en la persona que coneixien. Ara, venen perquè han vist emissions en altres perfils. De fet, procurem donar molta visibilitat a les retransmissions i també les compartim als nostres perfils propis. Actualment ja treballem a altres llocs de la província d'Alacant i fins i tot hem treballat a València per a eldiario.es: els vam posar les eines per a retransmetre un debat electoral.
Imagino que també envieu resultats d'audiència.
Sí. A més, per les aplicacions que fem servir, alhora que retransmetem estem gravant, amb la qual cosa podem facilitar una còpia de bona qualitat de tot el que s'ha fet.
A principis d'any heu començat un projecte que uneix la vostra passió pel periodisme, i en concret per la ràdio, amb aquesta part més de comunicació corporativa. Heu creat un programa, Versión Radio, que cada setmana s'emet en directe per Facebook i Twitter i que després es pot escoltar en aquestes plataformes, però també en altres de podcast.
El projecte de ràdio va començar al febrer. Hem fet de tot als mitjans, però la ràdio és d'on venim. Com que vam veure que tant Facebook com Twitter oferien la possibilitat de fer retransmissions d'àudio, vam dir: «Provem-ho». I fem un programa cada dimecres a la nit. Va passar el mateix que amb Facebook Live: les primeres setmanes havíem de perseguir la gent perquè hi participés, però ara ja hi ha persones que ens demanen que els entrevistem. Mentre s'emet, la gent ho comenta a les xarxes.
Entenc que, a més de la passió, això us dona promoció…
Tenim anunciants i esperem tenir-ne més. És en directe, però després ho pengem com a podcast i, com tot el que fem, li donem màxima difusió i recorregut.
Vau fer programes relacionats amb les eleccions. És senzill l'equilibri entre fer periodisme i mantenir la cartera de clients?
Fem el que hem estat fent els darrers vint anys als mitjans, però ara traslladat a les xarxes socials. Elx té 230.000 habitants, però ens coneixem tots. I nosaltres tenim bona relació amb tothom. Si algú vol venir a explicar alguna cosa interessant, els nostres micròfons estan oberts.
I després hi ha la possibilitat, com deies, d’escoltar el programa en diferit en podcast, encara que sembla que a aquest format li està costant més consolidar-se a Espanya que als Estats Units. Com ho veus?
A mi em sembla que arribarà. La ràdio i la televisió convencionals no desapareixeran, però el podcast el pots escoltar quan vulguis. Ara, molta gent selecciona els podcasts que escoltarà en un viatge llarg en cotxe. Avui dia, cada vegada més triem els continguts que volem, en lloc de consumir els que se'ns ofereixen en un moment concret.
Precisament, al primer programa de Versión Radio vau col·laborar amb Iñaki Gabilondo, que us deia: «El futur s’ha de dibuixar, no està escrit». Com el dibuixes?
És difícil de saber, però les ments pensants, les de les grans corporacions, deuen estar dissenyant formats nous i nosaltres ens hi anirem adaptant. Quan vam saber que Twitter permetia fer connexions d'àudio llargues, vam decidir fer el programa de ràdio a Twitter. Quan vam veure l'èxit que tenen les històries d'Instagram i Facebook, vam començar a crear continguts petits per promocionar els esdeveniments que retransmetríem després. Ens llancem de cap a totes les novetats.
En el marc d'aquesta evolució professional, vas decidir fer el màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC.
Volia fer alguna cosa per reciclar-me. El màster em va agradar perquè era de comunicació, però també de protocol i d’esdeveniments. Quan anava a actes com a periodista, sempre em fixava en com estaven organitzats i això també m'interessava. A més, tot i que en teoria el màster era d'un curs, la UOC m'ha permès fer-lo en dos anys i mig, a dues assignatures per quadrimestre. És a dir, al meu ritme. Per la meva feina no ho podia fer d'una altra manera ni tampoc podia assistir a un màster presencial.
Més enllà d'aquesta adaptabilitat, amb què et quedes del màster?
Amb el reciclatge i les assignatures que menys dominava per la meva experiència, com ara Protocol empresarial, Comunicació de crisi i risc i Habilitats directives, lideratge i formació de portaveus. M’he pogut posar al dia. Segur que d'aquí a un temps n’hauré de fer un altre.
Què esperes, professionalment, dels pròxims anys?
Que l'empresa vagi a més i a millor. Que creixem. Opino que el tipus de comunicació que fem, la televisió a les xarxes socials, anirà a més, i que això i els podcasts formaran part dels departaments de comunicació de les empreses.
Els periodistes tindran el seu lloc a les xarxes malgrat els intagramers, els youtubers i els influenciadors?
A mi em sembla que sí. Nosaltres no parem de reinvertir en material nou que ens permeti continuar millorant els nostres serveis. Per a fer una bona retransmissió, has de disposar del material i saber com ho has de fer. Professionalitzar. Això es nota al resultat.