Laura Tello
Anna Armengol Torío
Càrrec: responsable de polítiques del Grup de Treball de Recuperació i Resiliència (Economia i Dret, Comissió Europea) i presidenta de UOC Alumni
Qui ets?
Soc Anna Armengol, barcelonina de cor i brussel·lesa d'adopció des que el 2015 vaig començar a treballar a la Comissió Europea (el braç executiu de les institucions europees) com a policy officer. Soc economista i graduada en Dret per la UOC. Després de treballar al sector públic (a la Comissió Nacional de la Competència) i privat a Barcelona, vaig arribar a Brussel·les buscant nous reptes professionals. Estic agraïda de ser europea i convençuda que visc a la millor regió del món, amb una democràcia real que lluita per donar exemple i ser més forta cada dia, i en la qual puc pensar i opinar lliurement. M'encanta viatjar i l'olor del primer cafè del matí.
Un mestre que t'hagi marcat.
Una de les monges de la meva escola, a les Salesianes de Sarrià: l'Enriqueta. Apreníem matemàtiques i la temíem a parts iguals!
Una anècdota amb algun company de la UOC.
El dia de la graduació, vaig coincidir amb alguns companys i quasi no ens reconeixíem… Potser ara, després de la pandèmia, ens hauríem conegut abans pel fet d'haver treballat per videoconferència. Fa uns anys, no hi havia tantes opcions i treballàvem per correu, principalment.
Recomana'ns una pel·lícula.
The Shining o Perseguit per la mort. Són dues grans pel·lícules que s'han de veure!
Un lloc per tornar sempre.
Barcelona.
També ets la presidenta del Consell Alumni. Què és el Consell? Quina funció té?
Sí, vaig ser elegida membre del Consell Alumni i posteriorment, el novembre del 2019, em van nomenar presidenta. El Consell és l'òrgan col·legiat de govern i direcció de UOC Alumni i té com a objecte regir, administrar i representar el col·lectiu alumni, a més de vetllar pels seus drets i interessos. Està compost pel rector, el secretari general de la UOC, la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat, i vuit alumnis.
Treballes a Europa i per a Europa. Com veus el futur de les institucions europees?
Europa no és només un somni polític: és una realitat en el nostre dia a dia que ens assegura un futur conjunt millor. Amb la pandèmia i amb la guerra actual, penso que el futur de les institucions europees és més fort que mai. Som una garantia de futur dels valors d'igualtat i democràcia. Som la principal regió del món en la lluita i la inversió activa contra el canvi climàtic, amb un 40 % del fons europeu de recuperació destinat a inversions de transició verda real, i amb l'objectiu legalment vinculant per a la Unió Europea d'arribar a la neutralitat climàtica el 2050 com a tard. Em sento orgullosa de treballar per a una institució que vol millorar la vida de la ciutadania europea i d'arreu, i que s'atreveix a proposar lleis que promouen valors democràtics dia rere dia, com en l'àmbit digital, per exemple. La Unió Europea ha respost amb una velocitat sorprenent als reptes de futur, i jo treballo cada dia per aportar el meu granet de sorra als plans de recuperació europeus.
Què li recomanaries a algú que vulgui seguir els teus passos des del punt de vista professional?
En el meu cas, penso que el més important va ser adquirir les capacitats necessàries per poder treballar a temps complet a l'Administració pública europea i, en un moment determinat, arriscar-me a fer el salt laboral fora de Barcelona, on tenia la sort de tenir una feina assegurada. Per a mi, la base és invertir en tu mateix per aprendre a treballar en altres idiomes (anglès o francès, per exemple). A més, el fet de sacrificar estalvis i temps (cinc anys en total) per aconseguir graduar-me en Dret per la UOC em va donar els coneixements necessaris per treballar a l'Administració pública europea pel que fa al vessant legal, i ara els utilitzo en el meu dia a dia. El més important és provar-ho i no penedir-te més tard de no haver intentat fer el salt. El vol de tornada sempre el pots acabar comprant!
Recomana'm un alumni a qui pugui entrevistar.
El Joan Casas-Roma, el vaig descobrir en el cicle del mes de maig de la Sala Bequett: “Màquina Persona”. Parlava amb la Marina Garcés sobre la imaginació, les màquines i les persones. Crec que és un tema molt interessant i molt vigent.