Marian Antón
Alumni
Màster en Societat de la Informació i el coneixement
«El que valoro més de la docència en entorns virtuals és la qualitat de la retroalimentació i l'acompanyament pedagògic»
Henry Arley Taquez és especialista en sistemes gerencials d'enginyeria amb èmfasi en gerència informàtica de la Pontifícia Universitat Javeriana i enginyer de sistemes de la Universitat del Valle a Cali (Colòmbia). A més de col·laborar amb la UOC, actualment és professor de l'Escola de Ciències de l'Educació de la Universitat Icesi, en l'àrea de l'ensenyament i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
«La UOC aposta per aprofitar la diversitat de cultures i de situacions socials, econòmiques i polítiques plurals»
Quan va començar la teva relació amb la UOC?
Vaig conèixer la UOC abans de vincular-m'hi com a professor col·laborador, ja que soc màster en Societat de la Informació i el Coneixement des de l'any 2013. En aquest sentit, en tenia molt bones referències i, essent-ne estudiant, vaig tenir l'oportunitat de viure aquesta proposta educativa.
I aquest curs has estat professor col·laborador de Disseny de programes i cursos en línia. Què t’ha cridat més l’atenció?
El sistema educatiu de la UOC permet que els estudiants assoleixin aprenentatges significatius, ja que se centra a desenvolupar habilitats més que a cobrir continguts. A més, les activitats parteixen de situacions de l'entorn de l'estudiant en què aprèn a problematitzar el seu context per a desenvolupar després alternatives que responguin des de la fonamentació conceptual i metodològica. Un altre aspecte destacable és l'aposta per un aprenentatge col·laboratiu que aprofita la diversitat de cultures i de situacions socials, econòmiques i polítiques plurals.
Com són els estudiants?
En comparació amb altres universitats en què he treballat, destacaria que els estudiants de la UOC són aprenents apoderats amb habilitats per a aprendre a aprendre al llarg de la vida en un món digital i interconnectat. Això s'aconsegueix en la mesura en què el sistema educatiu de la UOC afavoreix l'aprenentatge actiu i col·laboratiu, en què és l'estudiant qui construeix el seu coneixement a partir d'una planificació rigorosa que aconsegueix disposar i connectar diferents elements de l'entorn per a construir una veritable experiència de aprenentatge.
Què és el que més valores de la docència?
Com a professor col·laborador, el que més valoro de la docència en entorns virtuals d'aprenentatge és la qualitat de la retroalimentació i l'acompanyament pedagògic que es concreta en una comunicació assertiva amb els estudiants per a aconseguir que aprenguin amb el professor i del professor; i amb els companys i d'altres companys.
Respecte a l'ús de les TIC en la formació, quins reptes encara queden per afrontar avui en dia?
Els reptes són diversos. En primer lloc, una formació professoral basada en l'avaluació de la implantació d'entorns d'aprenentatge enriquits amb les TIC que evidenciïn la transformació de la pràctica docent i del paper del professor i de l'estudiant cap al desenvolupament d'habilitats i competències per a ser exercides en un món divers i híbrid, que es mou entre el digital i el no digital. En segon lloc, el desenvolupament de les anomenades habilitats del segle XXI, com ara el pensament computacional, la ciutadania digital, el maneig d'informació, la col·laboració global i el desenvolupament del pensament creatiu i innovador. En tercer lloc, cal promoure la recerca sobre la pràctica docent per a construir coneixement al voltant de la docència en entorns d'aprenentatge mediats per les TIC. En quart lloc, hi ha el repte d'ampliar l'oferta de programes virtuals i híbrids en universitats de tradició presencial. Finalment, tenim el repte de respondre a les necessitats de formació de la denominada indústria 4.0 o també anomenada quarta revolució industrial.
Algun cas específic de l'aplicació de les noves tecnologies a la docència a Amèrica del Sud que t'agradaria posar com a exemple?
Una iniciativa que m'agradaria destacar és el portal Eduteka de Colòmbia, reconegut pel Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) com una de les cinquanta innovacions educatives més importants a l'Amèrica Llatina. S'ha convertit en una comunitat d'aprenentatge que brinda recursos educatius digitals i espais de reflexió sobre el desenvolupament professional docent en ús i apropiació de les TIC. Actualment forma part del Centre Eduteka de la Universitat Icesi de Cali. El Centre Eduteka organitza anualment l'esdeveniment d'ensenyament i tecnologia més gran del país, el qual en la seva última versió, del 2019, va tenir més de set-cents participants de Colòmbia i d'Amèrica Llatina.
La UOC té seus a Colòmbia i a Mèxic. Quines perspectives penses que hi té aquesta universitat?
Considero que en la societat xarxa en la qual ens trobem resulta clau que la UOC tingui seus en llocs geogràfics estratègics de la regió, de manera que es consolidi com una universitat xarxa global amb alts estàndards de qualitat en la seva proposta educativa. A més, a causa de l'alta població d'estudiants que té en aquests països, resulta coherent que la Universitat tingui una presència física, que no solament ajudi a oferir una millor atenció a l'estudiant, sinó també a teixir xarxes de coneixement entre professors, investigadors, agents educatius i estudiants de la regió.
Hi ha cap altre tema que t’agradaria comentar?
Estic molt content de pertànyer a la xarxa de professors de la UOC, ja que he après habilitats i destreses en entorns virtuals d'aprenentatge que també m'han ajudat a pensar i a organitzar d'una altra manera les classes presencials que tinc al meu càrrec. A més m'ha donat l'oportunitat d'establir llaços acadèmics i d'amistat amb altres col·legues, per exemple el professor Guillermo Bautista, a qui agraeixo la seva confiança i retroalimentació en la meva tasca com a professor col·laborador virtual. Així, gràcies a aquesta experiència també he tingut la fortuna d'enriquir el meu saber disciplinari i pedagògic, a partir del coneixement de diversos contextos culturals que sorgeixen de la interacció constant amb els nostres estudiants.
Creus que tenim coses en comú?
Sí! Al principi, vaig pensar que com que Espanya va tenir tanta relació amb la cultura àrab, que a l'Iran també hi és present des de fa molts segles..., vaig pensar que trobaria una influència comuna entre les dues cultures. I així ha estat. La gent és més càlida i acollidora que en altres països. El poble iranià també ho és, encara que per qüestions de religió i política ara algunes coses han canviat. Moltes coses estan prohibides o no estan ben vistes culturalment. Vivim en una república islàmica: una dona no parla amb un home que no coneix, t'has de cobrir el cabell i el cos, no pots beure. Som semblants a la gent d'aquí, encara que avui dia en la nostra societat no ens podem comportar de manera diferent a com t'ho dicten. No obstant això, hi ha un grup molt gran de persones que no volen viure així.