alumnis

Alumni


Graduada en Dret

«El món empresarial encara no afronta la maternitat com una qüestió de franja d’edat»
 

«Els joves no valoren tant el salari com la flexibilitat i la projecció de carrera»

Com a membre fundadora de FemCAT, pots descriure amb quins objectius va néixer la institució?

FemCAT és una fundació privada i independent formada per empresaris i directius d’alt nivell que volen fer de Catalunya un dels millors països del món. El nostre objectiu és treballar perquè Catalunya tingui una societat més cohesionada, més projectada al món, més competitiva, més emprenedora i més innovadora. Aquests serien els nostres eixos des que vam néixer formalment el 2004, amb menys de 20 membres. Avui en som més de 100, amb una visió a mitjà i llarg termini i transversal, amb ganes de sumar i de treballar sense condicionants polítics i apostant per temes de futur, com ara l’educació. Cada membre paga una quota anual. Nosaltres mirem d’aplicar els coneixements del que passa en el món empresarial a la societat i intentem contribuir amb solucions. 

Afrontes una nova etapa com a presidenta de FemCAT. Quins objectius et proposes al capdavant d’aquesta fundació?

Jo, com a setena presidenta, vull continuar la feina que han fet els meus predecessors desenvolupant les línies estratègiques que he mencionat abans. S’ha treballat molt en el talent, amb un programa que es diu «Escola i Empresa» que ha servit per a acostar la figura de l’empresari als estudiants perquè desmitifiquin la imatge que en tenen. Els hem acostat perquè els facin preguntes i perquè descobreixin com treballen i com s’organitzen. Pel que fa a projectes nous, vull potenciar els idiomes amb l’objectiu que els universitaris surtin del grau amb prou coneixements d’idiomes per a poder fer front a un món laboral globalitzat. També m’agradaria potenciar els estudis STEM (acrònim en anglès de science, technology, engineering i mathematics) en les noies, ja que la divisòria de gènere en aquests estudis, tant a l’escola secundària com a la universitat, és un gran problema que ens està fent perdre molt de talent. Finalment, i per a seguir el que s’havia fet durant el mandat anterior, m’agradaria continuar potenciant el paper de l’empresa en el si de la societat com a generadora de valor i riquesa. Considero que el context actual és idoni per a fer-ho. 

Participeu en algun programa conjunt amb les universitats? 

No mantenim una aliança estable amb les universitats, però sí que hi treballem amb programes. N’hem dut a terme alguns, com ara «Escola i Empresa» o «Universitat i Empresa», perquè una de les nostres tesis és que el món de l’empresa no es comunica prou amb altres àmbits, i d’aquí la creació d’aquests programes, que no fan més que generar sinergies. També hem treballat per a atraure i retenir talent estranger com a membres impulsors i fundadors de la Barcelona Graduate School of Economics, que són uns estudis de la Universitat Pompeu Fabra de màsters, doctorats i postgraus adreçats majoritàriament a alumnes estrangers. A més a més, hem estat col·laboradors de la Fundació  Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), un paraigua que aglutina set grans centres de recerca catalans. Enguany col·laborem, en el marc de la Fundació Barcelona Education in Science and Technology (BEST), en la creació d’un grau d’excel·lència en Enginyeria i Economia que ofereixen la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra a fi de complementar aquests dos tipus d’estudis i ajudar que els perfils tècnics s’acostin al món econòmic.

Quins consells donaries a una empresa per a fer aflorar el talent o per a retenir-lo? I per a captar-lo?

Per a retenir el talent i per a captar-lo el primer que cal és tenir un projecte: has de ser atractiu perquè el talent vulgui venir; després, lideratge, seguit d’un equip i del fet d’adaptar-te a les persones i oferir flexibilitat. Els sistemes de lideratge autoritari ja no funcionen. Per a captar talent podríem dir el mateix: el salari té el seu pes, però entre la gent jove és menys rellevant que antigament. Ara valoren més la flexibilitat, el llarg recorregut, la responsabilitat i la projecció de carrera. Per a fer aflorar el talent jo soc molt defensora del planter, a fi de fidelitzar l’equip de casa. Els has de crear oportunitats perquè es puguin expressar, sentir-se còmodes i anar assumint responsabilitats.

