Laura Tello
Ester F. Matalí
UOC Alumni
Filologia Catalana i màster de Gestió Cultural
«Vaig crear un fòrum per comentar lectures i llibres dins del Campus Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que va tenir molt d'èxit i de seguida vam crear una comunitat molt activa i cohesionada.»
«Fer de mentora de nous estudiants ha estat una experiència enriquidora»
Com et presentaries personalment…
Soc una dona de 53 anys emprenedora, amb curiositat i sempre amb ganes d'aprendre. Justament acabo de començar un altre màster (i en van tres) de direcció de comunicació corporativa. No em canso mai de buscar objectius, que són vitals per al meu dia a dia. M'encanta la platja, la natura, fer grans viatges, les festes amb els meus amics i amb la família. I també les petites coses, com escoltar música, regar les plantes, ballar zumba o relaxar-me llegint a una ombra del pati.
…i professionalment?
Malgrat que ja soc sènior, professionalment crec que sempre m'estic redefinint. He fet una mica de tot: vendre gitanes i toros als turistes francesos, treballar a una entitat bancària venent assegurances, conceptualitzar un parell de webs, gestionar comunitats en línia… Per resumir com em trobo actualment diria que estic a l'atur a causa del procés d'estabilització dels interins i que fins al març tenia una feina preciosa fent de responsable de comunicació en una entitat cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Com vas aconseguir convertir una de les teves passions en la teva empresa?
El 2005 vaig crear un fòrum per comentar lectures i llibres dins del Campus Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Va tenir molt d'èxit i de seguida vam crear una comunitat molt activa i cohesionada. Vaig participar en un concurs d'idees que es va fer també dins de la UOC, i vaig veure que el projecte tenia sentit com a web també fora del Campus Virtual. Gràcies al suport tant logístic com econòmic d'Alumni, vam poder tirar endavant la iniciativa llibresperllegir.cat (Llxll), al principi amb una companya del mateix fòrum. Van passar un parell d'anys de molta feina i, finalment, vaig vendre la plataforma al Departament de Cultura, que la va unificar amb una de similar que va néixer una mica després de Llxll i que també era molt potent. A partir d'aquest moment, m'hi vaig dedicar exclusivament, i vaig crear i cohesionar una comunitat lectora catalana de milers d'usuaris.
Què li recomanaries a algú que vulgui seguir les teves passes des del punt de vista professional?
Dedicació exclusiva quan endegues un projecte personal, no tenir por d'invertir-hi ni de buscar socis (partners). Ni tampoc tenir vergonya de voler monetitzar des del minut zero. Això ha de ser una prioritat, juntament amb la cerca de l'excel·lència de tot el mètode i els resultats. I saber que són hores i hores i hores de dedicació i que acabarà com segur que no t'imagines, que és el que em va passar a mi.
Com veus el futur del teu sector i quines necessitats tindran els professionals d'aquí a deu anys?
El meu sector té mala peça al teler. Hem d'aconseguir reconquerir lectors i crear-ne de nous, i ningú no sap ben bé com es fa això. D'aquí a deu anys haurà canviat tant (amb la irrupció de la intel·ligència artificial, per exemple) que no sé quines necessitats tindran els professionals. Podria ser que, com els nòrdics, tornem al paper tradicional del llibre, però crec que no han d'anar per aquí les coses. El que està clar és que ens hem d'anar actualitzant cada dia perquè, en cas contrari, quedem totalment fora d'òrbita.
Quina vinculació tens amb Alumni?
Alumni em va ajudar a celebrar presencialment els aniversaris del fòrum. Era una data molt esperada perquè era quan podíem fer contactes (networking) de debò, encara que "només" fossin literaris. També em va ajudar a treure el primer web. Alumni ha anat passant per diferents estadis, i jo hi he estat sempre que he pogut: vaig ser membre del Consell Alumni, vaig muntar activitats a la seu de Terrassa —que ja no existeix!—, vaig ser mentora de nous estudiants, i sempre que puc m'apunto a allò que em demanen.
Què va representar per a tu ser mentora?
Fer de mentora ha estat una experiència enriquidora, perquè veies com els estudiants tenien exactament els mateixos dubtes i inquietuds que tenies tu mateixa com a estudiant. Era divertit i gratificant alhora poder ajudar les persones que compaginaven feina, fills, estudis, lleure… Quan els explicaves la teva experiència, senties com es tranquil·litzaven. I, si els donaves quatre claus per no defallir (la importància dels plans docents, entrar al Campus sovint, etc.) encara era millor. Va ser bonic!