Com a membre del Grup Set de dones empresàries, consideres que tenim prou dones en els consells directius de les empreses catalanes i espanyoles?

Rotundament no. La representació femenina en el món de l’empresa, sobretot en càrrecs directius i en l’àmbit dels consells, és reduïda. Trobo que per a solucionar això només pots fer servir la palanca de l’educació. La maternitat també és un factor que marca la diferència. Els primers anys de desenvolupament de la carrera ningú no té problemes per motius de gènere: el problema sorgeix quan arriba l’aturada de la maternitat, que només afecta les dones. FemCAT participa en el projecte Copersona, que treballa sobre el concepte de la corresponsabilitat, més que no pas de la conciliació. Les tasques que implica una criatura s’han de repartir equitativament entre el pare i la mare. Hem de treballar per a canviar l’enfocament i que la societat i les empreses entenguin que la decisió de tenir fills, i per tant les implicacions que això comporta, afecta una població d’una franja d’edat determinada, i no només les dones. 

Pel que fa als sous, s’estan prenent mesures per a aconseguir la igualtat salarial entre homes i dones? 

Les mitjanes salarials confirmen aquesta desigualtat. Ara bé, jo soc molt defensora de treballar a partir del rigor de les dades, i penso que, sovint, aquestes estadístiques que publiquen que els homes cobren més que les dones s’han d’agafar amb cautela i aprofundir en les causes d’aquestes diferències. Hi ha molts matisos, perquè moltes dones fan reduccions de jornada que impliquen cobrar menys, i també hi ha diferència entre homes executius de més de cinquanta anys que, per generació, van arribar a posicions directives a les quals encara no havien arribat moltes dones. El que vull dir és que no sempre comparem allò que hem de comparar. Jo no conec cap empresari que pagui menys a una dona que a un home per la mateixa feina, ni cap caçador de talent m’ha comentat mai que es visqui aquesta situació. Per tal de millorar aquesta dada hem de continuar treballant a fi d’aconseguir dones més formades que optin a posicions més bones i avançar en mesures de corresponsabilitat familiar. 

Quin és l’estat de salut del món empresarial català després d’un any i mig tan difícil, parlant en termes polítics?

Hi va haver sectors de l’economia, la tardor del 2017, que es van veure afectats puntualment, però avui no estem pitjor de com estàvem fa un any i mig. La incertesa política no ajuda l’economia, però és que ara hi ha incertesa arreu pel Brexit, per Veneçuela o per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. En aquest context, els empresaris hem de treballar per a adaptar-nos a les circumstàncies.

En quins sectors empresarials Catalunya pot liderar el creixement econòmic?

Catalunya té diversos sectors molt potents. Barcelona s’ha convertit en un concentrador (hub) mundial de dades massives (big data). S’ha aconseguit crear un ecosistema que atrau empreses especialitzades en dades o que grans companyies estableixin aquí les seves divisions especialitzades en dades, com han fet Nestlé o Lidl. Quan s’obren aquests camins i funcionen s’ha d’ajudar perquè continuïn i creixin. En l’àmbit sanitari també som molt potents, i en el terreny turístic disposem de grans infraestructures, com el port de Barcelona o l’aeroport del Prat. La indústria mateixa ha estat un protector anticrisis. Amb tot, mai no perdem de vista el fet que, perquè tot això funcioni, necessitem gent preparada per a tirar-ho endavant.

Com va ser la teva experiència estudiant a la UOC? Penses que l’aprenentatge en línia és una de les millors alternatives, avui dia, per a conciliar la vida laboral i la familiar?

Jo vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses a l’Institut Químic de Sarrià presencialment, i quan era a tercer vaig considerar que els de Dret serien uns estudis interessants per a complementar el que ja estava fent. Vaig començar-los a la Universitat de Barcelona, però un cop incorporada en el món laboral m’era impossible compaginar-los. Vaig considerar que la UOC sí que m’oferia aquesta possibilitat de fer-ho compatible gràcies a la no presencialitat, i va ser un encert total. Ja fa catorze anys que em vaig graduar, però en aquell moment ja em sorprenia l’alt nivell dels debats i dels materials i la motivació dels altres estudiants.